Una banda que mereix tornar a Vic

 

Definitivament i després d’assegurar-me que l’anunci del concert de la Banda Simfònica de la Federació Catalana de Societats Musicals, d’aquest dissabte a la biblioteca Triadú, només havia arribat al seu públic potencial a través de la nota breu d’una columna de la secció de cultura d’aquest mitjà, he de canviar el registre d’aquest article, necessàriament dolgut. La programació d’aquest concert –segons fons ben informades- venia de lluny i es va programar per aquest dissabte dia 17 de desembre al capvespre de la mà de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Vic i amb el coneixement dels responsables de l’Escola de Música. 

 


El que fa estrany, després de repassar totes les agendes dels diferents mitjans gràfics i digitals, incloent l’agenda digital de l’Ajuntament  i la de l’Emvic, no hem trobat cap més ressò o publicitat que el referit a les planes i l’agenda del cap de setmana de El 9 Nou. Amb això, algú podria pensar que ja era suficient, però tothom sap que quan algú vol amplificar una notícia  no s’ho juga tot a una sola carta i menys si fa la convocatòria és l’administració municipal.

 

Lloable l’impuls de la regidoria de cultura per portar un conjunt de nivell a la nostra ciutat i més ara que des de fa uns mesos, tot Vic sap, o hauria de saber, que des de l’escola de Música s’ha impulsat la creació d’un conjunt de vent i percussió en formació de Banda i que el mateix grup – format en l’actualitat per estudiants instrumentistes de l’Emvic- va fer la seva primera presentació en públic el passat dia 5 de juliol en ocasió de la Festa Major de Vic.  Una actuació que posava una mena de punt i seguit, després d’una aturada de més de trenta anys,  a la tradicional cercavila de Festa Major que en altre temps havia executat la  Banda  Municipal de Vic que dirigí l’inoblidable mestre Rafael  Subirachs .

Per tot això sobta aquest aparent desinterès per part de l’escola de música que no es va implicar decididament a l’hora de difondre l’actiu musical d’aquest concert dins del cercle d’alumnes, actuals o futuribles executants i instrumentistes de banda. Alguna cosa va fallar en la transmissió-recepció de la notícia a l’hora de compartir-la i a l’hora de difondre-la. A la corretja de transmissió la va faltar greixatge o hi hagué un seguit de malentesos: administració- mitjans ?  administració–Emvic ? Emvic-alumnes ? Deixo la pregunta a l’aire en aquest intent de dilucidar on va estar el punt d’indolència o el malentès. 

I sap greu, més tractant-se  d’una Banda  única formada pels millors executants dels diferents conjunts d’aquest gènere orquestral al nostre país; un bon gruix d’ells vinguts expressament a Vic des de terres de l’Ebre, però també, de Barcelona,  Manresa, Sabadell i Terrassa. Una banda jove estrenada en ocasió del els Festes de la Mercè de Barcelona l’any 2005 que dirigeix el mestre Antoni Alburquerque i Subirats, actual director del conjunt musical de Sant Carles de la Ràpita. Dels cent músics en ple inscrits en l’actual orquestra de vent i percussió,  a Vic van ser-hi presents prop de la seixantena.  Més executants que públic, com molt bé es pot suposar.

 I és que potser , en comptes d’un assaig de refresc a mitja  tarda, després de la concentració  dels músics a les dependències de la Triadú,  hagués sortit més a compte organitzar una  cercavila per la Plaça i els carrers de Vic. Tal vegada el concert no hagués assolit el nivell d’excel·lència amb que ens van delectar a l’escassa trentena de seguidors i oïdors de les diferents peces musicals d’un programa amè, però  almenys s’hagués assolit l’objectiu d’assistents desitjable, que no es va aconseguir amb una publicitat escassa i un diluït ressò entre el món filharmònic i musical de la ciutat.

 La Banda Simfònica de la Federació Catalana de Societats Musicals, com a emblema del país i com a model d’excel·lència interpretativa entre aquest tipus de conjunts orquestrals, bé mereix una segona oportunitat a la nostra ciutat; però amb una difusió més àmplia del dia, lloc i programa i en un fòrum més apte i reconegut. Si es tornés a donar el cas que la corretja de transmissió mediàtica repetís l’error de no difondre i escampar suficientment la convocatòria del concert, sempre ens quedaria la sol·lució de posar en marxa el pla “B”: col·locar en doble fila els executants de percussió, metalls i fusta a l’àgora  pública pregant-los que es facin ells mateixos el pregó del concert amb l’anunci estentori, a peu de carrer, fet al so de bombo i platerets.

 

 

Miquel S. Cañellas         



 ( Vic, desembre de 2009)

 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)