Rellotges, Història i Patrimoni

  Del campanar de la Catedral el que ens crida l'atenció és el seu acabament atípic Ran de la visita organitzada fa pocs anys (juny de 2018) per “Catalonia Sacra” a les obres barroques de la Catedral de Vic, ens plau afegir un detall exterior no menys important d’una actuació antiga obrada al cloquer que marcaria indefectiblement la seva visual de futur. Les penúltimes reformes obrades al campanar de la Catedral durant la dècada dels anys seixanta sota els auspicis del canonge i romanista de Vic Dr Eduard Junyent ; reforç interior dels murs, obertura de finestrals romànics (tapiats l’any a causa dels terratrèmols de 1428) i rehabilitació de la coberta i coronament, s’havien perllongat pràcticament durant quinze anys. L’any 1976 s’emplaçava de nou la campana de les hores al seu lloc i s’ancoraven les ferramentes del seny superior dels quarts, amb el penell i la creu corresponents.   El que ens crida l’atenció del cloquer de Vic, el de la catedral, és el seu acabament atípi...

 FANALS  MONUMENTALS  AL   MERCADAL  DE VIC ( i III) Dos-cents anys de clarors i ombres     I el  canvi arribà amb el nou consistori presidit per en Josep M. Costa que decideix posar fil a l’agulla per a la millora de l’ enllumenat. En una primera fase s’intensifica la llum ran dels porxos amb la col.locació de vint-i-vuit fanals de forja amb llanterna de quatre cares  que dissenyarà i construirà el serraller Manel Bonay.              L’any següent, 1959, l’arquitecte Gausa, signa el projecte per a la construcció d’un alterós fanal de vuit braços del qual es diu : tendrá una línea moderna . Es tracta del fanal esmentat a l’inici de la primera part d’aquest article, construit al taller de mecàniques Arumí del carrer de Verdaguer per en Lluis Solerdelcoll. ... La  singular ”farola de plaça”; punt de trobada de tota una generació d'"ilLustres".      Però si algú es pensava que aque...

 FANALS  MONUMENTALS  AL   MERCADAL  DE VIC (II) Dos-cents anys de clarors i ombres Finalment, l’any 1897, Vic estrena el corrent elèctric; és fan les primeres proves amb llums d’arc voltaic. Ben aviat la ciutat s’assemblarà a  un gran  estenedor  amb fils de coure  penjats  arreu  que provoquen, d’aquesta manera, la riota i la crítica d’aquells que sempre  desconfien de les novetats. Però malgrat tot i a pesar de les deficiències dels primers temps , com diu Salarich en  l’article esmentat: la inauguració de l’enllumenat elèctric,a les vigílies de Sant Miquel,   constituí un número extraordinari del programa de la festa major d’aquell any.... S’encetava una nova era.   I mentre al centre de la plaça s’hi va mantenir encara per uns anys l’altívol canelobre que farà la transició del gas a l’electricitat, (històrica peça mutant, avui a les golfes d’Obres i Serveis) ,a la perifèria del clos mercantil s’hi ...

FANALS MONUMENTALS AL MERCADAL DE VIC (I)  Dos-cents anys de clarors i ombres   " La manifiesta oscuridad de la espaciosa Plaza Mayor, es de suma necesidad remediarla . " Així, de forma lacònica comença l’informe de l’arquitecte municipal Manel Gausa a l’hora de justificar la instal•lació de l’anomenada popularment, aranya o paraigües . Ens estem referint al llarg bàcul de vuit braços que il•luminà el centre del Mercadal des de 1959 fins el 1981, any de la seva jubilació.   La llum de la Plaça, un problema i un repte per a molts consistoris; sovint la oportunitat per a deixar una petja pretesament immarcescible que ha acabat essent efímera. Tant és així que diuen que digué el Dr. Junyent "res no aguanta a la de la plaça de Vic"(Ausona,2-10-81) Una veritat que té com a única excepció, no pas un fanal, sinó l’anomenada Mare de les Fonts, un templet gòtic cisellat en pedra que ocupà el centre del Mercadal des del 1450 fins el 1821 en que fou desmantellat per ...

     Gairebé com en totes les manifestacions públiques populars, en l’arrel del teatre a casa nostra hi trobem un origen religiós. L’interior de la Catedral va ser el primer espai escènic on des de l’edat mitjana hi tenia lloc la representació dels “Auto Sagramentals”. Com a teló de fons, les reixes del presbiteri, en un enllumenat de ciris i “atxes”. Com a actors un grup de ciutadans, com a tema de les obres escèniques els profunds misteris eucarístics i històries bíbliques. Els actors eren símbols i aquells guions estaven farcits de personatges de tota mena, de figuracions zoològiques de cites de Moisès  i dels profetes, d’àngels i dimonis, d’àligues de cartró, de gegantons de fusta... Però amb el temps la coreografia va anar més enllà del que en un sentit estricte passava del tema religiós. Serà llavors quan els actors seran discretament “expulsats” del temple.  La Plaça de la Catedral va acollir inicialment aquella plèiade d’actors que improvisaven nous epis...

Joan Pedrals explica l’origen de la dita, que rau en el rellotge de Vic del 1901....     Ben segur que tothom, en alguna circumstància, ha sentit o ha emprat la frase ”anar a tres quarts de quinze” referida a alguna cosa o fet que no acaba de rodar com era d'esperar; a voltes referit també a aquelles coses o personatges que van sempre a deshora. En resum, desorganització a desdir. El que ja no és tan normal es que qui ho diu o qui ho escolta sàpiguen d’on neix aquesta frase feta, una dita avui tan estesa i habitual. Comencem, tal i com s'ha de fer, pel començament. Ens situem a finals del S. XIX, exactament a mitjans de l'any 1900 i en ple regnat de la Reina Regent Maria Cristina. El Consell de Ministres el presideix en Francesc Silvela. A tot Europa es respira una tendència progressista  “de modernitat”…. i al Regne  de les Espanyes no poden pas ser menys! Per aquells anys, encara, cada racó del país es regia segons l'hora que al mandatari de torn l'hi vingués de g...

 El grup del GDT (Grup de Defensa del Ter) que ja  fa una pila d’ anys que vetlla per  la vida d’un riu cabdal per la nostra comarca , va tenir, en el seu moment,  la bona pensada de sol•licitar els permisos a l’ajuntament de Manlleu per tal d’instal•lar un petit embarcador a la riba esquerra, just davant per davant de l’actual  Museu Industrial del Ter. El paratge al voltant d’aquest embarcador, que el podríem qualificar gairebé d’idíl•lic (ja el voldríem els vigatans  però ens falta  el riu) aplega cada cap de setmana d’estiu a públic de tota mena que aprofitant el servei de taules de bar que el mateix grup del GDT  gestiona,  aprofita l’ocasió per gaudir del microclima agradable que les aigües aporten mentre gaudeix del regal afegit d’un recital d’autor, grup musical o poeta  que amenitza la vetllada.     L’avinentesa i un bon reclam ens ha portat, els darrers caps de setmana a l’embarcador del Ter. En la primera ocasió per...