MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - La dispersió de les perruques

-

 6è. MOV.     (prestissimo forte) ……………       La dispersió de les  perruques

 

A les envistes del setge francès i de la posterior  Batalla de Vic (febrer de 1810) el Baró de Maldà ens il.lustra, gràcies al seu dari, sobre les músiques i formacions de carrer.  Voleu la nota d’un predecessor d’en Quelet de les Crides ? “A migdia a so de trompeta, ha publicat lo pregoner en la plaza devant la casa que habita el Sr. Gobernador que es tingan apunt los caballs dels senyors per quan se necessiten per lo exercit” . Més d’un noble, davant d’aital negoci, i sabent que l’ordre venia de  l’Exem. Gral. Marquès de Palacio, ja es pot imaginar el públic amb quina llestesa la deurien complimentar.

 

Amb  l’arribada del reforç de tropes borbòniques de Barcelona per defensar Vic, el Baró se sentirà reconfortat, i es nota que disfruta del moment. Veu entat la tropa amb aires marcials “ amb sa escollida música  de bombos, platetes, campanilles, fugots,clarinets “ Al captard del mateix dia (30 Oct. 1808)  la Banda del regiment tocarà per tothom a la Plaça.  Després de sopar un grup reduït d’aquests músics pujarà a casa Clariana per oferir a la rancia noblesa vigatana un petit concert. L’escenografia és a tò amb el moment: dos salomons  i canelobres de plata. Les cadires que els manquen les presten de bon grat els nobles prohoms de  Casa Parrella. Un recital” on els musics han tocat molt bé segons sa acreditada habilitat en sas tocattas i  simfonies de estas, la d’Ariadna i  ademés del bombo, al principi en los forts  en la primera tocata a l’inici, amb els obligats de clarinets, fogot y lo serpent” Una  posta en escena d’un decadent barroc on conflueixen  les levites i perruques de la noblesa amb les cassaques, xarreteres  i botonada brillant dels músics soldats. Al final un repunt de transgressió: un Baró un xic avergonyit gosa confessar que” entre els convidats a casa Clariana hi havia alguna plebeya de Vich “. 

 Ens interessa, pel la fretura  com ho expressa,  el detall de la capvesprada  al Mercadal  “En la hora  a les 8 , retreta de tambors  de Miquelets. Després ens diu un quart abans ja hi ha gran expectació de quan tocaria tota escullida musica que en efecte , ho ha estat ab lo suau que ha comensat los musics ab los fugots y clarinets y també lo que tocaba el bombo y después tots aquells instruments de vent “ La visió de victòria del noble Maldà confiant que ben aviat “tot seran alegrias com de músicas, campanas, salbas de fusilieria i artilleria”  es veurà desinflada  per la realitat d’un final –el de l’Antic Règim- que ell  sortejarà circumstancialment fugint abans d’hora de Vic, camí de Moià, cantant “Viva el Rei” …o la tercera de Caldes. 


Miquel S. Cañellas 


(de la conferència inaugural del Curs 2010-2011  a l' EMVIC )

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

-
Imatge
  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopi...
Més informació

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Recordant el Cronista Oficial de la Ciutat

-
Imatge
  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicens...
Més informació