MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - La dispersió de les perruques

-

 6è. MOV.     (prestissimo forte) ……………       La dispersió de les  perruques

 

A les envistes del setge francès i de la posterior  Batalla de Vic (febrer de 1810) el Baró de Maldà ens il.lustra, gràcies al seu dari, sobre les músiques i formacions de carrer.  Voleu la nota d’un predecessor d’en Quelet de les Crides ? “A migdia a so de trompeta, ha publicat lo pregoner en la plaza devant la casa que habita el Sr. Gobernador que es tingan apunt los caballs dels senyors per quan se necessiten per lo exercit” . Més d’un noble, davant d’aital negoci, i sabent que l’ordre venia de  l’Exem. Gral. Marquès de Palacio, ja es pot imaginar el públic amb quina llestesa la deurien complimentar.

 

Amb  l’arribada del reforç de tropes borbòniques de Barcelona per defensar Vic, el Baró se sentirà reconfortat, i es nota que disfruta del moment. Veu entat la tropa amb aires marcials “ amb sa escollida música  de bombos, platetes, campanilles, fugots,clarinets “ Al captard del mateix dia (30 Oct. 1808)  la Banda del regiment tocarà per tothom a la Plaça.  Després de sopar un grup reduït d’aquests músics pujarà a casa Clariana per oferir a la rancia noblesa vigatana un petit concert. L’escenografia és a tò amb el moment: dos salomons  i canelobres de plata. Les cadires que els manquen les presten de bon grat els nobles prohoms de  Casa Parrella. Un recital” on els musics han tocat molt bé segons sa acreditada habilitat en sas tocattas i  simfonies de estas, la d’Ariadna i  ademés del bombo, al principi en los forts  en la primera tocata a l’inici, amb els obligats de clarinets, fogot y lo serpent” Una  posta en escena d’un decadent barroc on conflueixen  les levites i perruques de la noblesa amb les cassaques, xarreteres  i botonada brillant dels músics soldats. Al final un repunt de transgressió: un Baró un xic avergonyit gosa confessar que” entre els convidats a casa Clariana hi havia alguna plebeya de Vich “. 

 Ens interessa, pel la fretura  com ho expressa,  el detall de la capvesprada  al Mercadal  “En la hora  a les 8 , retreta de tambors  de Miquelets. Després ens diu un quart abans ja hi ha gran expectació de quan tocaria tota escullida musica que en efecte , ho ha estat ab lo suau que ha comensat los musics ab los fugots y clarinets y també lo que tocaba el bombo y después tots aquells instruments de vent “ La visió de victòria del noble Maldà confiant que ben aviat “tot seran alegrias com de músicas, campanas, salbas de fusilieria i artilleria”  es veurà desinflada  per la realitat d’un final –el de l’Antic Règim- que ell  sortejarà circumstancialment fugint abans d’hora de Vic, camí de Moià, cantant “Viva el Rei” …o la tercera de Caldes. 


Miquel S. Cañellas 


(de la conferència inaugural del Curs 2010-2011  a l' EMVIC )

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació