El seguici de la Festa Major de Vic ( VI )

 

L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE

 Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)”La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.  Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici.


Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma  (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels veïns  i en sessió de 27 de juny de 1862 recollia “una exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”.  Des d’aleshores i a partir del dia 5 de juliol de 1864 la figura de Sant Miquel dels Sants “es va anar imposant per damunt dels altres protectors celestials de la ciutat fins a ser considerat en solitari i dins l’imaginari col·lectiu, l’autèntic i principal patró de la ciutat de Vic”  Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de Dret) del patronatge de Sant Miquel per part de la Santa Seu no arribà a Vic fins passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del papa de Joan XXIII.

 

 

 

EL SEGUICI OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE VIC

 El protocol d’elements festius de la ciutat de Vic, en tractar del Seguici Oficial de la Festa Major de la ciutat fa constar que : “El Seguici Oficial de la Festa Major de Vic ha esdevingut,amb el pas dels anys, la suma de la cercavila de gegants i capgrossos i la banda municipal que acompanyava les autoritats de la ciutat per assistir a l’Ofici de Festa Major en honor del Sant patró més la processó que portava la imatge del Sant per tota la ciutat .Actualment doncs, el Seguici de la Festa Major de Vic consisteix en la processó en que els elements festius de la ciutat i la Banda de Música, grallers, gegants i llúpies, bestiari etc. esperen les autoritats a l’Ajuntament per acompanyar-les fins a l’Ofici que se celebra a la Catedral de Vic, aturant-se a la casa natal de St. Miquel dels Sants per acompanyar la imatge del Sant i la seva relíquia fins a la mateixa Catedral on presideixen l’Ofici”.

 El segle XIX l’ofici o missa solemne de Sant Miquel se celebrava a les 10 del matí a l’església dels Trinitaris, església on es centrava el culte a Sant Miquel dels Sants. El bisbe Morgades (1882 1899) va iniciar el costum que el bisbe celebrés personalment l’ofici. A principis del segle XX el bisbe Torras i Bages (1899-1916) va traslladar aquesta part de la festa a la Catedral.

 Tant als Trinitaris com a la Catedral, l’Ajuntament anava a ofici en corporació, en comitiva encapçalada pels gegants i caps de llúpia, música i els verguers que sortien de la casa de la ciutat.  Acabat l’ofici la comitiva tornava a la casa de la ciutat. La bandera de la ciutat es va incorporar a l’encapçalament de la comitiva en ser creada el 1910 amb motiu de les festes del centenari del naixement de Jaume Balmes.

Fins 1965 el captard del dia de Sant Miquel dels Sants es va celebrar la processó del Sant, solemne manifestació cívica religiosa a la qual assistien els gremis, associacions, les confraries, les ordres religioses, les autoritats i la corporació municipal. Portar el pendó principal de Sant Miquel era una distinció reservada a prohoms de la ciutat i de tot Catalunya.

 En deixar de fer-se la processó el penó principal va incorporar-se a la comitiva (seguici) com a símbol de la devoció de la ciutat al seu patró, perquè acompanyés la relíquia i estes present a l’ofici. El penó i les dues borles es van reservar a vigatans de nom Miquel dels Sants. Fins llavors la comitiva sols apareixia al programa de les festes civils, ara apareixerà també al de les festes religioses.

El canvi de costums va fer que a finals dels setanta, principis dels vuitanta del segle passat la comitiva es convertís en un acte poc lluït. Però ja el 1983 es van incorporar els macers i des de llavors la successiva creació i recuperació d’elements festius de la ciutat iniciada amb el cavaller de Corpus i els trompeters o heralds el 1988, seguida més endavant amb l’àliga, el bou, la mulassa, gegants pubills, gegants petits,cavalls cotoners, ha anat fent créixer el seguici. Paral·lelament als elements festius (gegants i bestiari) s’han incorporat a la comitiva elements religiosos com les insígnies de la Catedral: La basílica i el tintinacle amb la imatge de Sant Miquel, la mateixa que es portava en processó fins 1965.


Miquel S. Cañellas 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)