Fanals monumentals al Mercadal de Vic ( I )

FANALS MONUMENTALS AL MERCADAL DE VIC (I) 

Dos-cents anys de clarors i ombres

 

" La manifiesta oscuridad de la espaciosa Plaza Mayor, es de suma necesidad remediarla." Així, de forma lacònica comença l’informe de l’arquitecte municipal Manel Gausa a l’hora de justificar la instal•lació de l’anomenada popularment, aranya o paraigües . Ens estem referint al llarg bàcul de vuit braços que il•luminà el centre del Mercadal des de 1959 fins el 1981, any de la seva jubilació.

 

La llum de la Plaça, un problema i un repte per a molts consistoris; sovint la oportunitat per a deixar una petja pretesament immarcescible que ha acabat essent efímera. Tant és així que diuen que digué el Dr. Junyent "res no aguanta a la de la plaça de Vic"(Ausona,2-10-81) Una veritat que té com a única excepció, no pas un fanal, sinó l’anomenada Mare de les Fonts, un templet gòtic cisellat en pedra que ocupà el centre del Mercadal des del 1450 fins el 1821 en que fou desmantellat per a bastir-hi un símbol constitucional; es tracta de la columna rematada amb un estàtua (La Niña) que es suprimí “ipso facto” així que es donà per acabat el trienni lliberal. 

Però no insistirem més en aquests monuments genèrics que en un moment o altra han fet acte de presència a la plaça, i si que tornarem a l’objectiu del present article: els fanals del Mercadal. Uns altres monuments, si ho preferiu més prosaics, els quals i al llarg dels darrers dos segles, han pugnat ,canvi rere canvi, per fer-se un lloc a la plaça i a la memòria col•lectiva de cada generació de vigatans. A l’espera dels avenços tècnics del segle XIX, la ciutat i la Plaça, s’havien il.luminat escassament i amb precarietat amb llum d’oli a partir del 1794; temps aquests, recordem-ho, en que estaven acabant-se les obres de la nova catedral. D’aquesta època són les primeres llànties adossades a les parets de les cases, i a les façanes del Mercadal. L’escassa lluminositat i el consegüent perill de veure’s empastifat pel degoteig del greixós combustible van ser sovint motiu de queixa, fins que s’aplicà una notable millora, abans de l’arribada del gas. Ens ho explicava el Dr.Miquel Salarich, en un interessant article escrit fa alguns anys (Revista Vic 1976) : l’any 1864, en les nits del 28 i 29 d’octubre va tenir lloc a la Plaça Major un assaig d’il•luminació per mitjà de petroli. Deu grans canelobres col•locats a certa distància l’un de l’altre en el centre de la nostra gran plaça escampaven una llum blanca i brillant per tot el seu entorn. 

Havien de passar solament vuit anys, per tal d’abandonar definitivament el petroli i poder inaugurar la primera xarxa pública de gas. Molt probablement aquells darrers fanals van ser adaptats a la nova energia llumínica que distribuirà des d’ara la primera Fàbrica del Gas, instal•lada al mateix solar que ocuparà, anys més tard, la central Hidroelèctrica del Freser del carrer de Verdaguer. En aquesta etapa el Mercadal, ostentarà al seu centre,un fanal d’una sola llanterna mentre que al seu voltant paral•lels a les línies de les façanes, li faran costat vuit fanals senzills d’escassa alçada. No es detecta cap altra canvi fins 1890, aproximadament, quan el fanal central és substituït per un altre coronat amb una llanterna de sis vidres i de majors dimensions que l’anterior. El canvi alertarà el cridaire de la Festa Major, que hi ficarà cullerada..."I la farola de plaça ¿què us creièu? ¡és cosa rica¡ i aquell llum tan gros de cuina ¿no mereix fotografia?".

 

 Però faltava poc per l’arribada de l’electricitat, quan el Mercadal es va ornar superb amb un fanal-canelobre de fosa de sis metres d’alçada . Cinc punts de llum damunt un triple sòcol, fabricat per la foneria “fills de Narcís Grau”, de Barcelona segons disseny francès de Saunier-Duval. Dos anys més tard, l’any 1895, el cridaire de torn, torna a dedicar-li una sorneguera lloança “ La gegantina farola que s’alsa enmig de la plaça ella sola ja és capassa d’encantà tota la gent, sostinguda per tres sòcols podreu veure com reposa, resplandint magestuosa cada dia que s’encén” . 

 

 Miquel S. Cañellas

Comentaris

  1. Aquestes fotografies són una meravella, un gran i expressiu document històric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'encomi. Celebro que t'hagi agradat l'article.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)