MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Dels Joglars a la contracta

-

 2on. MOV.  (menys breu)   …………………………….. Dels joglars a la contracta

 

Podem imaginar una festa sense músics de corda  o una processó sense trompetes i timbals?  La música a casa nostra des de l'edat mitjana no diferia en massa res del conjunt de les poblacions de la resta del principat i ben poc de la resta d'Europa occidental. Ens referim sobretot, a la música joglaresca, totalment  transversal i itinerant. Cançons i poemes recitats en occità, la llengua koiné dels trobadors que de ben segur arribaven a la nostra ciutat de temps en temps, creuant a punta d'alba algun dels set portals de la muralla de Vic. Musicants, atrevits vistos com una raresa, sers admirats o  bandejats, barrejats enmig de  gent de la faràndula, bufons, ballarins, arribats de llunyanes contrades en direcció a racons ignots.

De l'espontaneïtat i llibertat de la cançó joglaresca a la voluntat política de controlar i disposar del músic com a servidor, tan sols hi ha un pas. La incipient municipalització de les viles i la pèrdua del poder dels feudals, posaran  papers pel mig a l'art de sonar  És el que podem constatar a partir del segle XIV a la ciutat de Vic, precisament poc després  que el bisbe Berenguer de Guàrdia cedís al rei Jaume II la jurisdicció de la part baixa o jussana de la ciutat.

 El llibre la Sardana a Vic,  Josep M.Solà Sala, ens fa la mercè de transcriure de manera fragmentària un document que , en paraules seves“ reposa somnis de segles en el riquíssim Arxiu Municipal de la ciutat ”.   El document  porta  data de 15 d'abril de 1320 i es una contracta del Consell Municipal amb Jaume Puig i Berenguer Blanc, dos músics provinents de Berga. L'acta protocolària revesteix tanta solemnitat que hi seran presents en qualitat  de testimonis l'advocat Arnau Mir Berenguer , en Berenguer de Vola i Simon Esteve, procuradors de la totalitat de la jurisdicció dels Montcada i prohoms de la ciutat.  Un pacte, en el que els músics s'havien de comprometre  amb els seus béns i sota jurament a  “ estar continuament en la ciutat de Vich y fer exercitament nostre ofici de trompar (tocar la trompeta) a honor i lloansa dels prohomens de tota la ciutat”. A canvi d'això i així que els músics fessin  bon sò, el Consell de la ciutat, els pagaria religiosament  cent sous anuals per cada Pasqua Granada.




Miquel S. Cañellas 


(de la conferència inaugural del curs 2010-2011 a l' EMVIC )

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Les hores recuperades

-
Imatge
  Després de 15 anys, torna a funcionar el rellotge històric de la farmàcia Genís a Vic   Si Vic té un rellotge públic que presideix el Mercadal, no és menys cert que compta amb un segon rellotge que ve de camí al vianant que l'esguarda des del pla de Santa Clara, cantonada rambla del Carme i carrer de Manlleu.   Es tracta del rellotge de l'antiga farmàcia de can Genís.   Una peça singular que darrerament   (desembre del 2020) s'ha modernitzat a la quieta amb la substitució de la seva antiga màquina de peses i pèndola per un model de rellotge actual de precisió.     L’antiga màquina, de considerable valor patrimonial, feia 15 anys   que havia deixat de funcionar regularment. Parlem d’un rellotge patró Morez adaptat (propi   de finals del XIX principis del XX) que en el seu moment s’utilitzava per a instal·lacions petites com escoles o cases residencials. Una màquina com aquesta estava instal·lada al rellotge públic de la Univer...
Més informació

Alcaldes de Vic

-
Imatge
Ara fa quatre anys que Vic commemorava a la quieta el setè centenari de la creació del seu primer govern municipal.  Per a entendre aquest esdeveniment ens cal remuntar-nos a un seguit de causes històriques que comencen després de la repoblació de la Plana per part de Guifré el Pilós (840-897 ).  Efectivament per un seguit de fets polítics que s’iniciaven al segle IX amb el decret del rei Otó que atorgava la jurisdicció de la ciutat al bisbe de Vic, la situació havia derivat de l’única cap a la doble jurisdicció a partir de 1088 quan el bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà  (atiat per necessitats bèl·liques de la conquista sarraïna a la tarraconense) cedeix la part alta de la ciutat a Guillem Ramon II de Montcada, el senyor del castell. Des d’aquest moment doncs la ciutat de Vic quedaria migpartida en dues jurisdiccions: la del bisbe (part jussana) i la del comte (part sobirana) . Aquesta situació es perllongà més enllà de l’any 1315 que és quan el bisbe Berenguer de Guàrdi...
Més informació