MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Dels Joglars a la contracta

-

 2on. MOV.  (menys breu)   …………………………….. Dels joglars a la contracta

 

Podem imaginar una festa sense músics de corda  o una processó sense trompetes i timbals?  La música a casa nostra des de l'edat mitjana no diferia en massa res del conjunt de les poblacions de la resta del principat i ben poc de la resta d'Europa occidental. Ens referim sobretot, a la música joglaresca, totalment  transversal i itinerant. Cançons i poemes recitats en occità, la llengua koiné dels trobadors que de ben segur arribaven a la nostra ciutat de temps en temps, creuant a punta d'alba algun dels set portals de la muralla de Vic. Musicants, atrevits vistos com una raresa, sers admirats o  bandejats, barrejats enmig de  gent de la faràndula, bufons, ballarins, arribats de llunyanes contrades en direcció a racons ignots.

De l'espontaneïtat i llibertat de la cançó joglaresca a la voluntat política de controlar i disposar del músic com a servidor, tan sols hi ha un pas. La incipient municipalització de les viles i la pèrdua del poder dels feudals, posaran  papers pel mig a l'art de sonar  És el que podem constatar a partir del segle XIV a la ciutat de Vic, precisament poc després  que el bisbe Berenguer de Guàrdia cedís al rei Jaume II la jurisdicció de la part baixa o jussana de la ciutat.

 El llibre la Sardana a Vic,  Josep M.Solà Sala, ens fa la mercè de transcriure de manera fragmentària un document que , en paraules seves“ reposa somnis de segles en el riquíssim Arxiu Municipal de la ciutat ”.   El document  porta  data de 15 d'abril de 1320 i es una contracta del Consell Municipal amb Jaume Puig i Berenguer Blanc, dos músics provinents de Berga. L'acta protocolària revesteix tanta solemnitat que hi seran presents en qualitat  de testimonis l'advocat Arnau Mir Berenguer , en Berenguer de Vola i Simon Esteve, procuradors de la totalitat de la jurisdicció dels Montcada i prohoms de la ciutat.  Un pacte, en el que els músics s'havien de comprometre  amb els seus béns i sota jurament a  “ estar continuament en la ciutat de Vich y fer exercitament nostre ofici de trompar (tocar la trompeta) a honor i lloansa dels prohomens de tota la ciutat”. A canvi d'això i així que els músics fessin  bon sò, el Consell de la ciutat, els pagaria religiosament  cent sous anuals per cada Pasqua Granada.




Miquel S. Cañellas 


(de la conferència inaugural del curs 2010-2011 a l' EMVIC )

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació