SANT MIQUEL PATRÓ DE VIC DES DE 1863

Mentre que de les festes de beatificació celebrades a Vic l’any 1779 va quedar-ne una detallada exposició gràcies a la ploma d’un trinitari vigatà fra Antoni de Sant Jeroni, testimoni directe d’aquelles  solemnitats, les festes de Canonització celebrades entre els dies 23 i 26 d’agost de 1862, varen ser recollides pel periòdic vigatà “El Ausonense” en forma de fulletó. Com diu Miquel S. Salarich “La canonització del beat Miquel dels Sants es va celebrar a Roma el dia 8 de juny de 1862, Dominica de Pentecosta, durant el pontificat d’un dels sants pares de més acusada personalitat en la història dels successors de Sant Pere: Pius IX”. 

La solemnitat de la canonització va coincidir amb la celebració del Concili Vaticà I i amb la canonització dels vint-i-set confessors de la fe cristiana martiritzats al Japó. La presència de gran nombre de cardenals, bisbes i arquebisbes contribuïren si hi cap encara més a fer la festa de la Canonització més lluïda. De Vic hi van assistir el seu bisbe  Dr. Joan Josep Castanyer, membres del Capítol Catedral i  delegats de l’Ajuntament, com també d’altres corporacions i fidels vigatans. Passada la cerimònia de canonització a Roma  (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels veïns  i en sessió de 27 de juny de 1862 recollia “una exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”.  

Però aquell juny de 1862,  la ciutat vibrava d’entusiasme tenint el pensament fixat en les festes de canonització a Roma i de les quals es tenia notícia per les noves que arribaven al periòdic local del seu corresponsal Rafael de Llanza i al “Diario de Barcelona” del seu enviat especial, J. Mañé i Flaquer. Però fora d’una funció religiosa a l’església dels Trinitaris i a la capella natalícia del sant –absorts per les notícies- no se celebrà res més en aquelles dates. Àdhuc en arribar la data del 5 de juliol, festa commemorativa que venia celebrant-se de des de la beatificació en 1779, les demostracions festives tingueren escàs ressò.

No fou fins el dia 11 de juliol, a la tarda, que el bisbe congregà el capítol i membres de les diferents corporacions ciutadanes per tal d’encarrilar tot el que feia referència a les festes de Canonització que finalment es fixaren pels dies 23,24,25 i 26 del mes d’agost.

Ens diu el cronista que l’Ajuntament es reuní en sessió el dia 26 de juliol començant per nomenar una ponència constituïda pels comissionats que havien anat a Roma: Josep Font i Joan Subirachs, a més de Fortià Feu i Francesc Bach. El dia 1 d’agost, en una nova reunió acordaren ja les primícies del programa de les festes cíviques a celebrar. En primer lloc no hi podia mancar el típic correbou a la plaça Major i construir uns gegants nous “ja que els vells estaven molt atrotinats”. També es va decidir aixecar a la Plaça de la Constitució una gran torre il·luminada amb tres o quatre mil gotets de colors. 

L’anunci fet per les autoritats mogué tot seguit l’interès popular i els veïns dels diferents carrers es constituïren en comissions, s’ordenaren projectes i es posaren a treballar àvidament per a l’engalonament de llurs carrers. Fou objecte de comentaris el cost de la festa religiosa a la Catedral que finalment hi aportaren tots els veïns de la ciutat amb una deixa consignada de 20.000 rals. 

Pel que fa a la processó es demanà que hi figurés la senyera que havia estat portada a la processó de Roma i que el bisbe de Vic havia aconseguit obtenir i que el seguiment processional, variant algunes disposicions d’anys anteriors sortís i entrés a la Catedral passant immediatament a la sortida pel carrer de Sant Hipòlit (en l’actualitat i des de 1925, carrer de S. Miquel dels Sants) per davant de la casa on va néixer el Sant, agençada com a casa natalícia i capella de culte poc després de les festes de beatificació.

Contràriament al que succeeix a l’hora d’escollir la data de celebració de la festa d’un Servent de Déu  (normalment la data de la seva defunció :10 d’abril “dies natalis”que representa en lectura cristiana el pas de la mort a la vida) en el moment de la seva beatificació, any 1779, el decret pontifici va fixar el dia 5 de juliol com a data de celebració de la festa del nou Beat. Es per això que des de 1864 celebrem el día del nostre patró  Sant Miquel dels Sants en aquesta data d’estiu. Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de Dret)  de Sant Miquel com a patró de la ciutat de Vic per part de la Santa Seu no arribà a la nostra ciutat fins passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del papa de Joan XXIII.i del bisbe Ramon Masnou.

Miquel S.Cañellas                                       

Publicat a EL 9 NOU el dia 6 de juliol de 2020