200 Anys de la torre del rellotge

 Aquest proper onze de novembre farà 200 anys que en un Ple del nostre Ajuntament es decidia la construcció de la torre del rellotge municipal: el rellotge de Plaça.  Aquesta obra emblemàtica havia estat un somni permanent del Consell Municipal sobretot d’ençà el segle XV en que se s’unificà la ciutat sota un mateixa jurisdicció.  La Catedral però amb un rellotge secular, impossible de datar  ja que al segle XIII ja consta que es toquen les hores a mans, havia mantingut el privilegi de ser oficialment el rellotge de la ciutat al llarg d’aquest llarg període que s’acabaria precipitadament a principis del segle XIX; concretament l’any 1822.

El que havien pogut sostenir, pactes i consuetes  entre el capítol Catedral i el consell municipal sobre l’ús dels tocs civils de les campanes i el rellotge de la Catedral com de la retribució econòmica per a les reparacions de campanes i el campaner ho va desbaratar la política de fets consumats quan en ocasió del Trienni Lliberal  (1820-1823) a Espanya es proclama la Constitució de Cadis i produeix una incipient desamortització dels bens del clergat i monestirs que a Vic es concreta amb la desafectació d’algunes cases religioses, entre elles el convent de Sant Josep, al carrer de Manlleu, d’on l’Ajuntament n’extrauria a preu de saldo la seva maquinària per al nou rellotge municipal.

 

Però els daltabaixos de la política espanyola del segle XIX no havien fet només que començar. Ferran VII , amb l’ajuda de França, ( octubre de 1823) aconseguí imposar-se altra vegada amb l’absolutisme d’encuny jacobí amb l’entrada dels 100.000 fills de sant Lluis i els frares recuperaren els seus convents i possessions. No cal dir que l’Ajuntament no va tenir més remei que acatar la nova legislació i tornar la maquinària als seus antics propietaris. Hem d’afegir però, que en honor a la veritat i acompte de dèbits per part dels frares, l’aprofitada maquinària encara va estar tres o quatre anys més donant les hores al veïnat de la plaça, des de la seva caseta de les golfes municipals. Finiquitats els deutes i efectuada la devolució, es pot dir ben bé que les alegries municipals havien durat ben poc. Amb tot, la ciutat havia aconseguit construir definitivament la seva torre del rellotge. Ara però amb un rellotge cec i mut calia penjar-hi una nova maquinària, la qual es va encarregar l’any 1827 a Josep Tusquelles “ el rellotger de la ciutat” que cobrà per la seva feina un total pressupostat de 500 lliures. 

Miquel S. Cañellas