Definitivament i després d’assegurar-me que l’anunci
del concert de la
Banda Simfònica de la Federació Catalana
de Societats Musicals, d’aquest dissabte a la biblioteca Triadú, només havia
arribat al seu públic potencial a través de la nota breu d’una columna de la
secció de cultura d’aquest mitjà, he de canviar el registre d’aquest article,
necessàriament dolgut. La programació d’aquest concert –segons fons ben
informades- venia de lluny i es va programar per aquest dissabte dia 17 de
desembre al capvespre de la mà de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de
Vic i amb el coneixement dels responsables de l’Escola de Música.
El que fa estrany, després de repassar totes
les agendes dels diferents mitjans gràfics i digitals, incloent l’agenda
digital de l’Ajuntament i la de l’Emvic,
no hem trobat cap més ressò o publicitat que el referit a les planes i l’agenda
del cap de setmana de El 9 Nou. Amb això, algú podria pensar que ja era
suficient, però tothom sap que quan algú vol amplificar una notícia no s’ho juga tot a una sola carta i menys si
fa la convocatòria és l’administració municipal.
Lloable l’impuls de la regidoria de cultura
per portar un conjunt de nivell a la nostra ciutat i més ara que des de fa uns
mesos, tot Vic sap, o hauria de saber, que des de l’escola de Música s’ha
impulsat la creació d’un conjunt de vent i percussió en formació de Banda i que
el mateix grup – format en l’actualitat per estudiants instrumentistes de l’Emvic-
va fer la seva primera presentació en públic el passat dia 5 de juliol en ocasió
de la Festa Major
de Vic. Una actuació que posava una mena
de punt i seguit, després d’una aturada de més de trenta anys, a la tradicional cercavila de Festa Major que
en altre temps havia executat la Banda Municipal de Vic que dirigí l’inoblidable
mestre Rafael Subirachs .
Per tot això sobta aquest aparent desinterès
per part de l’escola de música que no es va implicar decididament a l’hora de
difondre l’actiu musical d’aquest concert dins del cercle d’alumnes, actuals o futuribles
executants i instrumentistes de banda. Alguna cosa va fallar en la
transmissió-recepció de la notícia a l’hora de compartir-la i a l’hora de
difondre-la. A la corretja de transmissió la va faltar greixatge o hi hagué un
seguit de malentesos: administració- mitjans ?
administració–Emvic ? Emvic-alumnes ? Deixo la pregunta a l’aire en
aquest intent de dilucidar on va estar el punt d’indolència o el malentès.
I sap greu, més tractant-se d’una Banda única formada pels millors executants dels
diferents conjunts d’aquest gènere orquestral al nostre país; un bon gruix
d’ells vinguts expressament a Vic des de terres de l’Ebre, però també, de
Barcelona, Manresa, Sabadell i Terrassa.
Una banda jove estrenada en ocasió del els Festes de la Mercè de Barcelona l’any
2005 que dirigeix el mestre Antoni Alburquerque i Subirats, actual director del
conjunt musical de Sant Carles de la Ràpita. Dels cent músics en ple inscrits en l’actual orquestra de vent
i percussió, a Vic van ser-hi presents prop
de la seixantena. Més executants que
públic, com molt bé es pot suposar.
I és que potser , en comptes d’un assaig de
refresc a mitja tarda, després de la
concentració dels músics a les
dependències de la Triadú, hagués sortit més a compte organitzar una cercavila per la Plaça i els carrers de Vic.
Tal vegada el concert no hagués assolit el nivell d’excel·lència amb que ens
van delectar a l’escassa trentena de seguidors i oïdors de les diferents peces
musicals d’un programa amè, però almenys
s’hagués assolit l’objectiu d’assistents desitjable, que no es va aconseguir amb
una publicitat escassa i un diluït ressò entre el món filharmònic i musical de
la ciutat.
La Banda Simfònica de la Federació Catalana
de Societats Musicals, com a emblema del país i com a model d’excel·lència
interpretativa entre aquest tipus de conjunts orquestrals, bé mereix una segona
oportunitat a la nostra ciutat; però amb una difusió més àmplia del dia, lloc i
programa i en un fòrum més apte i reconegut. Si es tornés a donar el cas que la
corretja de transmissió mediàtica repetís l’error de no difondre i escampar
suficientment la convocatòria del concert, sempre ens quedaria la sol·lució de posar
en marxa el pla “B”: col·locar en doble fila els executants de percussió, metalls
i fusta a l’àgora pública pregant-los
que es facin ells mateixos el pregó del concert amb l’anunci estentori, a peu
de carrer, fet al so de bombo i platerets.
Miquel S. Cañellas
( Vic, desembre de 2009)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada