El seguici de la Festa Major de Vic ( I )

-

 Obrim amb aquesta entrega un seguit d'articles sobre la festa de Sant Miquel dels Sants; Festa Major de Vic que se celebra anualment el dia 5 de juliol . El treball va ser pensat per destacar-ne sobretot la festa i l'ordre del seguici que té lloc cada any després de la lectura dels Vers de l'Espígol a la Sala de Plens i que consisteix en la baixada de les autoritats i seguici de la Casa de la Ciutat fins la Plaça de la Catedral. Aquest acte festiu i solemne opta pel seu reconeixement  com a "Bé Cultural d'Interès Nacional" un nomenament qua la ciutat espera de la mà del corresponent Conselleria de Cultura de la Generalitat que ja en va fer una valoració "in situ" l'any passat.  



1- EL PERSONATGE

Miquel Argemir i Mitjà, nasqué a Vic el dia 29 de setembre de 1591, festivitat de sant Miquel arcàngel. Fou batejat l’endemà a l’Església Catedral de Sant Pere. Fou el setè dels fills del noble conseller en cap Enric Argemir  i de la seva esposa Montserrat Mitjà. La virtut heretada de l’ambient familiar l’estimulà des de petit a voler ser sant, fent als sis anys, a l’església de Sta. Clara, vot de castedat. A l’agost de 1603, morts ja els seus pares vestí l’hàbit de trinitari calçat. Quan ja era profés passà als descalços l’any 1608, havent donat exemples heroics d’una vida obedient, mortificada i de caritat a Vic, Barcelona, Saragossa, Pamplona, Madrid, Alcalá, La Solana, Baeza, Salamanca, Sevilla i Valladolid. Consumit d’amor a Jesucrist amb qui havia fet “canvi místic de cors”, morí en aquesta última ciutat el 10 d’abril de 1625, en opinió de santedat a l’edat de 33 anys. Fou beatificat el 2 de maig de 1779 pel papa Pius VI i canonitzat per Pius IX el dia 8 de juny de 1862. D’aleshores ençà, la ciutat de Vic s’honora de tenir-lo per Patró i com a un dels més insignes dels seus fills.

Com ja hem deixat entendre, les festes de beatificació (any 1779) no varen suposar encara la proclamació del nostre personatge com a Patró de la Ciutat. En aquells moments i d’ençà el segle XVII, les festes de la ciutat es personalitzaven en les figures dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià que en el decurs de l’any la ciutat les celebrava en quatre ocasions. L’u d’abril se celebrava la invenció (o troballa) de les relíquies dels Sants Màrtirs (aquesta celebració si s’esqueia en Setmana Santa – cosa freqüent – perdia lluïment), el Dimarts de Pasqua de Resurrecció les catorze processons (o processó de les cuques)  Per Pasqua Granada es celebraven festes dels Sants Màrtirs amb celebració litúrgica (commemorant l’augment de les cendres el 1342) i festes profanes. El 26 d’octubre era la festa dels Sants Màrtirs, i es feia processó. 

Contràriament al que succeeix a l’hora d’escollir la data de celebració de la festa d’un Servent de Déu  (normalment la data de la seva defunció “dies natalis”que representa en lectura cristiana el pas de la mort a la vida) en el moment de la seva beatificació, any 1779, el decret pontifici fixarà el dia 5 de juliol com a data de celebració de la festa del nou Beat Miquel dels Sants.

 

2- EXTRACTE DE L’ACTA DE BEATIFICACIO 

 “PIO VI PAPA para perpetua memoria (…) con la Autoridad apostólica por el tenor de las presentes concedemos que el mencionado Siervo de Dios MIGUEL DE LOS SANTOS en adelante sea llamado BEATO y que su cuerpo, y reliquias se expongan a la veneración de los Fieles (pero no que sean llevados en procesión) y también que sus imágenes se adornen con rayos, y resplandores, y que se rece de él todos los años el dia cinco del mes de Julio Oficio, y se celebre la Missa de communi Confesores non Pontificis, con la oración aprobada por Nos, observando la rúbricas del Breviario y del Misal Romano (…) dado en Roma en S. Pedro, sellado con el Sello del Pescador , el dia dos de Mayo de mil setecientos setenta y nueve, año quinto de nuestro Pontificado “

 (els subratllats són nostres)

 En aquest cas veiem que la nota restrictiva de portar en processó les seves relíquies és un handicap per a fer un seguici públic i general pels carrers de la ciutat, és a dir, una processó solemne, que d’altra banda ja protagonitzaven els Sants Màrtirs, més hegemònics en aquells moments. El culte al nou Beat tindrà lloc principalment  a l’església dels Trinitaris, una església de la congregació trinitària fundada a Vic l’any 1637, pocs anys després del decés de fra Miquel dels Sants. De tota manera la ciutat va celebrar  les festes de beatificació amb tota solemnitat i goig entre els dies 5 al 13 del mes d’octubre de 1779, amb molta participació i entusiasme del poble.

 



Miquel S. Cañellas

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació