Formació de la vila de Vic

Ben entrat el segle IX i entorn de l’alou bisbal, a la Seu de Vic, es començà a dibuixar la trama urbana composta per primitives cases de planta baixa i  un sol pis amb un terreny d’horta adosat i limitat per una tanca. La ciutat, com fa notar el Dr.Junyent “fou concebuda inicialment com una vila semblant a  les rurals, cosa que també motivà la designació de vila de Vic”. El centres de poder –el bisbat i el castell- quedaren protegits i aïllats pels seus propis murs defensius.

Restes medievals al carrer de la Ramada 

 Ben aviat els carrers s’allargassaren, resseguint els accidents naturals del terreny : cap a ponent per l’antic carrer ramader, avui carrer de la Ramada. Per l’altre cantó, remuntant els pendissos del turó  en sinuositats i estretors dels calls fins a tocar la Quintana, al costat del castell. Amb l’inici de la repoblació, es bastí en aquest lloc l’església romànica de Sant Sadurní, presumiblement construïda en el mateix indret on s’havia aixecat la catedral preromànica del segle VI.

Portalada romànica de Sant Sadurní

Només faltaria completar el paisatge urbà amb l’aparició del Mercadal. La Plaça, en un procés lent i progressiu s’anà delimitant segons les necessitats, a l’esplanada de ponent de la primitiva vila. Ben aviat,(segles X-XI) es dotà de parades fixes en llocs d’aixopluc i d’estatges i edificis de factura senzilla que estirarien, amb el pas dels anys, altres  cases amb les seves tanques i els seus horts, adaptades a la morfologia prèvia  dels camins que hi conduïen.

Vista del Mercadal des de les voltes de ponent

Fou un procés urbà sense plànols ni tracistes que es prolongaria fins a finals del segle XII, data de la construcció dels primers porxos del sector de tramuntana. Paral.lelament a aquest procés de creixement del Mercadal i amb anterioritat a la construcció de les muralles, s’havien format altres nuclis habitats que tot just esmentem : eren els primers ravals. El de Santa Eulàlia, arraïmat a l’indret que conduïa vers el camí de França (l’stratta francisca medieval) i el de les Clotes, ocupat per calciners i pellaires  a tocar la llera del Mèder. 

Coincidint amb la construcció dels primers porxos del Mercadal,fruit d’una situació puixant de les noves famílies de mercaders i artesans que s’hi establiren, s’inicià el traçat  de la primera muralla de la ciutat. Les  parets d’aquesta nova construcció defensiva varen junyir-se amb els murs i defenses anteriors de la catedral, el castell i les cases més  externes; es tancà en un sol clos tot el conjunt de l’antiga vila i es completà des d’aquests moments la  xarxa de carrers i  places del seu tramat intern. La muralla medieval que s’havia construït amb l’aportació dels veïns, contribuí sens dubte a crear una consciència d’unitat entre els vilatans, malgrat les continuades picabaralles jurisdiccionals i la partició termenada dels seus dos sectors. A partir d’aquests moments (finals del segle XII) més enllà del sòlid mur, i durant uns quants segles, els ravals quedarien separats del nucli de la ciutat.

Miquel S. Cañellas