Dels antics
ausetans, tribu que conformava, entre d’altres, el conglomerat de pobles
ibèrics, només ens n’han arribat escassos testimonis arqueològics i algunes
notícies documentades provinents dels historiadors llatins. Les cròniques ens
relaten la resistència dels ausetans, amb el seu cabdill Amusic al capdavant, el qual
l’any 218 aC
s’alià amb els cartaginesos en lluita contra les legions romanes que, en el
daltabaix de les guerres púniques, acabarien per derrotar l’enemic africà i
dominar al seu pas tot el país. |
| Vista nocturna del Temple Romà. Segle II d.C |
Pel que fa a la
capitalitat del primitiu territori i als primers assentaments de població, cal
dir que, la tradició històrica situava la ciutat de Vic com a nucli principal de l’antic territori dels ausetans. Per altra
banda,però, les troballes arqueològiques actuals apunten cap a una altra
hipòtesi que emplaçaria aquest nucli en algun dels antics assentaments
identificats prop dels passadissos de trànsit, enlairats en els encastellaments
naturals dels altiplans i turons de la Plana. Es tracta d’antics poblats
ibèrics, les restes dels quals podem veure encara al turó de Montgròs, al Brull; al Casol de
Puigcastellet, de Folgueroles, al Clascar, de Malla, o a l’Esquerda de Roda de
Ter que n’ostentaria finalment,
segons estudis recents, la primitiva capitalitat perquè com afirma la
historiadora Montserrat de Rocafiguera (veure 9 NOU 18-01-2019) “No hi ha
indicis ibèrics a Vic, aquesta és una ciutat de nova planta de l’època
d’August”.
Derrotat Amusic,el
cabdill dels ausetans, assetjada i destruïda l’antiga capitalitat, encara no
fou impediment suficient perquè al llarg
d’un quart de segle ( fins a l’any 184 a C) sovintegessin els intents de rebel.lia
i lluita contra els nous dominadors. Amb tot i això hem d’afegir que s’anà
imposant i acceptant de forma progressiva el sistema jurídic, polític i
cultural dels nouvinguts, els romans, alhora que amb la pacificació s’erigia la
nova capitalitat al centre geogràfic de la Plana.
D’aquesta manera,
Ausa, l’actual ciutat de Vic, va esdevenir el centre de romanització que acabà
per influir en la llengua, usos i costums dels ausetans, els antics pobladors
del territori osonenc. El nucli urbanitzat es formà dalt del turó i al voltant del Temple Romà construït
al segle II de la nostra era. L’estructura de ciutat encarada cap a llevant,
com ens ho indica la portalada del temple, pressuposaria en aquest cas la
construcció d’un fòrum i un reticulat més o menys extens de carrers com era
costum a les ciutats romanes.
Ausa, a mig camí
entre la Gàl·lia i Barcino, es connectava amb la capital de l’Imperi a través
de la stratta francisca o camí de França que, provinent de Coll d’Ares,
traspassava la Vall d’en Bas per entrar
a la Plana després d’haver superat el Cabrerès pel coll de Bracons. Aquesta via
s’endinsava a Vic pels actuals carrers de Santa Joaquima i Dues Soles, i es
confonia allí mateix amb l’entreforc dels antics calls. La sortida en la
direcció de Barcelona era per l’actual baixada de l’Araime, al final de la qual
es pot suposar l’existència d’un primitiu pont romà d’arcades,anterior a
l’actual, que travessava el Mèder i conduïa els viatgers vers Collsuspina i
Caldes de Montbui per assolir, finalment, des de les planes del Vallès, la
romana Barcino. La cel.la del Temple Romà, descoberta per Serra i Campdelacreu,
el 1882 i algunes peces funeràries i
mil.liars de la calçada romana (que s’exposaren a partir de 1888 al redós del
mateix recinte i posteriorment al Museu Episcopal) són els únics testimonis que
ens queden de l’Ausa romana, extingida políticament per les invasions de les
tribus nòrdiques que van sobrevenir. A partir del segle IV-Vè i coincidint amb
un període de decadència, un corrent imparable de pobles germànics envaïren de forma
progressiva les terres de l’Imperi i el domini dels antics colonitzats passà a d’altres
mans. L’Església, ja lliure de persecucions va resistir, i en la seva
accentuada expansió cap l’occident mediterrani, fundà, a Tarraco, la primera
seu metropolitana de la Península Ibèrica.
Miquel S. Cañellas
*Publicat a EL 9 NOU el dia 3 de juny de
2019
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada