Una torre de 200 anys i el rellotge de "tres quarts de quinze"

-

Enguany s’acompliran els dos-cents anys d’una icona inefable i característica del nostre Mercadal: la torre del rellotge.

En efecte, corria l’any 1822 quan l’Ajuntament  de Vic atenent a les súpliques populars i rumors que corrien des de feia uns quants segles que el rellotge de la Catedral no se sentia bé a la Plaça i aprofitant el període del Trienni Lliberal  (1820-1823) en el que es van desafectar i desamortitzar alguns dels convents masculins de la ciutat, que va decidir -després de fer-se amb una maquinària de rellotgeria del convent de Sant Josep -  construir la torre del rellotge damunt mateix de la torrassa barroca del segle XVII. Des de llavors  el rellotge i les seves campanes han presidit l’angle noble i institucional del Mercadal.


Coincidint amb aquesta efemèride , el dia 11 de novembre l’Ajuntament de Vic  celebrarà la presentació en societat, la icònica màquina de rellotgeria construida l’any 1901 per Josep Besses de Barcelona. Una màquina restaurada el 2009 pel rellotger moianès Joan Pedrals i que va ser proclamada “peça de l’Any “  pels Amics dels Museus d’Osona el 2014.  Les característiques especials d’aquest rellotge que tocava en el seu moment (anys 1901 i 1902) les 24 batallades fan d’aquesta peça un exemplar únic.  L'acte se celebrarà el dia 11 de novembre a la Sala de la Columna i serà amenitzat pel grup músico-vocal  V.I.C.U.S.

 

 


 

Miquel S. Cañellas 








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació