La dècada dels anys cinquanta ( II )
Durant tota aquesta època, la rebatejada Plaza del Caudillo, fou el testimoni de l’expressió de les festivitats i celebracions del Règim, el cimal de les quals era l’anual commemoració, cada 2 de febrer, del Dia de la Liberación anunciat per un estentori so de sirena, des de la torre de l’Ajuntament.
El Mercadal, després de veure’s desproveït de la peça central que l’il.luminava (un bàcul de quatre braços instal.lat pel consistori republicà) oferia una estètica freda. Sostrets els quatre bàculs laterals que l’acompanyaven, el centre de la plaça restaria orfe de llum durant alguns anys. Entre 1950 i 1958, sols quedaren en servei uns “moderns” pàmpols d’alumini encimbellats a les façanes; mancava il.luminació al Mercadal. Caldria esperar al final del mandat de l’alcalde Costa, per tal d’observar un canvi qualitatiu: primerament uns artístics fanals de forja, obra del serraller Bonay, fixats a les façanes. L’any següent (1959), un informe de l’arquitecte Gausa :“la manifiesta oscuridad de la espaciosa Plaza Mayor, es de suma necesidad remediarla” encara denotava una insatisfacció. Aquest any s’instal.là un llarg bàcul tubular de vuit braços -l’anomenat popularment paraigües- que es mantingué en servei a la plaça durant més de vint anys.
Nou temple parroquial del Remei |
Però entre els anys 1954 i 1958, i en l’apartat d’inauguracions d’obra nova, cal esmentar l’acabament del nou temple i convent de les germanes Josefines, la Casa d’Exercicis del pare Claret i la reconstrucció del Santuari de la Verge del Remei, que es va aixecar novament gràcies als donatius dels parroquians i amics del convent franciscà.
El Dr. Eduard Junyent i Subirà |
A poc a poc i segons les noves circumstàncies previstes pel Concordat, la cultura extraoficial es va poder canalitzar a través de diverses associacions, que s’aixoplugaren sota el mantell protector del bisbat. Coincidint amb aquest mateix any 52, com si encara flotés en l’aire l’esperit de l’antic Cercle Literari, es creà el Patronat d’Estudis Ausonencs, que, impulsat pel Dr.Junyent i amb seu al Temple Romà, començà a editar la revista Ausa : l’aparador més culte en tot allò que es referia a la investigació històrica, literària, artística o arqueològica dins l’àmbit de la nostra ciutat i comarca. El mateix canonge i arxiver, col.laborà també des del primer moment en la represa de la Revista Vic, a partir de 1951, on aportarà any rera any nombrosos articles sobre el museu episcopal, l’urbanisme i l’art litúrgic en general. Vinculats directament al Bisbat també es varen crear alguns moviments de formació juvenil i del lleure com el Moviment Escolta (1949)i l’Aspirantat d’Acció Catòlica que sorgiren com a contrapartida a la formació que imprimia des de la seva “atalaia” el Frente de Juventudes que a Vic no surà excessivament.
Miquel S.Cañellas
( del llibre VIC CRÒNIQUES URBANES )
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada