La dècada dels anys cinquanta ( III )

 A mitjan dècada, i després del traspàs del bisbe Perelló (1955), pertocarà al doctor Ramon Masnou d’empunyar el bàcul episcopal per tal d’aplicar les directrius pastorals i socials pròpies de l’església d'aquell temps. L’omnipresència eclesiàstica, va  impulsar iniciatives moralitzadores  en el camp de a la cultura i el lleure que en alguns moments podien semblar suplències, en d’altres intromissions. Fou d’aquesta manera van sorgir entitats com l’OAR (Obra Atlètico Recreativa), una institució que conreà l’esport juvenil als antics terrenys del Marià Ausa, conegut avui com a Estadi Torras i Bages.

 Doctor Ramon Masnou i Boixeda bisbe de Vic

 En aquests mateixos terrenys es va  construir més endavant una piscina pública  que obria en horaris separats per a ambdós sexes. Fou la proposta  alternativa a les piscines vigatanes de Can Martra i La Conxa, on ja no s’aplicava aquesta rigorositat moral. 

Però ben aviat va aparèixer quasi de forma simultània,dos fenòmens que tindrien  conseqüències insospitades en els hàbits i costums de la gent de l’època:les primeres emissions de Televisión Española (1959) i l’entrada al mercat del popular Seat 600. La tele i les vacances començaren a ser, sobretot a partir dels  seixanta, un somni possible a l’abast de gent de tota condició.

Vista frontal de la Casa Bojons
En aquells moments, en una clara voluntat de no perdre una influència que corria el risc de debilitar-se, l’Església donà suport(any 1960)a la construcció del teatre cinema Atlàntida en els terrenys de l’antic solar del convent de Santa Clara. Amb aquesta intervenció, que  pretenia aixecar el llistó moral dels espectacles i el lleure, es pretenia  facilitar l’entrada dels joves a un lloc de sa esbargiment,  on des de la primera fins a l’última sessió, s’hi pogués veure  penjat el cartell de Apto para todos los públicos.  Però, sota el mantell de l’Església s’hi continuaren aixoplugant associacions que mantindrien un nexe amb la primera a través de la figura del capellà o consiliari. Una d’aquestes associacions, el Cine Club, havia sorgit l’any 1958, a partir de l’antiga Agrupació d’Artistes i la nova colla autoanomenada Els Savis de la Granja: es tractava d’un grup de lletraferits, amants del cinema i de la fotografia,  que van representar per a l’època,  un reducte de cultura i de llibertat que es diversificà més endavant fins a desembocar, en algun dels casos, cap a posicionaments d’activisme polític. 


Finalment no podem deixar d’esmentar dues iniciatives que marcaren sengles fites cap a una represa cultural: la compra de la Casa Bojons (1958), que es transformà ben aviat en Casa de Cultura i Biblioteca Balmes, i la restauració final del Temple Romà. Les obres d’aquest darrer s’inauguraren l’any següent, coincidint amb la setena festa anual del Patronat d’Estudis Ausonencs. Manuel Serra i Moret, l’antic conseller  de la Generalitat republicana, des del seu exili a Perpinyà va dur a terme el seu darrer acte de vigatanisme proveint els diners necessaris per a la rehabilitació de l’atri de l’antic temple. Això  fou possible gràcies a la  venda de la casa familiar de la rambla del Passeig que havia heretat del seu pare, en Josep Serra i Campdelacreu, el prohom vigatà que descobrí i salvà de l’anorreament l’antiga cel.la del Temple Romà. Malgrat l’oferiment que se li va fer arribar i degut a les circumstàncies polítiques del moment, Manuel Serra i Moret declinà la invitació de tornar al seu país, Catalunya, i a Vic, la seva ciutat. 



Miquel S. Cañellas 



(del llibre  VIC CRÒNIQUES URBANES)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)