La torre del rellotge de la Universitat de Barcelona

Es rehabilitarà per al seu ús com a espai cultural i cívic 

 

La construcció de l’edifici històric universitari d’estil neoromànic, declarat com a monument artístic i bé cultural d’interès nacional es va iniciar l’any 1862 sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897), el naixement del qual enguany s’acompleix el segon centenari.

En el seu primer projecte l’edifici de la nova universitat comptava amb una torre de campanar amb el seu rellotge, a la façana principal; rellotge amb el que s’assegurava l’hora la precisió i el rigor propis de la vida acadèmica. No obstant aquesta torre central no es va construir mai. En el lloc de la torre s’hi va projectar (any 1877) la gran espadanya del pòrtic central presidit per l’enorme blassó reial i dos medallons que encara podem observar. Per contra, es van construir dues torres bessones, una a l’extrem de cada ala de l’edifici ; la del cantó de migdia , xamfrà amb el carrer d’Aribau, és la que es va reservar per al rellotge i les campanes . Avui en dia l’accés a la torre del rellotge de la UB està restringit i el personal de manteniment hi accedeix de manera regular. L’entrada se situa a la segona planta a l’ala de la Facultat de Filologia i Comunicació. Així que es puja una escala amb trenta esglaons s’arriba a la sala on hi ha l’antic rellotge, una màquina de rellotgeria instal•lada per Cabanyach avui en dia abandonada i substituïda per una màquina electrònica amb patró digital.

Després , una escala de fusta dóna accés al mirador; una àmplia sala d’uns 60 metres quadrats, amb unes vistes privilegiades de tota Barcelona. Finalment després de pujar a la torrassa d’aires medievals, tal com la va dissenyar Elies Rogent, s’arriba al terrat on es poden observar les dues campanes de bronze construïdes l’any 1880 pel fonedor vigatà Miquel Forcada i Costa (1828-1886) Aquestes campanes feia més de dues dècades que no sonaven: des de l’any 1995, quan el rellotge es va espatllar i les campanes van deixar de funcionar. Aleshores l’elevat cost de la reparació del rellotge mecànic va obligar a deixar-les aturades. No va ser fins uns anys després que es van dur a terme els primers treballs de recuperació estructurals. El deteriorament que el transcurs de 130 anys havia provocat en la torre del rellotge i el campanar de l’edifici històric va fer que la primavera del 2009 fossin restaurats. Les tasques de reparació es van allargar durant quatre mesos. En aquella primera intervenció es va restaurar l’estructura metàl•lica del campanar, juntament amb les dues campanes de bronze, però aquestes igualment van continuar sense funcionar. La més gran , la de les hores amb un diàmetre de 110 centímetres i 750 kilos de pes i l’altre, la dels quarts amb 97 centímetres i amb un pes de 500 kilos.

Les campanes que s’havien estrenat el dia 18 de juny de 1881, varen costar en el seu moment 6.566 pts . Després de dues dècades sense tocar, van recuperar el seu so l’any 2019 gràcies a la nova maquinària rellotgera d’impulsos elèctrònics amb els electromartells pertinents que les fan sonar En aquests moments hi ha el projecte d’arranjament i recuperació d’aquest torre emblemàtica i s’ha obert una subscripció, que busca mecenatge, per tal de garantir els 125.000 € necessaris per a la seva completa restauració . Després de la rehabilitació de la torre de 35 metres d’alçada, la universitat vol obrir el mirador superior al públic, i recuperar-lo com a espai cultural per a la comunitat educativa i la ciutadania. Visites guiades i actes de petit format, com lectura de poemes, concerts de càmera i obres teatrals són algunes de les idees que han sorgit per tal de “rendabilitzar” aquest espai avui en dia encara d’accés restringit. La previsió és que les obres comencin a finals d’aquest any i acabin al llarg de l’any 2022. Es tracta de consolidar la torre que pateix degradació en la seva coberta i té lesions als seus murs. També es netejarà i es pintarà l’estructura metàl•lica del campanar, alhora que se substituiran parcialment les escales de fusta d’accés .


Pensem –al nostre entendre- que aquest seria el moment de no oblidar l’actuació en l’obra de la màquina de rellotgeria dels Cabanyach, pare i fill (any 1881) . Un rellotge històric que pot quedar arranjat i museïtzat “in situ” després de la seva desafectació i substitució per l’actual màquina d’impulsos elèctrics. 

 

Miquel S. Cañellas 

 

 FONTS 

*La nissaga dels Forcada ( Miquel S. Cañellas – Vic 2018) 

*L’edifici històric recupera el so de les campanes (UB Barna 9/04/2019) 

*La Vanguàrdia (Jesús Sancho 14/02/2021) 

 

 


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari