El seguici de la Festa Major de Vic (VII)

-

 


.....SOBRE ELS PROGRAMES D'ACTES 


La lectura dels programes d’actes de la Festa Major ens permeten veure l’evolució del seguici. Fem constar els anys que creiem més significatius:

 L’any 1895 l’ofici encara se celebrava als Trinitaris; un costum que perdurarà fins el 1899

“El Excmo. Ayuntamiento en corporación y Junta de Gremios, precedidos de los gigantes y cabezudos, Banda Municipal y Pertigueros, saldran de las Casas Consistoriales, dirigiéndose a la Iglesia de los Padres Trinitarios, para asistir a la fiesta religiosa”

 El “Programa del Cap de Llúpia de l’any 1900 no descriu el seguici però fa èmfasis que l’Ofici se celebrarà a la Catedral Basílica “amb assistència de les Autoritats”.

 L’any 1901 el mateix programa ens diu:

“L’Excm. Ajuntament y  los senyors Procuradors, precedits de los Gegants i Banda Municipal sortiran de les Casas Consistorials per assistir al SOLEMNE OFICI que se celebrarà en la Basílica Catedral”.

 L’any 1904 el programa de festes cíviques es llegeix pel que fa al dia 5

“A las 10: El Excelentísimo Ayuntamiento y los Procuradores, precedidos de los Gigantes y Cabezudos y de la Banda Municipal, saldrán de las Casas Consistoriales para asistir al solemne Oficio que se celebrará en la Basílica Catedral”

 L’any 1912:

“A les 10: L’Excel·lentísssim Ajuntament, precedit pels Gegants i Llúpies, de dita xaranga (la xaranga del batalló Alfons XII) y bandera de la Ciutat, sortirà de la casa de l’Ajuntament per assistir al solemne Ofici que se celebrarà a la Santa Catedral Basílica”

 L’any 1931

“ A les 10: L’Excel·lentíssim Ajuntament, acompanyat de l’Administració de Sant Miquel, precedit pels Gegants, Llúpies i Nanos, cobla i bandera sortirà de la Casa de la Ciutat per assistir al Solemne Ofici que se celebrarà a la Santa Catedral Basílica”

 Entre els anys 1932 i 1936 en no assistir l’ajuntament a ofici, no hi va haver seguici. L’any 1937 i 1938 no hi va haver festes de Sant Miquel dels  Sants.

 L’any 1939 es van tornar a celebrar les festes i a organitzar la comitiva. L’ofici es va celebrar a l’església de la Pietat per ésser la Catedral molt malmesa per les conseqüències de l’incendi provocat el juliol de 1936.

“A las diez, el Excelentísimo Ayuntamiento, acompañado de las Autoridades  y de la Comisión de Fiestas, precedidas de la Bandera de la Ciudad y de los Gigantes y Cabezuddos y Banda Municipal se dirigiran desde las Casas Consistoriales a la Iglesia de la Piedad para asisitir al solemne Pontifical que celebrarà en la misma el Excelentísimo y Reverendísimo Padre Juan Perelló Pou, de los Sagrados Corazones, Obispo de esta Diócesis”.  De retorn la comitiva va visitar la casa natalícia del sant i venerar la relíquia.

 L’any 1945 es reprèn la celebració a la Catedral

“A las diez: Reunión en las Casas Consistoriales de las Autoridades, Militares, Jerarquias y Junta Administradora, las que con el Excelentísimo señor Gobernador Civil de la Provincia, se dirigiran a la Santa Iglesia Catedral Basílica para asistir al Solemne Pontifical”.

 

 L’any 1951 es restaura la Casa Natalícia


“A las 10: Reunión en las Casas Consistoriales de la Autoridades, Jerarquuias y Junta de Administración, las que se dirigiran a la Santa Iglesia Catedral Basílica para asistir al solemne Pontifical. Terminado el precedente acto religioso, las Autoridades, Jerarquias y Junta de Administración visitaran la Casa Natalicia de San Miguel de los Santos, recientemente restaurada.”

 L’any 1965 va ser el darrer any que es va celebrar la processó de sant Miquel el dia 5 al capvespre i l’any següent el pendó es va incorporar a la comitiva .

 Fins 1965 el seguici s’esmenta al programa com a reunió a les 10 a les Cases Consistorials de l’ajuntament per anar en comitiva a la Catedral per assistir a l’ofici

 Al programa dels actes cívics de 1966 es llegeix:

“A las 11. En las Casas Consistoriales, se reuniran el Excelentísimo Ayuntamiento, Autoridades, Jerarquias y Junta Administrativa de San Miguel de los Santos saliendo en comitiva, junto con los vicenses que quieran sumarse a la misma (el subratllat és nostre) para recoger la reliquia del santo en la casa natalicia y trasladarla solemnemente a la Catedral, donde se celebrarà la misa pontifical”.

 Al programa d’actes religiosos  d’aquest any inclús es donen més detalls del seguici:

 A las 11 de la mañana: saldrá de las Casas Consistoriales la comitiva precedida de los gigantes y cabezudos, de la Bandera de la ciudad,Banda Municipal y Guardias de gran gala, y formada por Autoridades, Ayuntamiento en corporación, Junta Administrativa, jerarquias, personalidades representativas y vicenses que quieran sumarse a la misma, con el pendon de San Miguel de los Santos. La comitiva se dirigirà a la casa natalicia para recoger la reliquia del excelso Serafin de Ausona y ser trasladará en devota manifestación a la Santa Iglesia Catedral”

 Des de 1979 el seguici consta sols als actes cívics i es passa a un quart de dotze :

“A les 11,15: Una representació de la Corporació Municipal, juntament amb els vigatans que vulguin, es dirigiran a la Casa Natalícia de Sant Miquel, per a traslladar amb solemnitat la relíquia del Sant a la Catedral, on serà concelebrada la Santa Missa”.

 Any 1988 s’indica la incorporació dels grallers i nous personatges que tornen al seguici

“A ¼ de 12, de la Casa de la Ciutat sortirà la comitiva oficial per acompanyar la relíquia del sant a la Catedral, formada per: Gegants i Llúpies, grups de Grallers, Orquestra, Bandera de la Ciutat portada pel “Cavaller de Corpus”, Heralds de la Ciutat, Guàrdies de gran gala, macers i una representació de la Corporació Municipal, seguida per tots els vigatans que ho vulguin.

 Any 1991

“ A ¼ de 12, des de la casa de la Ciutat sortirà la comitiva oficial per acompanyar la relíquia del Sant a la Catedral, formada per:Gegants i Llúpies, grup de grallers del carrer de la Riera, orquestres, comparsa de bastoners “Salta i Balla”, Bandera de la Ciutat portada pel “Cavaller de Corpus”, heralds dalt del cavall, Guàrdies de gran gala, macers i una representació de la Corporació Municipal, seguida de tots els vigatans que ho vulguin.

 Any 1993: Incorporació de la basílica i del tintinacle en el centenari de la concessió del títol de Catedral Basílica a l’església mare de Vic i el centenari de l’estrena d’aquests dos objectes. Portadors de Sant Miquel que recuperen l’estàtua del Sant que es portava fins l’any 1965 a la processó del captard de la diada.

 Any 2019 -  En el programa de festes d’aquest any s’avança el seguici a un quart d’onze del matí. Ja s’havia avançat a les onze a partir de l’any 2012 . Hi podem llegir:

“A ¼ d’11 del matí -  Casa Consistorial. Sortida de la comitiva i ordre del seguici:

Grallers i timbalers de la ciutat de Vic, alumnes de gralla de l’AMTP de l’ EMVIC, Bou , Mulassa i grallers dels Sagals, Cavalls Cotoners, músics dels cavalls, gegants petits, grallers del carrer de la Riera, gegants pubills, llúpies, gegants de la ciutat, cobla principal de Berga, àliga, tintinacle, basílica, penó i borles, relíquia, Sagals d’Osona, sant Miquel dels Sants, Banda de l’ EMVIC, bandera de la ciutat i heralds, macers, consistori infantil, corporació municipal i guàrdies de gala”.





Miquel S. Cañellas 

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació