Joan de la Pedra , artesà palamosí
Constructor del primer rellotge de la Catedral de Vic
Joan de la Pedra (1380-1460 aprox.) ja era un artesà bregat, quan va venir a Vic, cridat pels síndics del consell municipal de la ciutat a oferir els seus serveis com a serraller i rellotger de prestigi. El cas és que en temps de Martí l’Humà (1396-1410) aquest traçut artesà ja trepitjava palau en condició de rellotger de confiança del darrer monarca de nissaga catalana. Precisament i segons fan constar en el seu treball Farrer i Xarrié (*) “Johanunço de la Roqua (així el denominen les cròniques) havia rebut aquells dies un particular encàrrec del rei Martí per tal que li reparés un rellotge de soneria que havia rebut del rei de Navarra Amb aquesta carta de recomanació, de ben segur que era un dels artesans més prestigiosos del regne.
Aquest rellotge que sonava les campanes horàries gracies a l’acció dels pesos permetia alliberar el campaner lligat a la responsabilitat permanent d’estar pendent dels tocs a mans totes les hores del dia. El contracte malgrat el que hem llegit que s’havia previst que instal.lès, “el discors del sol”, la posició del sol estacional, a través d’una esfera mòbil que discorria en paral.lel al disc de la lluna, no es va dur e terme. Amb tot el rellotge de Vic, al contrari de molts rellotges de l’època, que únicament tocaven les campanes, ja tenia agulla horària i esfera pública que mirava a sol ponent.
El contracte –com ja hem avançat- es va firmar el 2 de febrer de 1444 per un import de 40 florins anuals. S’hauria de pagar, inicialment, en el transcurs de 7 anys temps en que el palamosí es comprometia a "parar-lo i mantenir-lo" ja que al rellotge nou i per la novetat del enginy (tota una revolució de l’automatisme) semblava que ningú s’hauria d’atrevir a fer-se’n càrrec. Finalment el mes de desembre de 1445, acabà l’encàrrec i demanà que se li avancés el pagament complert de la feina: fins als 280 florins que resultaven el total del treball. A l'Ajuntament li convenia avançar-li els diners ja que el pagament immediat li reportava un abaratiment del preu final. Joan de la Pedra cobrarà finalment per la feina de construir el rellotge amb l’esfera i agulla i la presentació de les fases llunars, un total de 203 florins, quedant el palamosí, lliure per anar-se’n de la ciutat reclamat, segurament per altres feines.
Cal tenir en compte que el rellotge de la catedral de Vic, va ser tercer que s’instal•la en una Catedral en tot el regne d’Aragó (després dels campanars de les catedrals de València i Lleida ) Emperò a Barcelona consta un rellotge autònom a partir de 1401, construït per Bernat Desplà, només que de vida efímera ja que a la seva mort (1409) ja ens diu la crònica que es tornen sonar les hores a mans.
Miquel S. Cañellas
*(Fonts : Josep Gudiol – De rellotges i rellotgers catalans – Vic 1918)
Judit Casals -Les campanes i el rellotge de la Catedral de Vic ( AUSA-1995)
Xarrié – Farrer - El Rellotge Català (efados; Barna. 2008)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada