Del nucli històric a la nova ciutat ( III )

 L’etapa de l’alcalde Girbau, un home de consens i bon gestor,  es completaria amb una sèrie d’actuacions, si bé aparentment poc vistoses, bàsiques per a la salut personal i mediambiental dels ciutadans. En primer lloc va treure l’Hospital General de l’atzucac on es trobava.

Pere Girbau i Bover; alcalde de Vic entre 1987 i 1995

Aquella moderna baluerna, acabada de construir feia pocs anys, no obria les seves portes per problemes de competències, gestió i finançament. Una obra llargament reclamada pels ciutadans des de  mitjan setanta restava buida en espera de notícies de l’Administració. Finalment, la pressió popular i mediàtica acceleraren les gestions de l’Administració municipal que després d’haver aconseguit la creació del Consorci Hospitalari (1986) va poder posar en marxa, de forma progressiva,els primers serveis mèdics i ambulatoris. Al mateix temps i  a mesura  que l’antic hospital de la  Santa Creu quedava buit de competències, s’aniria adaptant com a centre de dia i de malalties terminals, assolint un prestigi en el seu gènere, que al pas dels anys no ha fet més que augmentar.

Si com hem vist per una banda, s’havien posat els pilars per a una assistència sanitària de  qualitat, que vetllés per la salut individual dels ciutadans, per l’altra calia actuar i  anar tancant alguns antics compromisos, hipotecats per interessos industrials poc escrupolosos vers la salut del medi ambient. L’any 1987 s’iniciaren les obres de la col.lectora d’aigües residuals, soterrada en el tram que va del pont romànic al pont del Molist de la carretera de Roda. Un cop soterrada  tota aquesta conducció,(any 1990) començaria el període  de construcció i proves de la depuradora de Vic. Parafrassejant la coneguda dita:”Més valia tard que mai”. Més endavant,setembre de 1994, Pere Girbau feia arribar una carta personal als ciutadans notificant l’inici de la recollida selectiva de deixalles:un repte per a avaluar el grau de civisme de la gent. Tres mesos més tard, el Consell Comarcal, amb Jacint Codina al davant, posava en marxa el nou abocador d’Orís. 

Amb les eleccions municipals a l’horitzó, es tancava un període ja que l’alcalde havia anunciat la seva retirada irrevocable. Abans però de deixar la presidència municipal, Girbau tingué l’honor de presidir algunes inauguracions: la caserna provisonal dels Mossos d’Esquadra a l’antiga Campsa i  la nova seu del col.legi d’arquitectes a la  plaça  del Bisbe Oliba, dissenyada pels arquitectes Joan Forgas i Dolors Ylla-Català. Aquesta obra polèmica fou el preludi d’altres actuacions discutides i discutibles al redós de la Catedral. 

Finalment, i com a cloenda d’una etapa al servei de la ciutat, Girbau pogué veure acabades les reformes de l’edifici del Sucre que s’estrenava el mes de març del 95, amb la inauguració de la nova seu del Consell Comarcal. Aquesta antiga fàbrica amb la seva emblemàtica xemeneia, es va constituir, a partir d’aquest moment,  en pal de paller del nou sector firal i comercial de la ciutat, que es coordina d’ençà l’any 1997, a través de l’ImpeVic, un organisme autònom vinculat a l’Ajuntament dedicat a la promoció econòmica de la ciutat i gestor de les diferents fires multisectorials que s’aniran prodigant, més enllà del ja tradicional Mercat del Ram. 

Amb l’entrada de Jacint Codina com a alcalde de la ciutat (abril de 1995), varen prosseguir les obres d’agençament de la llera del Mèder, iniciades a finals de l’any anterior. Malauradament no hi hagué prou cura a l’hora de preservar l’antic pont del Remei que quedà enforquillat a banda i banda per un sòlid mur de contenció. La magnitud de la intervenció i la climatologia adversa perllongaren la durada de les  obres al riu que, en aquesta primera fase, s’acabaren oficialment l’abril de 1996 amb la inauguració protocol.lària del Pont del Blanqueig i la substitució d’una antiga passera de reblons per una de nou disseny construïda amb bigues d’acer i tivants, semisuspesa davant de la rambla Tarradellas nou mesos després. Però les obres de contenció i d’agençament estètic haurien quedat en un no-res si paral.lelament no s’acompanyaven d’un procés de revitalització de la riba del riu que, ara, un cop finalitzada la darrera fase de la col.lectora residual,  semblava començar a rebre una  major atenció. 

Jacint Codina i Pujols, alcalde de Vic entre 1995 i 2007

Amb la signatura per la compra d’un terreny destinat a bosc urbà, prop del  Puig dels Jueus, el nou alcalde posava els fonaments a una política mediambiental amb  què es pretenia conscienciar la ciutadania sobre el desenvolupament sostenible i impulsar una dinàmica d’una major integració de la ciutat amb el seu entorn natural. L’octubre de 1997, s’organitzaren les primeres jornades públiques sota el lema “Els arbres i la Ciutat”, que s’ampliarien amb sengles treballs de conscienciació a les escoles.  Unes primeres jornades que tingueren com a colofó dos recorreguts amb  bicicleta, per tal de descobrir l’entorn natural  de la ciutat i  els parcs urbans, alhora que s’inaugurava l’àrea destinada a bosc urbà,darrere el Seminari, amb la primera plantada d’arbres. El nou concepte de sostenibilitat, començava a emplenar-se de contingut.

Miquel S. Cañellas 

(del llibre  VIC CRÒNIQUES URBANES )