5è. MOV. (pizzicatto) ….………………………… Entremès de Music
Si restéssim al final els oferiria les postres ….de músic. Però més o menys a l'equador d'aquest viatge al Vic musicant, penso que es un bon moment per a dedicar un breu del nostre temps a uns noms que si no sonen, haurien de sonar. Parlem dels músics? Dels compositors? De tot plegat un tastet..
Després de la presentació dels nostres heralds, ben arribats de Berga, ( recordem: segle XIII, gramalla vermella, trompa afinada, barret emplomallat, contracte municipal rubricat); no trobem cap altra músic popular que no sigui un campaner. Aclarim-ho, no es tracta d’un tocacampanes en el sentit estricte; i és que Francesc Albareda, (mestre d'orgues) nascut a Vic a cavall dels segles XV i XVI, hauria trobat el seu complement laboral de manifasser i operador de tubs, registres i teclats, en la reparació de la maquinària del primer rellotge autònom de la Catedral de Vic. Qui si no, un constructor d'orgues es podia atrevir a reparar una eina mecànica que tocava les campanes sense mans, quan el millor dels rellotgers, en aquells temps de revolta dels remences, no passava de ferrer ?
Seguim el curs de la història musical vigatana saltant un segle Parlem de Pere Alberch, que sobrepassa la dimensió localista amb escreix. Contemporani de Palestrina,( va néixer l'any 1517 a Vic) el trobem als seus 19 anys exercint d'organista titular a la Catedral de Barcelona . Com a representant del període renaixentista, els seus madrigals, les seves composicions per a orgue i les seves actuacions s'escoltaren arreu d'Europa. No trobarem altres noms de celebritats musicals vigatanes, fins al XIX. Alguns d'ells apareixen en el llibre de Bonaventura Selva, en el el capítol que dedica especialment als Músics de Vic. El primer d'ells és Bernat Puig, un artista prolífic, autor d'òperes, sonates i música religiosa, nascut a Vic l'any 1819 i format pel Mestre de Capella Bonamic, l'antecessor del mestre Besga ja citat. L'altra biografiat “alla breve” és Llucià Molist, que triomfà a Barcelona, Madrid i París abans de complir els vint anys. D'aquest ens diuen les cròniques que va ser un gran violinista.
Un altra gran mestre, un virtuós del teclat no el podem eludir dins d'aquest foguejat i breu repàs; és tracta del pianista Eduard Compte. Joan Sunyol, nét del gran prosista Martí Genís en fa una recensió simpàtica en un llibre vigatà sobre Personatges Populars publicat conjuntament amb Pilarin Bayés. Ens conta que va néixer Vic a mitjans del XIX, i que després dels estudis de Grau i Conservatori a Barcelona es traslladà a Brusel.les per tal perfeccionar la carrera de piano que resolgué amb premi extraordinari l'any 1861.
El seu prestigi arribà a la cort francesa on va donar un recital a les Tuilleries amb davant de Napoleó III i Eugènia de Montijo. Al tornar a casa curull d'èxits: “per a Vic tot el que vulgueu –diuen que va dir” oferí un recital al Circol Literari , diverses vetllades musicals i un recital a benefici de la casa de Caritat. Compte el trobem a Madrid l'any 1869. Allí va ser professor numerari de l'Escola Nacional de Música i publicà un Mètode de Piano; morí l'any 1882.
Amb aquest breu posem punt i final a l'entremès de músics del XIX. Amb tot voldria afegir la figura del mestre Jordà, pont entre el XIX i el XX. La vida de Lluis G. Jordà i Rossell, nascut a Masies de Roda l'any 1869, conté tots els ingredients d'una novel·la d'aventures. Selva el va conèixer en persona, ja al captard de la vida, darrera el taulell de la Casa Bethoven de Barcelona, i s'hi va fer amic. Cristian Canton i Marta Marly l'han retratat recentment a través d’un viatge als origens en un llibre biogràfic amb rivets de novel·la. Es per això que hem de congratular-nos d'aquest rescat de l'oblit, d’un altre músic que deixà petja a la nostra ciutat.
Miquel S. Cañellas
( de la conferència inaugural del curs 2010-2011 a l' EMVIC )
Molt bones festes també per vosaltres Miquel i moltes gràcies per aquest blogspot tant enriquidor.
ResponElimina