MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Associacionisme i Progrés
8è. MOV. ( canticorum et musici)…………………..Associacionisme i Progrés
L'any que Eduard Compte tocà a les Tuilleries pel flamant Napoleó II i Sra. , Paris ja era coneguda arreu del món com la Ciutat de la LLum. Malgrat els incipients avenços, la incipient escolaritat i la incipient Escola de Música, la nostra ciutat seguia en la penombra, solament atenuada, durant les llargues nits d'hivern, per uns senzills gresolets d'oli.
El vigatà Eduard Compte tocà a les Tuilleries per Napoleó II |
El primer estatge, sala d'assaig i dipòsit d'instruments de l'Escola de Música i banda Municipal, era ben prop de l'Ajuntament. Una de les tres Escoles Municipals per a nens, la de sant Felip, compartiria les seves aules amb l'Escola de Música que segons Eduard Junyent , podem assenyalar en funcions a partir de 1844.
No podem passar per alt l'esplet d'associacionisme vigatà del XIX, per a entendre el brou cultural que acompanya i infon la creació de l'Escola de Música de Vic, o que ella mateixa ajudarà a vigoritzar. Moltes de les noves societats que sorgiran en aquest moments, són el reflex il·lustrat dels antics gremis i confraries que sorgeixen molt sovint en formes associades a l'obrerisme militant naixent, com els cors de Clavé. Societats recreatives que veuran la llum prematurament a Vic amb la creació de la Acadèmia Filharmònica l’any 1826, a la que seguiran unes quantes més de signe variat a partir de mitjans de segle. Més de vint en comptabilitza Miquel S. Salarich, en el seu treball que dedica a les societat del dinou vigatà. Sobresurten entre elles el Casino Vicense (el dels “senyors”inaugurat l'any 1848), el Casino Industrial Vicense, l'Ateneu de la Classe Obrera, el Cercle Literari ( fundat en 1860, fogar de la Renaixença) o el Centre Catalanista, de caire polític i lligat a Catalunya Vella. N'hi ha d’altres amb noms més breus, curiosos o indefinits: La Barretina, La Corneta, La Lira d'Or, Talia, Reunió Ocellera.
Finalment uns quants més relacionats amb el món coral o musical: Sociedad de Amigos Ausonenses, La Ausonense i la Ausonense de Euterpe dirigides pel reconegut mestre Josep Albareda (l’anomenat Clavé vigatà) ; el Cor del Jardí, La Ausetana, la Societat Filarmònica (1889-1893) o La Dalia Vicense (dirigit per Pere Crespi finals de segle) i finalment, sense la pretensió de ser exhaustius la Congregació dels Lluisos que serà el cor embrionari del futur Orfeó Vigatà, nascut l'any 1902, sota la direcció de mossèn Miquel Rovira, el darrer mestre de Capella. A tot això cal afegir que la construcció i inauguració del Teatre Principal, a l'antic solar de La Galera, fou una efemèrides cultural de primer ordre. El 13 d'octubre de 1868, la Junta Revolucionària posava la primera pedra i s'estrenava al cap de tretze mesos amb “Un dia de Glòria”, una obra “ad hoc”de Serra Campdelacreu i Collell, dos dels seus millors valedors. La consecució d’un Teatre Municipal, donava ales a l'expressió artística, teatral i musical de la ciutat; no era qüestió de desaprofitar-ho.
La Banda de Música amb el mestre Lluis G. Jordà |
No ha d'estranyar que per primera vegada, es proveís la plaça per mitjà d'unes oposicions que guanyaria amb mèrit el mestre Ventura Casanovas, el qual, deu anys més tard va ser substituït,( altra volta unes oposicions) , pel reconegut mestre masienc Lluis G. Jordà que havia triomfat a Barcelona i triomfà també a Vic, encimbellant la Banda de Música de Vic a un dels seus millors moments orquestrals. Circumstàncies extra-professionals, però, l'obligaren a embarcar-se, passats deu anys, en una nova aventura musical, a Mèxic, en uns moments (any 1898) en que el Vapor Montevideo de la companyia Transanlàntica que el transportava a ell i a Mercè Casabosch (la seva jove esposa) es podia haver enfrontat, amb resultats nefands, a les potents fragates americanes que ja havien posat el punt de mira damunt l'illa de Cuba. Per Espanya i pels”indians”, que s'hi havien enriquit, un mal negoci .
Miquel S. Cañellas
(de la conferència inaugural del curs 2010-2011 a l' EMVIC )
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada