Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

S’acosten les campanades d’Any Nou. Des de la proximitat dels campanars de l’ajuntament de la ciutat i del cloquer de la catedral, encara avui podem gaudir i escoltar el mateix so que varen poder escoltar les oïdes de les nostres generacions precedents. Es tracta del sò que emeten  tres peces emblemàtiques que ocupen els punts més àlgids de la ciutat i per tan palesen la importància de la seva situació estratègica i la importància del seu ús en tant que avisadors de senyals horàries que es varen mantenir al seu lloc -degut a la seva utilització civil – fins i tot durant els períodes bèl.lics del segle XIX  i del segle XX  en ocasió de la maltempsada de la guerra del  trenta-sis durant la qual s’esbatanaren  gran quantitat de campanes litúrgiques. 

Campaneta dels quarts any 1724

Parlem de la campana més antiga que ocupa el cimal de la Catedral de Vic. Fabricada fa tres-cents anys, la campana dels quarts va ser fosa l’any 1724 per Miquel Coromina d’ Olot i està dedicada a Sant Pere, patró de la Catedral. Tot fa suposar que és en aquestes dates  (inicis del segle XVIII) quan s’aixeca el campanar romànic i és transforma el seu cimal en una mena de comunidor amb el gabial barroc superior que sustentarà les dues campanes del rellotge. Una forma d’acabament que es va voler mantenir en les reformes del cloquer acabades de facto a mitjans anys setanta del segle passat i que com va expressar Eduard Junyent l’any 1976, lluny d’inventar un nou cimal ignot es va optar per “ tenir  en compte especialment els estudis i solució de la part alta sobreafegida perquè no hi contrastés i per tal com s’expressés en l’estructura de factura barroca dintre la silueta viscuda pels vigatans”.

Però al rellotge de la catedral -que havia estat durant segles i per antonomàsia- el rellotge de la ciutat, li va sortir un competidor i servidor públic que s’enlairà dins d’una torreta en un racó del Mercadal, a la façana de la Casa de la Ciutat,  a partir del Trienni Liberal (1820-1823) coincidint amb un curt període de desamortitzacions  conventuals. L’ajuntament pretenia saldar un deute històric amb el capítol catedral amb qui compartia des de feia segles la utilització dels tocs civils. Una maquinària de rellotgeria del convent de sant Josep va ser l’esquer sostret en temps convulsos per decidir-se a construir la torre i encimbellar-hi les dues campanes (quarts i horària) que tal com ens descriu la inscripció epigràfica signaren l’any 1823 (enguany s’han acomplert els dos-cents anys) els fonedors Mestres de Calaf, Rivera de Solsona i Manel Forcada el vigatà i pare del darrer campaner de la ciutat.

Campanes civils de l' Ajuntament  : any 1823

Ara que a la nostra ciutat ha sorgit un grup de campaners que puntualment ja  varen tocar per la prèvia del Mercadal, la festa de la Purísssima i el dia 10 de desembre jornada internacional pels Drets Humans , creiem en la revalorització instrumental d’aquests instruments tan característics del nostre patrimoni.  Un element sonor tan nostrat i propi de la nostra matriu cultural que en el seu moment el toc de campanes (octubre de 2017) ja va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a “Element festiu patrimonial d’interès nacional”  i encara més properament , el  30 de novembre de 2022 el toc manual de campanes ha estat ha estat reconegut per la UNESCO com a “Patrimoni immaterial de la humanitat”. Qui sap s’ l’any vinent , amb el nou grup de campaners de Vic,  podriem celebrar l’entrada del Nou Any des del bell mig del Mercadal. Seria una notícia com  “per aixecar les campanes al vol “ . 

 

Miquel S. Cañellas                         

publicat a  El 9 NOU  de 29 de desembre de 2023