MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Del Conservatori a la nova Atlàntida

 MOV 11È.     ( finale)           …………………...Del Conservatori a la Nova Atlàntida

 

 Deixem que passin uns quants fulls del calendari, per adreçar-nos cap al final, a l'ara i aquí del nostre recorregut.  Un recorregut que continuava altra volta i en segona edició, de la mà de Sebastià Bardolet (cant privilegiat i pedagog inquiet) que agafà novament el relleu de la direcció de l'Escola a partir del mes setembre de l'any 2002.

Amb un llegat de matrícules que fa respecte: 700 alumnes i  amb un claustre quantitativament crescut: 50 professors, la tasca de Bardolet al front de l'escola, ja podem dir que passa de divertiment. Es tot un repte. Ben aviat l'ajuntament de Vic, amb la rehabilitació del Mas de Bigues (a la zona de l'Ausona) va facilitar a l'escola de Música, un espai adaptat i insonoritzat, amb bucs d'assaig preparats per a la pràctica de la música moderna.

 Entretant i abans no arribava un dels moments –acadèmicament parlant- més esperats de la història de l'escola de Música s'obria el concurs per al projecte d'Escola Nova en el marc d’un gran centre que hauria d'acollir –segons venia al projecte- el futur auditori de la Nova Atlàntida. Un projecte que va aprovar el tercer consistori de Jacint Codina i que ja situava, encara sense aixecar els primers plànols, darrera la casa Serratosa, en un solar ocupat en aquells moments pels vivers Tortadès, termenejant l'antiga zona d'hortes, propera al llenc d'adoberies del Prat d'en Galliners. En aquesta situació, Sebastià  Bardolet , com a director de l'Escola de Música, va ser part activa en la decisió d'incorporar la mateixa al programa arquitectònic del nou Teatre-Auditori.

Abans del relleu i  prèvia convocatòria d'elecions entre el professorat de l'Emvic, el jove director, va fer una nova crida en la consecució del somni i  en nom de l'escola i propi sol.licitava al departament de la Generalitat corresponent, la declaració  de Conservatori de Grau Mitjà:Tot plegat, només seria qüestió de temps. 

Pocs mesos abans del relleu consistorial, la llarga etapa Codina, i abans de les eleccions municipals, que posarien Josep M. Vila-Abadal al front del Consistori vigatà ,  l’EMVIC, ja havia votat el seu nou director….directora, per ser més exactes. Montse Catllà prenia el relleu de Sebastià Bardolet, el mes de setembre de 2006 en una etapa de grans expectatives i màxima il·lusió per a l'Escola. Pel que fa a la Fundació d’Estudis Musicals, la presidència  passaria poc després a l'actual regidor de cultura Xavier Solà, ex-alumne, ex-professor de l’escola i actual director de la Coral Canigó.

 Aquesta darrera etapa prou coneguda per tant recent,   arrencava amb bona florida amb el reconeixement institucional de l'Escola de Vic, com a Conservatori Profesional de Musica. Un vell somni fet realitat gràcies a la tenacitat dels seus responsables, el treball dels seus pedagogs i la il·lusió posada des del primer dia per aconseguir un ensenyament musical d'excel·lència..

 La dinàmica imparable que anava generant el dia dia de l'Escola amb el reconeixement institucional com a Conservatori,  portaran a fundar, l'any 2009,  l'Associació d'Antics Alumnes, presidida per Vicenç Coma. Paral·lelament a això i de forma no reglada, s'atendrà la petició per a un espai d'assaig, o aula de gralla.  En la vessant estrictament acadèmica, l'escola ja havia extès un any abans la seva implantació pedagògica a través de les aules associades, a les poblacions de Folgueroles, Calldetenes, Viladrau, Sant Hilari i Arbúcies. Un nexe acadèmic pel qual l'Emvic assoliria la mítica quantitat de mil alumnes matriculats. A la nova directora, com a bona “musa”, li correspondria conduir a tot l'equip de direcció, formadors, mestres i alumnes, a la glòria del Parnàs: tan sols  mancava l'acabament i estrena de la nova Atlàntida.  

Entretant la construcció del nou Teatre –Auditori i Escola de Música ja era un fet. Les obres havien començat el mes de setembre de 2007, amb el compromís d'enllestir-les  abans de tres anys. Havia guanyat finalment el projecte de l'arquitecte Jordi Llinàs, amb una peça emblemàtica de disseny contemporani, arrapada al nucli antic que calia adaptar a una realitat física, l’antiga Escola de Casa Serratosa i a una realitat paisatgística: la ribera i la façana del nucli antic. Tot un repte¡

 Al mateix temps que s'aixecava aquest nou Casal polivalent, (hereu de l’Antic Teatre Municipal cremat l’any 1919) , es produien les primeres visites corporatives a peu d'obra. Entretant,  la música  - des dels finestrals de la Casa Serratosa- semblava compassar-se amb el vaivé oscil·lant de les potents grues i al ritme de les excavadores que  removien dia rera dia el terrenys i els forjats del gran fossat, amb la intenció d’entregar la feina dintre el plaç previst. L'any 2009, a les envistes d'una inauguració imminent, la Fundació d'Estudis Musicals es transformaria – per necessitats del guió- en Fundació Atlàntida, que a partir d'aquest moment, i com a membre nat, presidirà   l'Alcalde de la Ciutat .

Finalment el dia 23 d'abril d'enguany (any 2010), diada de Sant Jordi es donava el tret de sortida al complex cultural Atlàntida, amb un acte solemne  d'inauguració presidit pel Conseller de Cultura de la Generalitat,  Josep Tresserres, que al costat de l'alcalde de Vic i president de la nova fundació, Josep Maria Vila d'Abadal, descobriria les plaques que donen el nom de Ramon Montanyà i Joaquim Maideu a sengles auditoris, deixant per a més endavant l'obertura oficial de l’Escola de Música de Vic, que hauria d'esperar l’inici del nou curs.  

 Joan Sunyol , a l'inici de la nova  etapa que començava de la mà de Joaquim Maideu havia escrit unes paraules premonitòries El coneixement de la preocupació de millorar que inquieta el nou director i als professors, ens donen el millor optimisme i ens fan pensar que l’escola Municipal de Música, a la nostra ciutat, entra en una època de transformació que fa creure en els resultats més esperançadors Avui podem afirmar que aquelles paraules, sorgides d’un rerefons de compromís, valor i desig,  han estat realment profètiques. 




Miquel S. Cañellas



(de la conferència inaugural del Curs 2010-2011 a l'EMVIC)



Acte d'inauguració del  Curs 2010 - 2011 celebrat a la sala Joan Anglada de l' EMVIC


Taula representativa de l'acte inaugural formada per Montse Catllà, Josep M. Vila Abadal
 i Miquel S. Cañellas que en va llegir la ponència presentada en aquest Bloc al llarg d'onze entregues.

Comentaris

  1. Moltíssimes gràcies Miquel!!! Esperem que puguem gaudir de moltes més entregues teves. Endavant!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI