MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - L'inici d'una nova etapa
10 MOV. …( crescendo) …......................................... L’inici d’una nova Etapa
Any 1970; un article sobre l’escola de música que signa Joan Sunyol a la Revista Vic: dues imatges gràfiques en blanc i negre. La primera, Joaquim Maideu dret davant la pissarra d’una aula del nou estatge a la Casa Bojons, observant amb atenció, assegudes, 6 alumnes que segueixen les notes del pentagrama. La segona imatge, ens presenta un vell professor, teclejant al piano, mentre observa atentament una alumne que practica amb la guitarra.
 |
| Joaquim Maideu i Puig (1938-1996) |
El vell professor és Segimon Claveria. Un home que després d’una llarga trajectòria com a músic, intèrpret i compositor de sardanes, compaginava la interpretació amb la docència. Al costat de Subirachs fins l’any 1968 i al costat de Joaquim Maideu el darrer any de la seva vida acadèmica, representa la baula entre la vella i la nova escola, entre la música de Vic…. i la música de Vic.
La Casa Bojons (Casa de Cultura depenent de la Diputació en aquells moments), representava la possibilitat d’ampliar aules, alumnat i oferta instrumental. L’arquitecte Pere Llimona, plantejà la primera reforma per acondicionar els locals amb la connivència del regidor de cultura del moment, Carles Corominas, el qual fou l’aliat oportú que va fer possible el recanvi. Una nova Escola que ben aviat veuria augmentar l’interès per la música ja que es va passar dels 40 als 82 alumnes aquell mateix any.
Aquesta nova etapa, liderada acadèmicament per Quim Maideu (que dirigirà l’Escola fins l’any 1992) suposarà un canvi radical de metodologia, basada –en l’etapa introductòria- en el Mètode Irineu Segarra, de clares influències centreeuropees. La Música, ha d’entrar amb l’estudi formal, però també amb la cançó popular, amb la rítmica, a través de la interpretació amb instruments de fàcil execució (percussions i flauta dolça sobretot) i amb l’audició: En paral.lel, Catalunya ja es vivia un nou ressorgiment del cant coral inspirat per Oriol Martorell al capdavant, de la Coral Sant Jordi, que s’abeurava en els moviments corals “A Coeur Joie” i l’Europa Cantat. Un exemple de tenacitat, música, i catalanitat que tindria el seu paral·lel pocs anys més tard a casa nostra amb la creació de la Coral Canigó, de Joventuts Musicals que dirigirà des dels seus inicis (any 1963) Enriqueta Anglada.
No podem deixar de considerar que en l’ambient de l’època, tal com cantava Peet Segger (ell i el seu banjo) a les cadenes de ràdio “els temps estaven canviant” . La ciutat de Vic estrenava Institut d’E.M (el Callís) , s’obrien les primeres “discos”, els Beeatles i altres grups afins, sonaven a tot trap a totes les emisores mentre que a París (maig del 68) el jovent aixecava barricades amb la “sana intenció” de canviar el món. Un any després es es fundaria,a casa nostra, la Coordinadora de Forces Polítiques que en pocs anys propiciaria la creació de l’Assemblea de Catalunya. Si a tot això hi afegim que la capellania, havia passat un Concili Vaticà (el de Joan XXIII) en que la llibertat d’expressió dins l’església començava a ser, més que un sentiment, podem veure i entendre que també als pentagrames de sempre (si volien ser estimats) els calia una volta de cargol.
 |
| L' Ecola de Música de la Casa Serratosa |
Però parlem en positiu. Es important fer notar que, en aquells moments, Pere Serra, el professor i violinista taradellenc, es posaria al capdavant d’una primera orquestra de Cambra de l’Emvic (any 1979) amb la qual cosa dinamitzaria i prestigiaria el centre musical osonenc. Synaulia, amb uns joves intèrprets de flauta de bec que acompanyava a l’espineta un jove Quim Maideu, havien estat per uns pocs anys el seu ben temperat i harmoniós preludi.
L'augment constant de matrícules va posar damunt la taula el plantejament d’un canvi d’ubicació a fi efecte de donar més cabuda a l’alumnat, tot i que amb l’adquisició de la casa de Cultura s’havia ampliat al segon pis amb unes quantes aules. Sortosament l’Ajuntament de Vic, amb Ramon Montanyà al capdavant, havia adquirit per a l’Escola de Música, la Casa Serratosa actual. El curs 83-84 inaugurat a les noves dependències d’aquesta casa modernista,coincidirà amb els primers pasos de la Fundació Universitària.(escola de Mestres) Aquest fet i la relació de Quim Maideu, profesor de la mateixa, faran possible en pocs anys que des de l’ensenyament es prengui consciència de la importància del coneixement del llenguatge musical, i la cançó al parvulari, però igualment a les escoles de Primària. Una intuició que amb els anys fruitarà amb força.
Aquesta etapa representa, segons la memòria de l’any 82-83 “el redreçament de l’È.M. Vic i un inici de reconeixement a nivell de Catalunya” Un reconeixement que arribaria pocs anys després de la mà del del Dep. d’educació de la Generalitat de Catalunya de10 de març de 1988, amb el reconeixement de l’escola com a Centre d’Ensenyament Musical de Grau Elemental, i que dos anys més tard (novembre del 90) s’ampliarà a Conservatori Elemental de Música.
Aquest canvi i aquest reconeixement de grau, propiciaria la creació d’una entitat jurídica deslligada del Patronat d’Estudis Osonencs (la seva emancipació definitiva) A partir del curs 90-91 i gràcies a la gestió del regidor de cultura Candi Espona es crearà el servei el servei municipal de música el qual i mitjançant concurs administratiu cedirà la gestió a la Fundació Estudis Musicals de Vic que presidirà el mateix regidor al costat de vuit vocals (5 regidors entre ells: Jordi Vivet, Enric Castellnou,Xavier Solà, Dolors Rovira, Xavier Arumí ) una secretària, un administrador i un pare d’alumne.
L’Ajuntament hi quedava implicat sols en la part econòmica i ho farà a través de la nova Fundació. Amb això s’inicia un nou capítol jurídico-legal que ens durà, processualment, a la realitat d’avui.
La normalització a tots els efectes, comportaria la creació de la primera Associació de Pares,(març del 1992) del primer Consell Escolar i de l’elecció del nou director que va recaure en la persona de Sebastià Bardolet a partir del curs 92-93. Un curs que s’iniciava pocs mesos després de la clausura del Jocs Olímpics de Barcelona i en una ciutat, Vic, que acabava de perforar la seva Plaça, estrenar-ne una de nova al Mil.lenari, penjava la recargolada passera del Sucre, mntre maldava per créixer cap a ponent.
 |
| Sebastià Bardolet, director de l'EMVIC entre el 1992 i el 1996 |
Aquesta etapa de maduresa estatutària que s’inicia amb Sebastià Bardolet, es pot definir com la del procés cap a la Logse. En aquest sentit, la consecució del conveni pel qual s’autoritzava als alumnes de primària a assistir a l’Escola de Música en horari escolar, provocaria l’expansió i el creixement més gran de tota la Ha. de l’Emvic. Amb això es tractava de lograr un programa d'ensenyament integrat amb les escoles de Vic que havia de provocar importants canvis de futur. Al final d’etapa, Bardolet, s’iniciaven les Estades Orquestrals d’Osona al seminari de Vic, que seran la llavor de futur per a una col·laboració entre les diferents EE de Musica de la Comarca.
L’any 1996, però, l’Escola va viure un moment luctuós en l’avinentesa del traspàs del mestre i exdirector de l’Emvic, Joaquim Maideu. El primer formador i impulsor de l’etapa de renovació pedagògica dels nous temps, marxava prematurament deixant una estela de bon director, gran pedagog i excel·lent músic, difícilment superables. Pocs mesos després de la pèrdua de l’alma mater, de l’Escola, prendria el relleu al front de la institució, un dels seus deixebles de primera fornada: en Josep Baucells (pianista i compositor) que substituiria Sebastià Bardolet en aquesta necessària responsabilitat de govern.
Una etapa, la de Baucells, que arribava marcada per la necessitat vital d’espai disponible que es materialitzaria amb l’ocupació de noves aules ubicades temporalment al seminari Seminari de Vic. Aixo va permetre en el seu moment obrir la docència a nous instruments menys comuns (orgue, fagot, contrabaix, viola i trompa). Paral·lelament s’estrenarà com a primícia, l’Aula de música moderna, dirigida per Ramon Ferrer, i una segona d’informàtica musical. Finalment i com com a novetat impel·lida pels fets, a partir del curs 97-98 ,es convocaria la primera edició del Concurs de Composició de Música de Cambra Joaquim Maideu que es dedica a la memòria del primer director de l’Emvic .
Josep Baucells va cloure el seu mandat amb la consecució de nous reptes de futur; d’una banda la creació de l’Orquestra Simfònica segle XXI, amb instrumentistes de l’escola musical vigatana i alumnes del grau mitjà del Conservatori d’Igualada. Per un altre cantó (i degut a la necessitat imperiosa de disposar de més espai) quedaria apuntat el projecte municipal per a un nou edifici; escola i auditori. L’antiga Atlàntida havia naufragat, d’un atac d'aluminosi, just dotze anys després de la seva rehabilitació.
Miquel S. Cañellas
(de la conferència inaugural del curs 2010-1011 a l' EMVIC )
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada