Les estàtues dels sants i la cirereta del pastís

 En l’avinentesa que s’acaba  d’anunciar una doble partida pressupostària de 900.000 € per part de l’Estat envers la Catedral de Vic caldria recordar que el Pla Director de la Catedral de Vic, va iniciar-se amb la restauració de la façana  del temple l’any 1999 de la ma de l’arquitecte  Rafael Vila director -encara avui- de les diferents intervencions que ha sofert la catedral al llarg d’aquests vint anys : façana principal, teulades, campanar, façanes laterals i posterior i escrivania pública. Aquesta darrera intervenció va acabar- amb la retirada de les bastides i proteccions-   el mes de novembre de 2021.

Ara , amb el nou pressupost es prepara la intervenció i restauració d’algunes de les pintures de Josep M. Sert, afectades per humitats i per la pàtina del temps. Ben segur que aquesta intervenció és de necessitat i condició “sine qua non” per a rebre en dos anys la suma del sucós pastís.

Vista de la façana amb la reposició virtual dels sants patrons

Voldria recordar però que en la restauració de la façana és va deixar de banda un element emblemàtic, corol·lari d’un frontispici que donava sentit en el conjunt i revertia en la magnificència arquitectònica de la seva cara principal. Ens ho recordava Joan Arimany en el seu article signat a “El 9 NOU”  del dia 4 de juliol de 2022 “La rehabilitació de la Catedral de Vic hauria de culminar amb la reposició de les sis grans escultures que formaven part superior i cornises laterals de l’edifici”.   Aquestes imatges dels patrons i copatrons de la ciutat eren una reminiscència neoclàssica de les escultures de la plaça de sant Pere del Vaticà.  En la reforma de 1803 promoguda pel bisbe Veyan,  la Catedral de Vic seguia la tradició d’emfatitzar els patrons de la ciutat atorgant-los hi  aquest lloc preeminent.  Com ens recorda el mateix Arimany  “En descriure la façana, el llibret que va recollir les festes celebrades en motiu de la consagració va descriure les estàtues com a colossals, fetes de pedra blanca de Sant Bartomeu del Grau . En els contraforts laterals, integrats a l’edifici es veien els Sants Màrtirs, Llucià i Marcià: al cim de la façana (damunt la balustrada), d’esquerra a dreta, s’hi veien sant Just confessor, sant Bernat Calbó, santa Escolàstica i el beat Miquel dels Sants a la banda del Palau Episcopal”.  Com es pot suposar les sis estàtues, juntament amb la de sant Pere patró de la Catedral (en l’actualitat reposada)  varen “saltar” empeses per la fúria iconoclasta de principis del trenta sis. Exactament  el dia 17 d’agost , quinze dies abans que es descavalquessin les campanes del cloquer.

Potser seria hora, ara que han passat els anys i s’insta públicament al record de la memòria històrica, de reposar les estàtues al seu lloc a través d’aquesta partida pressupostària, d’un mecenatge o d’una capta general de donatius.  Seria un acte de justícia i de recuperació d’un bé històric i patrimonial: Culminar tota la reforma del temple amb la cirereta del pastís. 

Miquel S. Cañellas    (octubre 2022)

MODELS EN GUIX DE QUATRE DE LES ESTÀTUES DELS SANTS  PROCEDENTS DE LA CÚRIA FUMADA