L’ACORD MUNICIPAL
DE PATRONATGE
Com explica Joan
Arimany en el seu article sobre “Sant
Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)”La
resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols
d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el
nou patró”. Això ja havia passat en 1656
en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat
del capítol catedralici.
 |
|
Mentre fra Miquel era
beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic,
malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al
col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada
l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el
periòdic local “El Ausonense” ja
constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a
que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es
va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels
veïns i en sessió de 27 de juny de 1862
recollia “una exposición suscrita por un
crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono
de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva
la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es
prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S.
Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”. Des d’aleshores i a partir del dia 5 de juliol
de 1864 la figura de Sant Miquel dels Sants “es va anar imposant per damunt dels altres
protectors celestials de la ciutat fins a ser considerat en solitari i dins
l’imaginari col·lectiu, l’autèntic i principal patró de la ciutat de Vic” Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat
figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va
merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de
Dret) del patronatge de Sant Miquel per part de la Santa Seu no arribà a Vic fins
passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del
papa de Joan XXIII.
EL SEGUICI OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE VIC
El protocol d’elements festius de la ciutat de Vic, en
tractar del Seguici Oficial de la Festa Major de la ciutat fa constar que : “El Seguici Oficial de la Festa Major de Vic ha
esdevingut,amb el pas dels anys, la suma de la cercavila de gegants i capgrossos
i la banda municipal que acompanyava les autoritats de la ciutat per assistir a
l’Ofici de Festa Major en honor del Sant patró més la processó que portava la
imatge del Sant per tota la ciutat .Actualment doncs, el Seguici de la Festa Major de Vic
consisteix en la processó en que els elements festius de la ciutat i la Banda de
Música, grallers, gegants i llúpies, bestiari etc. esperen
les autoritats a l’Ajuntament per acompanyar-les fins a l’Ofici que se celebra
a la Catedral de Vic, aturant-se a la casa natal de St. Miquel dels Sants per
acompanyar la imatge del Sant i la seva relíquia fins a la mateixa Catedral on
presideixen l’Ofici”.
El segle XIX l’ofici o missa solemne de Sant Miquel se
celebrava a les 10 del matí a l’església dels Trinitaris, església on es
centrava el culte a Sant Miquel dels Sants. El bisbe Morgades (1882 1899) va
iniciar el costum que el bisbe celebrés personalment l’ofici. A principis del
segle XX el bisbe Torras i Bages (1899-1916) va traslladar aquesta part de la
festa a la Catedral.
Tant als Trinitaris com a la Catedral, l’Ajuntament
anava a ofici en corporació, en comitiva encapçalada pels gegants i caps de
llúpia, música i els verguers que sortien de la casa de la ciutat. Acabat l’ofici la comitiva tornava a la casa
de la ciutat. La bandera de la ciutat es va incorporar a l’encapçalament de la
comitiva en ser creada el 1910 amb motiu de les festes del centenari del
naixement de Jaume Balmes.
Fins 1965 el captard del dia de Sant Miquel dels Sants
es va celebrar la processó del Sant, solemne manifestació cívica religiosa a la
qual assistien els gremis, associacions, les confraries, les ordres religioses,
les autoritats i la corporació municipal. Portar el pendó principal de Sant
Miquel era una distinció reservada a prohoms de la ciutat i de tot Catalunya.
En deixar de fer-se la processó el penó principal va
incorporar-se a la comitiva (seguici) com a símbol de la devoció de la ciutat
al seu patró, perquè acompanyés la relíquia i estes present a l’ofici. El penó
i les dues borles es van reservar a vigatans de nom Miquel dels Sants. Fins
llavors la comitiva sols apareixia al programa de les festes civils, ara
apareixerà també al de les festes religioses.
El canvi de costums va fer que a finals dels setanta,
principis dels vuitanta del segle passat la comitiva es convertís en un acte
poc lluït. Però ja el 1983 es van incorporar els macers i des de llavors la successiva
creació i recuperació d’elements festius de la ciutat iniciada amb el cavaller
de Corpus i els trompeters o heralds el 1988, seguida més endavant amb l’àliga,
el bou, la mulassa, gegants pubills, gegants petits,cavalls cotoners, ha anat
fent créixer el seguici. Paral·lelament als elements festius (gegants i
bestiari) s’han incorporat a la comitiva elements religiosos com les insígnies de la Catedral: La basílica i el tintinacle
amb la imatge de Sant Miquel, la mateixa que es portava en processó fins 1965.
Miquel S. Cañellas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada