Recordant a un músic ja finat

 Segimon Claveria: baula i testimoni

 

“Segimon Claveria. Vigatà. De professió pintor. De parets,

de colors plans. O, potser de professió músic?

Si. Segurament músic!. El senyor Claveria ens el figurem

amb contrabaix, amb el clarinet, amb el violí o

fent escales cromàtiques al piano”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Paraules de Josep M. Solà Sala sobre el músic 

vigatà, escrites quan Claveria,

ja acomplerts els setanta, era un avi venerable,

jubilat de la docència, i amb un bagatge sardanista de

més de quaranta composicions.

I és que fins als vuitanta anys, Claveria no va deixar ni

per un moment la sardana, un dels seus grans amors.

Continuà força temps desgrananant notes amb el seu

contrabaix en aplecs i ballades, com a músic de la

cobla Canigó. En tot cas, però, la seva participació

en aquesta formació, no serà res més que l’apèndix

d’una llarga vida artística.

Segimon Claveria és l’únic músic viu que va trepitjar

l’escenari del Teatre Principal, cremat l’any 1919. Més

endavant formaria part d’una munió de grups i formacions

orquestrals. Amb vint anys, amb l’Orquestra

de Cambra del Conservatori del mestre Benet Morató,

posteriorment les dues creades per Subirachs (1931

i 1945) i, finalment, la de Joventuts Musicals, amb

un jove Ros Marbà que s’estrenava a Vic l’any 1964.

També va formar part del Quintet Cortines (anys trenta)

i de la Banda Municipal de Vic.

Al mestre Claveria també li devem la creació (any

1954), d’una de les poques cobles de sardanes vigatanes:

La Principal de Vic. Finalment com a músic

versàtil, cal dir que va exercir un protagonisme

eloqüent al front d’una institució catalanista -l’Orfeó

Vigatà del Conservatori- que dirigí entre els anys 1931

i 1934, després dels deu anys de sordina imposats pel

directori militar.

Fa pocs dies, que el mestre Claveria acaba de complir

els 106 anys d’edat. Home de llarga vida, ha estat

mestre de vàries generacions i músic intergeneracional.

En l’avinentesa de la inauguració de la nova

Escola de Música de Vic i com a conferenciant, em

va plaure recordar a Segimon Claveria com a baula,

que fa de pont entre els músics i professors de la

vella Escola (la que dirigí Subirachs) i la nova Escola

de Música que encapçalaren, a partir del curs 1968-

1969, Santi Riera i Quim Maideu. El mestre Claveria

va viure tot just el relleu i aportà la seva experiència

musical a les noves generacions en aquell primer curs

de rodatge.

Avui, com fa sis anys en ocasió del seu centenari, em

plau agrair-li altra volta el testimoni d’una vida entregada

a la bona música i desitjar-li, una vegada més,

llarga vida als anys.

  

Miquel S. Cañellas

 dijous, 28 d’octubre de 2010

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Del Conservatori a la nova Atlàntida