Rellotges, Història i Patrimoni

El cristianisme, nascut del substrat cultural del judaisme , s’expandí inicialment per la predicació de Sant Pau a través dels territoris romanitzats de la Mediterrània  fins a arribar a l’anomenada Hispània Citerior  (les terres de l’orient peninsular) on possiblement va arribat l’apòstol, segons tots els indicis, vers l’any 62-63, molt poc abans de tornar a Roma on va rebre el martiri. Basílica constantiniana del Vaticà segles IV al XVI La nova fe, perseguida de forma intermitent per diferents edictes imperials al llarg dels tres primers segles, va ser reconeguda per l’emperador Constantí , l’any 313 amb la publicació de l’edicte de Milà   pel qual s’abolia el culte estatal, s’acceptava la llibertat religiosa i es retornaven a l’església tots els seus béns patrimonials. Fent un pas més enllà, Teodosi el Gran , el primer emperador cristià, va prohibir l’any 392 la celebració de tots els cultes pagans i convertí el cristianisme, des d’aquell moment , en la religió oficial...

       Dels antics ausetans, tribu que conformava, entre d’altres, el conglomerat de pobles ibèrics, només ens n’han arribat escassos testimonis arqueològics i algunes notícies documentades provinents dels historiadors llatins. Les cròniques ens relaten la resistència dels ausetans, amb el seu cabdill Amusic  al capdavant, el qual l’any 218 aC s’alià amb els cartaginesos en lluita contra les legions romanes que, en el daltabaix de les guerres púniques, acabarien per derrotar l’enemic africà i dominar al seu pas tot el país. Vista nocturna del Temple Romà. Segle II d.C Pel que fa a la capitalitat del primitiu territori i als primers assentaments de població, cal dir que, la tradició històrica situava la ciutat de Vic com a nucli principal   de l’antic territori dels ausetans. Per altra banda,però, les troballes arqueològiques actuals apunten cap a una altra hipòtesi que emplaçaria aquest nucli en algun dels antics assentaments identificats prop dels passa...

    Vic s’havia expandit d’ençà del segle XII a partir del clos de l’antiga i primitiva muralla medieval que coincidia pràcticament amb la línia de les rambles actuals. La menestralia i els nouvinguts, que no s’hi podien encabir, hagueren de bastir els seus habitatges al defora del recinte emmurallat. Aquest fou el naixement dels ravals. Alguns en forma itinerant; és el cas del ravals de Sant Francesc i Sant Pere  vers el cantó de migdia, o els de Manlleu i Gurb, allargassant-se tímidament cap al nord. D’altres, distribuïts en forma arraïmada, com el de Santa Eulàlia en la direcció de Roda; el de les Clotes, barri dels calciners i pellaires prop de la riera, o el  raval de Sant Joan entre el portal de Malloles i la sortida del camí ral cap a Cardona Aquest era el panorama urbanístic de la ciutat des que s’acaben les muralles defensives del segle XII fins que, dos segles més tard, el rei Pere III manà de reconstruir-les amb major solidesa, per tal de prevenir invasion...

 L’edifici de La Galera no devia passar  de mitjans del segle XIX en la seva funció com a caserna si tenim en compte les paraules del canonge Collell que es contradiuen amb el projecte de remodelació de l’edifici signat l’any 1813 per l’arquitecte Tomàs Soler i Freixer per una quantitat de 2954 lliures. Remodelació que no es va dur a terme comptant que la tropa s’hauria traslladat a la nova caserna del Batalló de Navarra de la rambla de l’Hospital ocupant la illa de cases que presideixen l’edifici de Correus i els Jutjats de Vic. Aquesta nova caserna ocupava l’edifici que havia estat l’antic Seminari Tridentí. promocionat pel bisbe Manuel Muñoz i Gil l’any 1749. Fou el primer seminari per a la formació de clergues ja que s’erigia sota els auspicis del Concili de Trent  (1545-1563) en el qual un dels apartats era el decret sobre la Institució de Seminaris. Per a aquesta comesa , l’educativa, Vic havia tingut la seva Escola Catedralícia, l’Estudi General i la Universitat Li...

           L’origen medieval de les partides d’autodefensa tenen la seva base normativa en l’establiment del sagramental  de 1068 i d'un usatge denominat Princeps namque . Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial i militar conferit al sometent. Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I , al segle XIII. Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats –com tot dret feudal– mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui " metent so ". D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé so metent ), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot host . De la frase metre so , doncs, se’n deriva el mot sometent . Quan el so era via fora , s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles XVI i XVII adquirí un paper fonamentalment policial –contra ban...

 “Los honorables consellers son obligats dues voltes l’any d’anar a visitar i veure lo relotge en companyia de qui se’n ocupa juntament amb d’altres homens sian de l’ofici, per tal de veure si hi manca res, si hi fa falta  conservació del dit relotge i que hi proveescan el que hi faci falta…”  Amb aquest  capítol del Cerimonial de Consellers (seg. XV), l’Antoni Vila  posa blanc sobre negre les obligacions d’aquests en referència al manteniment del rellotge de la ciutat, que en aquells moments i fins el segle XIX, va ser per dret propi el de la Catedral.   Un conjunt de normes les del Conseller en Cap publicades l’any1496 que ens demostren la importància del rellotge en la vida de la ciutat però que també  afecten a totes les obligacions corporatives dels Consellers que anaven des del vestuari de cerimònies, passant per les obligacions de revisar les instal·lacions de les fonts i obres de la ciutat o bé sobre el protocol de com s’han de rebre les auto...

  La Torre del Rellotge de Westminster La «Torre Elisabet» (Elizabeth Tower) o la Torre del Rellotge de Westminster es troba a la cantonada nord-oest de l'edifici que acull la seu de les dues cambres del Parlament Britànic i va ser construïda l'any 1858 com a part del nou edifici dissenyat per Charles Barry, després que el vell palau de Westminster fos destruït pel foc la nit del 16 d'octubre de 1834.  L'estil gòtic va ser triat finalment per la necessitat de l'imperi britànic de diferenciar de la resta de nacions en aquells dies, que ells consideraven menys fortes, on els seus parlaments es regien principalment per l'estil clàssic. Encara que no està oberta al públic, els residents al Regne Unit poden visitar la torre a través dels seus representants parlamentaris (Members of Parliament).  La torre està dissenyada a l'estil gòtic victorià, i té 96 metres d'altura: el cos de la torre (61 m.) consisteix en un enrajolat amb revestiment de pedra, els 35 met...