La Catedral del bisbe Oliba

-

  De la catedral consagrada l’any 1038, només en resta avui, malauradament, el seu esvelt campanar de vuit plantes i quaranta sis metres d’alçària que l’abat Oliba, que morí l’any 1046, no va poder veure completament acabat. L’altiu campanar de la seu vigatana és i ha estat des de la seva edificació, a dir de Junyent “el rei dels cloquers romànics fet construir per Oliba amb major elegància i esveltesa de linies que la obtinguda a Ripoll i a Cuixà i com a model que fou dels cloquers romànics d’importació lombarda”


 Fent una reculada en el temps, ens podem imaginar tot l’edifici amb la seva nau de quaranta metres de llargada  per onze d’amplada, que talla un transepte en branca de creu, presidit a la capçalera per un folgat absis central amb quatre absidioles  que l’emmarquen. A l’interior hi trobariem sengles altars dedicats a sant Pau, al braç meridional, i a sant Feliu i sant Miquel, al braç septentrional. Amb la dedicació d’un altar a l’arcàngel sant Miquel , es va voler compensar l’enderroc d’una de les tres esglésies inicials que, com s’havia indicat en el capítol anterior,  havia bastit el bisbe Gotmar l’any 888, en restaurar el bisbat.

La nova catedral romànica de Sant Pere es va dreçar a partir d’aquell moment, com a símbol de la seu episcopal i centre administratiu del bisbat durant unes quantes centúries, i va ser -com ja s’ha dit- model constructiu per a altres campanars propers: Malla, Taradell, Santa Eugènia de Berga, Tavèrnoles i Sant Vicenç de Torelló, entre els més destacats. Un segle i escaig més tard, es reconstruí, al davant de la seu vigatana, la nova església de Santa Maria. Bastida damunt d’una primitiva església, i amb una planta circular de vint metres de diàmetre, va ser coneguda a partir d’aquell moment (any 1180) amb el sobrenom de “la Rodona”. Es tractava d’una construcció arquitèctònicament valuosa per l’escassetat de mostres romàniques de planta circular que prescindeix de qualsevol suport central; estructuralment agosarat.

La Rodona i la Catedral (gravat de Salvador Puntí)

A pesar de la valoració que avui ens mereixi la decisió presa en aquell moment, les dues construccions religioses –Catedral de Sant Pere i Santa Maria de la Rodona- desaparegueren irremeiablement per la dèria neoclàssica de finals del segle XVIII, tot i les nombroses discussions que l’afer va portar, a dins i a fora de casa. Sols s’ha conservat la cripta romànica, redescoberta ran de les excavacions de postguerra  promogudes per Junyent, i el vell campanar romànic, reobert en els seus finestrals durant la dècada dels  seixanta gràcies a l’impuls del mateix canonge i historiador vigatà.





Miquel S. Cañellas





Restes de l'església de la Rodona davant de la Catedral de Vic


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació