Casernes i milícia a la ciutat de Vic (II)

 L’edifici de La Galera no devia passar  de mitjans del segle XIX en la seva funció com a caserna si tenim en compte les paraules del canonge Collell que es contradiuen amb el projecte de remodelació de l’edifici signat l’any 1813 per l’arquitecte Tomàs Soler i Freixer per una quantitat de 2954 lliures. Remodelació que no es va dur a terme comptant que la tropa s’hauria traslladat a la nova caserna del Batalló de Navarra de la rambla de l’Hospital ocupant la illa de cases que presideixen l’edifici de Correus i els Jutjats de Vic.

Aquesta nova caserna ocupava l’edifici que havia estat l’antic Seminari Tridentí. promocionat pel bisbe Manuel Muñoz i Gil l’any 1749. Fou el primer seminari per a la formació de clergues ja que s’erigia sota els auspicis del Concili de Trent  (1545-1563) en el qual un dels apartats era el decret sobre la Institució de Seminaris. Per a aquesta comesa , l’educativa, Vic havia tingut la seva Escola Catedralícia, l’Estudi General i la Universitat Literària que finalment fou abolida per Felip V amb el Decret de Nova Planta (1715) propiciant  d’aquesta manera la construcció d’aquest nou edifici de faiçó semblant a la Casa de Convalescència amb pati interior de planta conventual. Els seminaristes, nombrosos en aquell temps es varen veure reduïts en aquells murs que es feien petits pel nombre d’estudiants que s’hi acollien. Per això ben  aviat passaren a ocupar un nou edifici entre els carrers de Sant Just i Sant Hipòlit, el col·legi de Sant Andreu, que ho havia estat dels Jesuïtes expulsats de la península l’any 1767 per un decret del rei Carles III, representant oficial del Despotisme Il·lustrat. 

La nova  caserna estigué plenament activa sobretot al llarg del segle XIX període convuls que començà amb la Guerra del Francès (1808-1812) i el conflicte successori dels borbons en la figura d’Isabel II i el pretendent Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII que desembocà en les tres guerres carlines. La darrera d’elles finalitzada l’any 1875.  

Vic, però, comptà amb guarnició estable fins la dècada dels anys trenta del segle XX.  Llavors la caserna de la rambla de l’hospital havia passat a denominar-se quarter del Batalló Alfons XII.  Com afirma J. Casanovas “Durant els anys trenta la caserna militar de Vic estava deshabitada. A la ciutat no hi havia militars en actiu i les úniques forces d’ordre eren les de la guàrdia civil”  (Quan les campanes van emmudir – Vic 1933 pl 133)

Com es pot evidenciar en unes imatges de l’època, l’any 1931 varen  desaparèixer les garites de vigilància de la porta principal i es va penjar un  cartell a la llinda del portal on es pot llegir : Escoles Municipals La segona república havia fet fora el regiment de Vic i va instal·lar en l’antic quarter les escoles de Música i Dibuix. En un  document de l’Arxiu Municipal de Vic (AMV 1931-34 Doc.14 ) a banda de donar nova configuració i ús a l’establiment militar fa referència al contracte d’un Conserge per al nou centre en la persona de Josep Casadevall, paleta de professió que s’encarregarà de vetllar la planta de l’edifici, els jardins i ajudar si és necessari als altres conserges de les escoles de dibuix i música. Així mateix  l’Ajuntament arrenda per un any la meitat del pati del sector nord de la caserna a Miquel Puidellívol (comerciant de fusta ) per 400 ptes. anuals  i el sector  de les antigues cavallerisses al tractant de bestiar en Miquel Font i Calderer per una quantitat de 600 pessetes l’any, això si “amb la obligació de deixar les quadres lliures si es produís un allotjament de tropes transitori” amb el que es vol dir que l’antiga caserna  no estava ocupada per les escoles en la seva totalitat. 

Precisament l’any 1932 “l’estada d’una companyia expedicionària a la ciutat va plantejar urgentment el problema de l’allotjament” . L’ajuntament  -amb caràcter d’urgència-  hagué d’abordar les obres necessàries a l’antiga caserna a fi efecte que els soldats i els alumnes no tinguessin contacte. 

No ens consta que durant la guerra civil (1936-1939) l’antic quarter hostatgés tropes. La Guàrdia Civil que tenia caserna al carrer de Manlleu va marxar de la comarca per anar a Barcelona deixant l’ordre públic en mans de les Milícies Antifeixistes  fins l’arribada de la Guàrdia d’Assalt el mes de juny del 37, després dels Fets de Maig, en que aquesta va substituir els milicians. Tant els uns com els altres utilitzaren el convent del Sagrat Cor com a caserna provisional de les forces d’ordre públic. 

La fi de l’edifici del batalló Alfons XII l’hem de buscar a l’estiu del 1939. Concretament el dia 14 de juliol, un foc d’origen desconegut prengué cos en el magatzem de l’antiga caserna . Com ens explica l’historiador Xavier Cateura ( AUSA nº 173) “l’explosió va ser a conseqüència d’un incendi que va afectar unes caixes de trilita que eren a la paret de la caserna que donava a la propietat dels Vall-llosada”L’explosió i posterior detonació va erosionar part de l’edifici militar i  va fer caure la façana i rebentà l’estructura de la casa veïna. Com ens recorda l’historiador “a resultes d’aquesta explosió van morir dues persones i diverses més varen resultar ferides”. En el Ple de l’ajuntament del dia 17 de juliol encara es parla “de acompañar la solicitud para la reforma y reconstrucción del cuartel”. Sabem que això no es va produir. Pocs anys més tard el mateix ajuntament oferia uns terrenys a la “carretera de Ribas”,  entre el Parc Balmes i el Passeig de Pep Ventura. Un projecte que finalment no reeixí.

El solar de l’antic Seminari Tridentí i posterior caserna es va enderrocar a principis dels anys cinquanta  per donar lloc a edificacions actuals com són l’edifici de Correus, els Jutjats comarcals, caserna de la policia nacional i la casa Serra i Moret, actual edifici del jutjat de 1ª Instància.  Quatre edificis administratius situats tots ells en l’antic solar propietat de  l’Ajuntament, que ara queda separat de la rambla i del carrer Morgades pel trencall del Passatge dels Estudis.

Miquel S. Cañellas  

Publicat a EL 9 NOU el dia 22 de gener de 2021