Rellotges, Història i Patrimoni

 Res no tant contradictori com el "vigatanisme", tal volta per això : Perquè no és racial, no és genètic. Es que ben mirat és curiós....Agafeu qualsevol nom de poble o de ciutat, qualsevol, no ve d'aquí i mireu de convertir-lo en un substantiu característic, acabat en "isme". Quants en trobareu ? Ben pocs. El "vigatanisme" és quasibé, una escola  filosòfica universal .  Manuel Brunet disfruta relatant les seves tertúlies amb aquell anarquista de bona fe que era en Jaume Brossa, el director de "El Diluvio". Brossa era dels homes que creia, a un temps,  en les bombes, la pau universal i en el poder guaritiu de la Valeriana. I segons ens consta en Manuel Brunet, Brosssa estava realment preocupat, des del seu vetllador barceloní, pel fenòmen humanístic del vigatanisme.     - Oh si, El vigatanisme és una cosa molt seriosa i ho dic molt seriosament ¡ Manuel Brunet i Solà  (1889-1956) Brossa, l'anarquista de "El Diluvio", deia que el v

 Un dia van venir els íbers i ens van donar la bel·licositat de les tribus que defensen el  territori a cops de roc i maten senglars i soldats romans a cops de fona. El pebre de la supervivència . Més tard foren els romans, que sembraren  els camins de la Plana d'esteles i pedres mil·liars. El julivert de la civilització.  Encara li faltava el buquè al gran plat del vigatanisme. Que bé hi venia el bàrbar romaní dels visigots ¡ Però s'acostava el gran element de la nostra essència. La petjada dels primers bisbes i la paraula dels primers apòstols que, a cops de destral marcaven les arestes que més enfortirien el paladar. Ens feiem cristians.  Però la Plana seguia sent un passadís, un corredor, un punt de va-i-vé. Erem la Rambla de Catalunya  de les civilitzacions, una esponja que accepta i escup el líquid però que sempre n'aprofita el gust. Perquè darrera el toc aquest personal, d'aquest aiguabarreig d'íbers, procònsuls i bisbes, hi venien els sarraïns, amb aquella p

 Jaume I el conqueridor, fabricant de la grandesa catalana, havia vist la llum primera a Montpeller.  Evidentment quan descobrim que ni Napoleó havia nascut a França, ni Marx a Rússia ni Carlemany a França comencem a entendre quelcom que ja ens temíem. Que forçosament el "vigatanisme"tampoc exigiria, com a punt de partida, una naixença físicament vigatana. Que una cosa és el document nacional d'identitat i una altre és l'esperit.  I que els grans fonaments del  "vigatanisme" - Oliba, Calbó, Torras i Bages...- no siguin vigatans. L'un vingué de Cerdanya. L'altre pujant des de les terres tarragonines. El de més enllà, des de les vinyes vilafranquines. És que realment el"vigatanisme" no és un factor genètic. No és un àcid que bull en el microcosmos cel·lular. No és pas, com volia Puig i Cadafalch, que el nostre perímetre cranial i la nostra massa encefàlica, superin racialment el d'altres estructures ètniques,no. Es que tot un seguit de fe

 Amb quina reverència comencem a petjar el terreny d'aquest concepte ¡  Vigatanisme . Ens fa por. El vigatanisme és abstracte. És un substantiu que no es mesura, no es pesa ni es calibra. I aquestes coses impalpables, com el pol·len de les flors o el polsim de les papallones, que no formen part del Document Nacional d'Identitat, són arriscades.  Per a algú, el terme vigatanisme" pot ser un cúmul de virtuts, com una mena de privilegi racial. Per a algú pot significar una síntesis de defectes ètnics. "Vigatà i home de bé no pot ser", s'ha dit.  I és clar que pot ser¡ I tant¡ Com pot ser l'inrevés.  El vigatà no arriba al món amb un  segell especial específic. No porta una marca de fàbrica. Això si. Té més facilitats d'adquirir unes peculiaritats i uns caràcters geo-polítics que li donen un perfil espiritual diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent. D'entrada, un descobriment . El vigatanisme no és un privilegi dels vigatans. Dit d'una altra mane

  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopista dels astronaute

  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicense (1939) amb el Sr. Franquesa;  ge