L'Escola Musical Vigatana

-

L’avinentesa de la festa de Santa Cecília, patrona de la música,obsequiada tanmateix amb les consegüents celebracions festives i reivindicatives amb que ha arribat enguany : Concert del Gloria de Vivaldi a l’Orfeó Vigatà, concert d’alumnes amb adhesions “anti retallada” a l’Escola de Música de Vic, em brinda l’oportunitat de posar  damunt la taula, ara que els ànims s’han encalmat, alguna de les idees clau de la peça oratòria que, Rafael Subirachs i Vila, va dur a col·lació fa poques setmanes a la Sala de la Columna de l’ajuntament de Vic,coincidint amb la inauguració del Curs 2011-2012 de l’EMVIC.

Més enllà del que el conferenciant va expressar i puntualitzar sobre la trajectòria musical del seu pare, el mestre Rafael Subirachs i Ricart, i la seva tasca professional com a director de l’Orfeó Vigatà, l’Escola de Música de Vic i la Banda Municipal, el que ens interessa remarcar –ara que el moment s’hi escau- és el concepte aportat per Subirachs Vila de “música d’escola vigatana” o música de Vic. Un concepte que el ponent introduïa com a reivindicació d’un llegat, la causa i conseqüència de realitats actuals que el mateix mestre Rafael Subirachs amb els mossens Miquel Rovira, Lluís Romeu i el cor de l’Orfeó, ens han tramès des del seu posicionament històric en tant que corretges de transmissió d’un passat musical recent.    

Lluny de fer un retret a l’Orfeó Vigatà actual -en tot cas sol·licità un major reconeixement per a l’entitat i un major suport logístic- l’orador va verbalitzar de forma sumària, unes notes escrites sobre el que ha estat la música vigatana al llarg dels darrers dos segles: “l’escola musical de Vic”. Un història que no es pot entendre –ho deixà ben clar- sense la irrupció en escena del Cor de Sant Lluís, fundat l’any 1902 per Mn. Miquel Rovira, que es convertia formalment, pocs anys després, en l’Orfeó Vigatà.  

La vinculació d’aquest cor amb la música sacra, venia donada per l’acta fundacional de l’entitat,sorgida de la congregació dels Lluïsos,  però també per la doble adscripció del seu primer director i fundador mossèn Miquel Rovira, nomenat l’any 1924 Mestre de Capella de la Catedral. Aquest darrer, juntament amb mossèn Lluís Romeu; organista i compositor brillant,  formarien un “tandem” artístic  indivisible, amb conseqüències pràctiques  per a l’Orfeó que seria  l’encarregat d’estrenar la majoria d’obres musicals de Romeu mentre que progressivament assumiria, conjuntament amb el cor de nens,les funcions litúrgiques de l’antiga Capella de la Catedral, fins a mitjans dels anys seixanta. 

En la conferència, Rafael Subirachs i Vila, va referir-se a la  vitalitat d’aquesta música eclesiàstica a casa nostra, que venia de segles enllà..... “aquella música era el cim” expressà amb èmfasis. Però també va fer notar com persones i entitats com mossèn Rovira i l’Orfeó Vigatà s’implicaren en el seu moment en la divulgació de la música popular ”l’Orfeó Vigatà provenia del sentir del poble.... i l’església vigatana es va involucrar en els concerts i en la reconstrucció de la pàtria”  Es en aquest sentit, que l’orador va reivindicar les figures un tan oblidades de Romeu, Rovira i del mestre Subirachs el seu pare, que juntament amb l’Orfeó representen aquesta música de Vic, que poua de lluny i arriba amb la naturalitat i la sentiment de la música de casa,pràcticament fins al nostres dies.

No és tan estrany que aquest darrer diumenge, mentre sentia desgranar les notes del solemne i vibrant himne de Santa  Cecília(amb música de mossèn Romeu)cantat  magníficament a quatre veus per l’Orfeó Vigatà a l’església de Sant Domènech en ocasió de la celebració en honor de la patrona de la Música, se’m revelés altra vegada amb  força el sentit i la intenció del missatge central d’aquella conferència, sobretot quan Subirachs afirmava que “cal reconstruir uns lligams que havien estat a punt de perdre’s....fer realitat (fer viva, afegiria en aquest punt) l’escola musical vigatana,amb la perspectiva històrica que avui en tenim”. Una bona causa que ara fa un any se’m va convidar a incentivar: “L’Escola de Música de Vic: reivindicació de la memòria” i que Rafael Subirachs i Vila, en l’avinentesa de la conferència d’enguany enarborà a contracant, amb passió musical i amor filial.   



Miquel S. Cañellas 

Cronista i articulista




(publicat a  El 9 NOU ; 2 – 12-2011)



Valgui aquest article sobre els músics i la música de Vic com a reconeixement a en Jofre Bardolet  una autèntica revelació de la música simfònica vigatana amb l'èxit assolit en la seva Òpera  "Ferides" el passat 18 de juliol a l' Atlàntida. Felicitats  ¡¡








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació