Fanals monumentals al Mercadal de Vic (i III )

-

 FANALS  MONUMENTALS  AL   MERCADAL  DE VIC ( i III)
Dos-cents anys de clarors i ombres

    I el  canvi arribà amb el nou consistori presidit per en Josep M. Costa que decideix posar fil a l’agulla per a la millora de l’ enllumenat. En una primera fase s’intensifica la llum ran dels porxos amb la col.locació de vint-i-vuit fanals de forja amb llanterna de quatre cares  que dissenyarà i construirà el serraller Manel Bonay. 

 

 

 

 

 

 

L’any següent, 1959, l’arquitecte Gausa, signa el projecte per a la construcció d’un alterós fanal de vuit braços del qual es diu : tendrá una línea moderna. Es tracta del fanal esmentat a l’inici de la primera part d’aquest article, construit al taller de mecàniques Arumí del carrer de Verdaguer per en Lluis Solerdelcoll. ... La  singular ”farola de plaça”; punt de trobada de tota una generació d'"ilLustres".
    
Però si algú es pensava que aquesta escenografia era definitiva anava errat. L’any 1981, el primer consistori de la democràcia amb l’alcalde Ramon Montañà al front, adquiria a tallers Salvi de Llissà de Vall, quatre elegants canelobres d’idèntic model als emplaçats a la plaça de sant Jaume de Barcelona. “Han tallat el paraigües¡¡ ja tenim les faroles¡¡” és dèia en aquells dies d’eufòria fanalera. Semblava que serien eternes però no varen arribar als quatre anys. El mateix consistori que les havia aixecat ara les escombrava . Ja ho havia apuntat la premsa en el seu moment :es possible que aquesta no sigui la sol.lució definitiva i que quan es faci el plà especial es resolgui el problema de l’enllumenat d’una altra manera” (El 9 Nou 11-12-81)  ..ara molts se’n fèien creus (¡).
    
La jubilació anticipada dels quatre canelobres d’estil francès arribava el 1986 per prescripció dels tècnics del departament d’Arquitectura i Habitatge  de la Generalitat a qui correspon l’autoria de l’actual plà de  remodelació del Mercadal.  Juntament amb els canelobres, es despenjaren de les façanes els fanals de forja d’en Bonay; aquests darrers, operatius a la plaça, durant vint-i-set anys: tot un rècord¡. Sortosament, la sensibilitat de  l’ aleshores  responsable de l’enllumenat públic, en Ramon Serra de “Luminotécnica Rosanas”, salvà els canelobres d’anar a raure a la deixalleria. A instàncies d’aquest, l’alcalde Montañà autoritzà el seu emplaçament a diferents indrets del cinturó de les rambles.  Pel que fa  als fanals d’en Bonay, es rehabilitaren novament, reubicant-los en algunes places (del Pes, Sant Felip, Pietat, Catedral) i carrers del casc antic.

 Cal afegir que si bé l’any 86 el Mercadal es peatonalitzava  i es preferia net d’andròmines, el 91 s’hi obria un immens esvoranc  per a ensurt dels anti-parking. Des de llavors els antics fanals d’ artesania en  forja, fosa o manyeria han  estat substituïts per unes inermes i discretíssimes pantalles quadrangulars de planxa, fixades a les façanes dels habitatges. Entre d’altres coses, s’ha perdut claror.
    Haurem de concloure que s’hauran acabat per sempre els fanals  monumentals  i/o artístics al Mercadal? , continuarà encara avui tenint sentit la frase : res no aguanta a la plaça de Vic ? . O és que finalment una nova comprensió d’aquesta màxima haurà inspirat  la via del recte procedir: No posar-hi res, per tal de no canviar res. Capciosa resposta ...o salomònica decisió.
                                    
 

Miquel S.Cañellas   

 

 

Models de llums, pàmpols, fanals i llanternes que ha tingut el Mercadal al llarg de la seva història

 


      *estudi publicat a la Revista Vic-juliol 2001




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació