200 Anys de la torre del rellotge

-

 Aquest proper onze de novembre farà 200 anys que en un Ple del nostre Ajuntament es decidia la construcció de la torre del rellotge municipal: el rellotge de Plaça.  Aquesta obra emblemàtica havia estat un somni permanent del Consell Municipal sobretot d’ençà el segle XV en que se s’unificà la ciutat sota un mateixa jurisdicció.  La Catedral però amb un rellotge secular, impossible de datar  ja que al segle XIII ja consta que es toquen les hores a mans, havia mantingut el privilegi de ser oficialment el rellotge de la ciutat al llarg d’aquest llarg període que s’acabaria precipitadament a principis del segle XIX; concretament l’any 1822.


El que havien pogut sostenir, pactes i consuetes  entre el capítol Catedral i el consell municipal sobre l’ús dels tocs civils de les campanes i el rellotge de la Catedral com de la retribució econòmica per a les reparacions de campanes i el campaner ho va desbaratar la política de fets consumats quan en ocasió del Trienni Lliberal  (1820-1823) a Espanya es proclama la Constitució de Cadis i produeix una incipient desamortització dels bens del clergat i monestirs que a Vic es concreta amb la desafectació d’algunes cases religioses, entre elles el convent de Sant Josep, al carrer de Manlleu, d’on l’Ajuntament n’extrauria a preu de saldo la seva maquinària per al nou rellotge municipal.

 

Però els daltabaixos de la política espanyola del segle XIX no havien fet només que començar. Ferran VII , amb l’ajuda de França, ( octubre de 1823) aconseguí imposar-se altra vegada amb l’absolutisme d’encuny jacobí amb l’entrada dels 100.000 fills de sant Lluis i els frares recuperaren els seus convents i possessions. No cal dir que l’Ajuntament no va tenir més remei que acatar la nova legislació i tornar la maquinària als seus antics propietaris. Hem d’afegir però, que en honor a la veritat i acompte de dèbits per part dels frares, l’aprofitada maquinària encara va estar tres o quatre anys més donant les hores al veïnat de la plaça, des de la seva caseta de les golfes municipals. Finiquitats els deutes i efectuada la devolució, es pot dir ben bé que les alegries municipals havien durat ben poc. Amb tot, la ciutat havia aconseguit construir definitivament la seva torre del rellotge. Ara però amb un rellotge cec i mut calia penjar-hi una nova maquinària, la qual es va encarregar l’any 1827 a Josep Tusquelles “ el rellotger de la ciutat” que cobrà per la seva feina un total pressupostat de 500 lliures. 




Miquel S. Cañellas

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

-
Imatge
  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopi...
Més informació

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Recordant el Cronista Oficial de la Ciutat

-
Imatge
  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicens...
Més informació