Rellotges, Història i Patrimoni

Un monument romàntic de la Barceloneta    Heu de traspassar l’estàtua de Colom al final de la rambla de Santa Mònica, entreu al Portal de la Pau i després de recórrer la passera olímpica, a l’altra banda del port nàutic de Barcelona, just enfront del Moll d’Espanya s’albira un edifici singular que captiva la vista de tots els visitants. Es tracta de la Torre del Rellotge, un edifici del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d’interès local. La construcció és correspon a la torre de l’antic far del port vell construït el 1772 . Aquest emblemàtic element es localitza al Moll dels Pescadors de Barcelona, al barri de la Barceloneta. L'any 1743 l'enginyer Joris Prosper Van Verboom va fer un projecte d’ampliació del Port de Barcelona on, al final del braç de ponent, hi va col•locar aquesta llanterna per dirigir l’entrada de vaixells. El far va ser objecte de nombrosos projectes -alguns de força monumentals- i finalment es va construir el 1772 quan el moll de ponent va est...

La difusió d’una notícia inexplicablement equívoca Amb l’obertura de la línia fèrria i l’edifici de la primera estació de Vic, estrenada el dia 8 de juliol de 1875, començava sens dubte una nova època. El primer projecte aprovat el 1862 s’havia  anat ajornant per fallida o desinterès de les companyies promotores (fins a tres de diferents) que projectaven una línia de tren per donar sortida al mineral de carbó de les mines d’Ogassa i per rendibilitzar el transport de les manufactures industrials de la riba del Ter. La represa del projecte de la línia Granollers, Vic, Sant Joan de les Abadesses, fou possible gràcies a la iniciativa personal de l’empresari barceloní i diputat per Vic Fèlix Macià Bonaplata, que finalment s’arruinà per culpa de la baixa qualitat de l’explotació del mineral de carbó. Tanmateix, però, el ferrocarril seria un fet. Primitiva estació del Ferrocarril a Vic : any 1875 Però anem a les expectatives i  a les contradiccions d’un paper premsa el de “La Patria”...

La pervivència d’un antic sistema arrelat al costum Encara avui en dia i malgrat els segles passats després de la seva inoperància com a elements pràctics per a la comptabilitat, notem la pervivència dels números romans en quatre àmbits generals que provenen d’antic: les genealogies familiars (sobretot en prínceps, reis i papes), els capítols dels llibres i documents, inscripcions lapidàries (anys i segles) i també en les esferes dels rellotges.   SISTEMA EN EVOLUCIÓ Es creu que el sistema de comptabilitat en deu dígits prové del remot dels temps per la pràctica de fer servir els deus dits de les mans per a realitzar operacions i còmputs senzills. Tal com els coneixem nosaltres provindrien de les antigues civilitzacions hindús que ho van transmetre als àrabs que finalment  a través dels seus erudits de l’escola de Còrdova ho van traspassar a Occident. Curiosament Gerbert d’Orlhach el monjo que passà per l’Escola Catedralícia de Vic, rebé influències matemàtiques dels àrabs i e...

  Després de 15 anys, torna a funcionar el rellotge històric de la farmàcia Genís a Vic   Si Vic té un rellotge públic que presideix el Mercadal, no és menys cert que compta amb un segon rellotge que ve de camí al vianant que l'esguarda des del pla de Santa Clara, cantonada rambla del Carme i carrer de Manlleu.   Es tracta del rellotge de l'antiga farmàcia de can Genís.   Una peça singular que darrerament   (desembre del 2020) s'ha modernitzat a la quieta amb la substitució de la seva antiga màquina de peses i pèndola per un model de rellotge actual de precisió.     L’antiga màquina, de considerable valor patrimonial, feia 15 anys   que havia deixat de funcionar regularment. Parlem d’un rellotge patró Morez adaptat (propi   de finals del XIX principis del XX) que en el seu moment s’utilitzava per a instal·lacions petites com escoles o cases residencials. Una màquina com aquesta estava instal·lada al rellotge públic de la Univer...

Una torre emblemàtica que ha fet història Un barri tant actiu i vital com l'antiga Vila de Gràcia a Barcelona no podria deixar de tenir un monument emblemàtic que ha fet història.  Es tracta de la seva icònica Torre del Rellotge . Un torre monumental de 33 metres d'alçada, que conté al seu cimal un rellotge de quatre esferes capçat per un gabial de ferreria que sosté dues campanes. Una d’elles, la Marieta, la més gran i coneguda campana de les hores fou obrada pel mestre fonedor Isidre Pallarès. Conté una decoració amb un fris molt treballat en el que s’hi pot observar l’escut de Gràcia i els relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament. La maquinària del rellotge original va ser construïda pel rellotger d'origen suís, Albert Billeter un rellotger establert a Gràcia entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábr...

    Del Prat al Parc, de la reforma a la “contrareforma” Observant un gravat de la ciutat de Vic de principis del segle XIX, des del seu cantó de migdia, se’ns apareix davant de tot un llarg passeig amb arbrat que ressegueix la riera del Mèder. Aquest lloc tan conegut  secularment utilitzat com a lloc d’esbarjo i esplai per als vigatans ben aviat va prendre el nom que li esqueia  popularment: el Prat de la Riera, un nom que el nomenclàtor municipal va oficialitzar l’any 1755 i que passats els anys prendria en les seves dues meitats sengles noms diferenciats : Passeig de Pep Ventura i Plaça de Balmes. El Prat de la Riera, en l’actualitat i des de 1933 oficialment Passeig de Pep Ventura,  havia estat no fa pas tants anys, recinte firal i destinació del parc d’atraccions de la Festa Major. Però secularment , ho hem comentat abans havia estat i encara és un lloc d’esbarjo social, lliure d’impediments i hortes, que estaven arrapades al carrer de Sant Pere, entre elle...

Constructor del primer rellotge de la Catedral de Vic Joan de la Pedra (1380-1460 aprox.) ja era un artesà bregat, quan va venir a Vic, cridat pels síndics del consell municipal de la ciutat a oferir els seus serveis com a serraller i rellotger de prestigi.  El cas és que en temps de Martí l’Humà (1396-1410) aquest traçut artesà ja trepitjava palau en condició de rellotger de confiança del darrer monarca de nissaga catalana.  Precisament i segons fan constar en el seu treball Farrer i Xarrié  (*) “Johanunço de la Roqua (així el denominen les cròniques) havia rebut  aquells dies un particular encàrrec del rei Martí per tal que li reparés un rellotge de soneria que havia rebut del rei de Navarra   Amb aquesta carta de recomanació, de ben segur que era un dels artesans més prestigiosos del regne. El prestigi del mestre rellotger :“magiser orolorogiorum habitator ville Palamós”  havia arribat a la ciutat de Vic i la decisió  de les dues partides civil...