MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Desamortitzacions i escolaritat

 7è. Moviment   (andante con motto) …………………Desamortitzacions i Escolaritat

 

Amb l'acabament de la Guerra del Francès (abril de 1814) l'absolutisme s'imposaria per ordre i gràcia de Ferran VII,  que malgrat tot haurà de vèncer les pressions involucionistes dels malcontents i d'alguns nobles com el Baró d'Eroles, capitost de les Partides de la Fe. Després del  breu trienni  lliberal”, del 1821 al 1823, (quan la municipalitat aprofita per a erigir una columna Constitucional a Plaça (la Niña) i planta el rellotge de la ciutat), i abans que la Banda del Batalló hagi tingut temps d'assajar l’Himne de Riego, la força de d'intervenció dels 100.000 Fills de Sant Lluís,  imposaria altra volta el monarca absolut i la seva cort.  S'havien canviat les tornes….. i les partitures.

Finalment i amb la successió al tron d'Isabel II  es produiria  el conflicte dinàstic, que es materialitzà a la pràctica amb les tres guerres carlines, que ni Balmes ni Claret, intercessors propers a la cort de la reina Isabel, van poder evitar.

Vic amb aquesta situació va viure uns situació permanent d'ocupació i traspàs de tropes; ho recordava prou be el canonge Collell, en les seves  Memòries d’un Noi de Vich“ la ciutat de Vic, en temps de guerrres civils, y no civils, ha tingut la mala sort de vure’s convertida en un campament…Es  un centre de aprovisonamenti d’irradiació importantísim. Vich, més  que la clau es la porta de la Montanya”.

 Les lleis d'expropiació de convents assajades  -per la força dels lliberals – durant el trienni lliberal , es posarien a la pràctica de manera definitiva amb el govern d'Isabel II .  El tímid liberalisme, l'agosarada estocada als béns del clero, tocaven fibres i sensibilitats contraposades en  totes direccions.

Juan Álvarez Mendizábal protagonista de les desamortitzacions

Mentre el ministre Mendizábal (1835) i després Pascual Madoz, des de Madrid, pretenien quadrar les arques de l'Estat amb la venda  dels convents, propietats i finques mortes de titularitat eclesiàstica, la nostra ciutat, ran de l'aplicació d'aquestes lleis de Desamortització, aprofità  per adquirir – per la intervenció de l'hisendat vigatà Josep Safont- la majoria d'antics convents masculins, amb la particular finalitat de convertir-los en escoles (La Mercè, Sant Felip, els Caputxins, La Galera),  centres de beneficència (el dels Trinitaris i Sant Domènech) o en casernes provisionals (El Carme i el Remei).

 Pocs anys després de les primeres normatives educacionals del “Plan Pidal” de 1845,un altre ministre de sa majestat, Claudio Moyano, signaria la Llei d'Instrucció Pública de 1855, una llei que va regir durant més de cent anys tot el sistema educatiu espanyol.  El decret ministerial propugnava  l'escolarització gratuita, (pels que no podien pagar-la, fins als 12 anys d’edat) i establia els tres nivells d'ensenyament que van estar vigents fins la no tan llunyana llei d'educació Villar-Palacín de 1965. 

 Com ja hem insinuat per la premura de  l'adquisició dels convents exclaustrats, un any després el decrets de desamortització de Mendizábal,   l'any 1836 l'Ajuntament de Vic erigia  a l'exconvent de la Mercè la primera Escola de Dibuix i l'aula de Matemàtiques; Jaume Balmes, fou el seu primer catedràtic amb plaça pròpia, a l'ensems l'autor del primer discurs  inaugural. L'escolaritat superior s'implantaria entre 1844 i 1868 al Seminari del carrer de Sant Just, i més endavant  -partir de 1869- al recent creat Col·legi de Sant Miquel en un estatges provisional als baixos de la Casa Clariana.. Finalment i  a partir de 1875, el col·legi de Sant Miquel es mudaria al seu lloc actual ; un altre antic convent expropiat: el de Sant Josep, al bell mig del carrer de Manlleu.

Collell, altra vegada,  en aquelles “Memòries”que veuran la llum l’any 1908 recorda les seves primeres lliçons (entorn de 1850 i 1855) rebudes a La Galera  “l’antic casal esbalandrat que segons es diu – tinc entès-  havia servit de cuartel de cavalleria” , més tard acabaria els seus primers estudis a l’altra banda del carrer…. la seguretat de l’edifici ja  patia problemes ”la Galera amençava ruina i nos traslladaren al que fou convent de Sant Domingo, en los departaments que ara ocupa’l Jutjat”  .

 En aquesta obreta, petit dietari , hi evoca a l'ensems uns records d'infantesa, viscuts, de ben segur, al costat dels pares. El testimoni del Sr. Canonge ens interessa en aquest punt –musicalment parlant-  en gran manera“Abans era un gust a les tardes dels dies festius, veure com sortien  a passejar les famílies de Vich. La concurrència al Passeig del Prat de la Riera, hon tocava la música de sis a vuit de la tarda. Segueix amb un descripció d'ambient que ens  transporta….Al  final de tot una revelació “  Tot Vich hi era, perquè ni les famílies aristocràtiques  que s’en retreyan  d’eixes democràtiques reunions a l’aire lliure; y ab los menestrals ben ataviats  s’hi barrejava sense apocament la gent treballadora honestament vestida; disfrutant tothom de la fresca de la marinada i de la bona música, fos de regiment, fos de la banda municipal”.   

Jaume Collell i Bancells (Vic 1846 - 1932)

Al testimoni de Collell, recordant els  inicis de popularització  i democratització de la música a l'aire lliure, al bulevard “divuitesc” del Prat de la Riera, i escauen aquestes altres, que les complementen i ens posen al punt d'arrancada, d'uns nous  temps que demanen, concreció, regulació i estudis. Escrites fa 40 anys per Joan Sunyol a la Revista Vic en ocasió d’obrir-se una nova etapa  de l’escola de Música, expressa que “ Es ben curiós  llegir les Obligaciones del Maestro de Música de la Escuela Muncipal  que es confecionaren l’any 1859. Entre altres coses diu així: La instrucción de los alumnos, deberá ser propia para que haya en la escuela Coro de Canto, Orquestra de instrumencion y cuerda y banda de instrumentacióm de viento, esta para acompañar a las autoridades y la otra para los obsequios que se tributan a Dios, a los personajes y autoridades superiores y para los festejos públicos “  Estem davant del document –fe de babtisme-  del naixement (any 1859) d’una nova realitat jurídica però que tal com  coincideixen Sunyol  i Jordi Mirambell (autor d’un llibre ben actual sobre la Ha. de l’Emvic) l’ Escola de Música i la Banda Municipal, són uns quants anys més antigues. 

                                                                                                                  Miquel S. Cañellas

                                                           (de la conferència inaugural del curs 2010 - 2011 a l' EMVIC )