El rellotge del Poliorama

 Del magnífic rellotge de Billeter a l’actual màquina electrònica

 Baixant per les rambles de Barcelona, al nº 115 d’aquest emblemàtic passeig hi trobem un singular edifici d’estil eclèctic que hostatja als seus baixos el reconegut  Teatre Poliorama però que en el seu conjunt representa i és la seu de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (RACAB) 

Aquest edifici  que té una façana presidida per dues figures  alades, obra de Manuel Fuxà, una torre octogonal i dues torretes d’observatori astronòmic per capçana, va ser finalitzat l’any 1891 per  l’arquitecte Josep Domènech i Estepà (1858-1917). Aquest mateix any des d’aquesta seu s’inaugurava el Servei Oficial Horari  de la ciutat amb el rellotge que presideix encara avui el punt central d’aquesta façana de les rambles. Més endavant i quan les condicions atmosfèriques de dins la ciutat ho aconsellaren la funció dels dos observatoris de les Rambles va passar (any 1904) a l’actual Observatori  Fabra del Tibidabo que dirigí Eduard Fontserè.

 

A l’origen de la RACAB hi trobem (any 1764) en plena efervescència de la Il·lustració la Conferencia Físico Matemàtica Experimental que més tard esdevindria  la Reial Conferencia Física fins a rebre l’actual nom l’any 1887.

 

Cal dir quatre mots sobre el seu extraordinari rellotge astronòmic, construït per Albert Billeter (1815-1894) que és a l’interior del local primer pis de l’edifici, tot i que com veurem la prodigiosa maquinària anava destinada a un altre lloc.  Billeter  que havia construït un rellotge astronòmic de caixa vertical per al Congrés dels Diputats, va rebre de part dels membres de la càmera alta , el Senat , un altre encàrrec similar que va iniciar l’any 1859 els treballs del qual es perllongaren durant deu anys.

 El rellotge de moble quadrat, de tipus esquelètic (dels que es poden veure les rodes i engranatges a través d’un vidre),  va deixar d’interessar als membres del Senat possiblement pel llarg temps transcorregut des del seu encàrrec i el 1877 va ser exposat a la Universitat de Barcelona on va ser visitat per Alfons XII en el marc d’una “Manifestación de la Industria Catalana” preludi de l’exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 on l’envitricollat  rellotge rebria la Medalla d’Or . Billeter a banda d’aquests dos rellotges ja esmentats construí entre d’altres el rellotge de la Catedral de Barcelona, el del Campanar de Gràcia i el de la parròquia de sant Josep de Berga, actualment museïtzat.

 

Hem de dir que el rellotge astronòmic, que finalment es quedà a Barcelona, a banda del calendari perpetu i més enllà d’indicar l’hora, minuts i segons,  assenyalava els signes del zodíac, la  precessió dels equinoccis, les fases de la lluna el moviment dels planetes

coneguts aleshores i l’hora oficial de les 24 fusos o meridians del globus terraqui amb indicació de sengles ciutats i/o principals capitals per on discorren. Una autèntica joia de l’enginyeria mecànica encara en funcionament a l’interior de la seu de la RACAB.

 

En l’actualitat el rellotge exterior del “Poliorama” que duu a la seva part inferior una llegenda amb la inscripció “Hora Oficial ” ens aporta el testimoni i el record d’aquesta història barcelonina lligada al transcurs i a la medició de les hores malgrat que avui en dia les seves agulles es mouen gràcies a una màquina electrònica  de senyals. Com diu una altra llegenda situada en el rellotge bessó de dins l’edifici “Aquest rellotge accionat per una central electrònica de quars, dóna l’Hora Oficial amb un error inferior a la dècima de segon”

 

Miquel S. Cañellas

(font: Viquipedia)

 Font : Viquipedia