El carilló del Palau de la Generalitat

-

 L'actual carilló del Palau de la Generalitat té 49 campanes de bronze i un pes total de 4.898 quilos. Aquest nombre de campanes, suportades per una estructura de ferro de forma piramidal,  abasten una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques, la qual cosa li dóna la  categoria de carilló de concert. És tracta doncs d’un instrument en tota regla. La campana més gran, situada al cim de la piràmide porta el nom de Catalunya.  

Va ser construït per la casa Petit & Fritsen, d'Aarle-Rixtel (Països Baixos), i fou inaugurat el 21 de desembre de 1976, pocs mesos abans del restabliment de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou instrument fou instal·lat sota l’impuls de la carillonista M. Dolors Coll, i substituí el petit “carilló” de tretze campanes instal·lat l’any 1927 i  que ara es troba al museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa on encara es pot escoltar la seva veu. 

Si ens volem atansar al seu espectacular sò normalment hi ha audicions diàries (de dilluns a divendres) a les 12 i a les 18 hores, a càrrec de la carillonista Anna Maria Reverté; també alguns dissabtes a les 12 hores. En aquest tipus d'audicions, el carilló s'escolta perfectamente des dels carrers propers del Barri Gòtic.  

També s’ofereixen concerts a càrrec d’altres carillonistes dins la Programació de temporada i que es poden escoltar des del Pati dels Tarongers o Galeria Gòtica en cas de pluja, massa sol o requeriments tècnics. En aquests espais l'audició és òptima i, a més, aquesta audició s'acompanya amb la visualització dels teclats de l'instrument a través d'un circuit tancat de televisió. També es presenten cadascuna de les peces dels diferents programes.

L'entrada és gratuïta i la durada aproximada per a cadascun d'aquests concerts és de 60 minuts. Un cop complet l'aforament, és possible escoltar les interpretacions des dels carrers del Barri Gòtic. Cal dir que per asistir a aquests concerts és imprescindible la inscripció individual per accedir a l’espai interior del Palau. 


Finalment afegirem que cada temporada presenta concerts tots els primers diumenge de mes (excepte a l'agost i al setembre), a les 12 del migdia, amb programes variats, tant clàssics com més populars, així com també concerts per les Festes de la Mercè i per Sant Esteve. Al mes de juliol s'ofereixen, a més, els concerts del Festival Internacional de Carilló de Barcelona.



*Si voleu ampliar informació i sentir el seu sò, cliqueu a l’enllaç següent

https://www.youtube.com/watch?v=oK5gfkkf2iw


*Si voleu conèixer la carillonista Anna M. Reverté, cliqueu l'enllaç següent

https://www.youtube.com/watch?v=u7RQDRlEAZc




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació