Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

 

La tragella d’en Quimet

La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.  Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat  vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.  Al costat  d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de la dècada dels anys 60 es va donar a Vic amb l’ascens de la pelleria, la filatura, la llangonisseria i la metal.lúrgia . Un fet aquest que va permetre a moltes famílies autòctones , adquirir a preus assequibles la seva pròpia vivenda. En aquest cas cal fer esment del promotor Joan Riera i Rius que al costat del paleta Antoni Comeres varen construir un munt de vivendes unifamiliars de tres plantes que s’escamparen profusament pels extraradis de la ciutat i de manera notable als barris del Remei i l’Estadi on cal fer constar la tasca de mossèn Josep Guiteras, prohom de la caritat i que ajudà a moltes famílies obreres a muntar també la seva pròpia llar.

Davant de l’església i convent del Remei hi havia la Casa del Pas, al costat del convent Can Gírgola; uns camps a banda i banda en paral.lel a la carretera enfilerada d’arbres que finalitzava en el seu tram “urbà” a la Torre de les Pinyes, fàbrica de llangonisses fundada pel Sr. Andreu Esteve director de can Marnet al costat de Ramon Sallés que era un tractant de bestiar.  Una fàbrica creada l’any 1939 i que com diu el seu nom popular, es singularitzava per uns ornaments arquitectònics en forma de pinya a l’entrada i a la torreta de l’edifici i que han donat nom a l’actual passatge.     

Ens remuntem ara a l’any 1950; la fàbrica de filatures Mastrot havia parat la producció i vingué un ardit empresari que la va reflotar. Era el Sr.Muñoz que al mateix temps que necessitava ma d’obra tenia la necessitat de donar allotjament als seus treballadors. És en aquest moment que com en una illa enmig d’hortes i masos naixerà la primera finca habitable del barri del Remei : Can Molins que obriria el primer carrer nou del barri, l’actual Virrei Avilés....el procés d’urbanització del barri acaba tot just de començar.

Fem una mica de memòria de la geografia remeienca d’aquells moments. A un costat i a ‘altre de la via prop del pont del tren : can Garrofa (una teuleria) i el Blanqueig. La carretera de la Guixa s’havia obert l’any 1912 retallant el pont gòtic per donar pas a una circulació creixent que es veia obligada a passar pel “corredor”, l’actual carrer de Sentfores entremig de l’horta dels frares i la de can Canellas. Del Blanqueig a la carretera de Barcelona  (actual Passeig de la Generalitat) hi havia la teuleria ,que van aterrar per fer el carrer Candi Bayés; la serradora a l’indret de la Rambla Tarradellas , les tres cases modernistes dels anys vint i el bar de la Poncella.  Rere la serradora hi havia l’horta de Can Puntí i més enllà en direcció sud, a l’actual carrer del Bisbe Strauch i encara present “Cal Aguller” , antiga teuleria, després masia i horta i finalment granja de bestiar.

Tancant el cercle i vorejant de nord a sud la carretera de Barcelona i sense excloure el cantó de l’actual barri de l’Estadi ens trobaríem amb el Col.legi i Residència del sagrat Cor, La Florida, el pastisser Macià i els terrenys adjunts de l’horta de can Ligero propietat de la família Tanyà. Més enllà i al cantó dret de la carretera, la farinera Viñas i Can Sileta, bar, restaurant i la primera pista de ball de la ciutat.

Abans de sortir de Vic, la fàbrica de Pinsos d’en Casajoana i albirant  Can Franch i l’Horta de la Torra dirigim els nostres passos en direcció a ponent per passar pel davant de l’Horta de la Sínia regentada per la família  Freixes ; una masoveria avui buida i tapiada encara en peu a l’espera d’un equipament per al barri.

Començàvem el nostre recorregut encimbellats al tractor d’en Quimet Font que amb la seva tragella i a partir de 1954 va començar a treballar, juntament amb en Macià i en Bau per aplanar terrenys que eren hortes i camps del  nostre barri i finalment , a partir de l’any 1957 a la zona posterior a les vies del tren,  del que va representar l’ampli solar de les Cases del Sindicat  amb la seva torre, icona d’una edificació dels temps del desarrollisme urbà on moltes famílies immigrades varen trobar la possibilitat d’adquirir una vivenda després d’haver passat per masos massificats o en baixos d’antics tallers o corrals de la ciutat.  En tota aquesta intervenció cal lamentar un fet luctuós que fou la mort per accident amb el tractor de l’ajudant d’en Quimet i tractorista Esteve Bou el dissabte 18 d’octubre de 1958.

On hi havia el convent del Remei ara hi ha un Centre de Dia Llar Sant Jordi, els frares franciscans, presents amb el seu temple des de 1753 que havien agombolat el barri i eren l’expressió viva d’un tarannà d’acollida i espiritualitat , ens van deixar l’any 2012.  Quin dels nostres avis no va conèixer el pare  Bonaventura Canós o el pare Rambla que creà un centre d’acollida per a obrers a les dependències del convent o Fra Joan el pidolaire recordat en una placeta del barri, o més endavant als anys 60 al pare Vila. Més cap ençà el pare Jaume, pare Borràs i Ribalta, i més recentment els pp. Josep Gendrau i Lluis Rocaspana per citar-ne uns dels més propers; malauradament ja difunts. 

Quants canvis “topogràfics” va propiciar la tragella d’en Quimet : allí on hi havia masos  (  El Blanqueig, can Puntí, cal Aguller, el Pas ,can Gírgola can Mundons, Horta de la Sínia, etc.)  avui hi ha, places, carrers i avingudes amb noms  alguns tan nostrats com Candi Baiés, al costat del controvertit Virrei Avilés. En paral.lel a la carretera de la Guixa hi trobem el del Bisbe Strauch , Raimon d’Abadal, Serra i Moret, Passatge del Remei, Carrer Prat de la Riba i Joan XXIII on els propis veïns en cooperativa aixecaren les seves vivendes. Una ciutat que havia passat dels 15.0000 de l’immediata postguerra als  23.000 dels anys seixanta representa en aquests 20 anys  un increment d’un 53 % de la seva població.  I en aquest creixement  hi tenen molt a dir els nouvinguts, els nou nascuts al barri i la tragella d’en Quimet.

 

 

Miquel S. Cañellas

 

Agraïments : Quimet Font i  Fàbregas  -  Jesús Franquesa i Baucells