Rellotges, Història i Patrimoni

Assentada novament la població, amb gent provinent de les comarques pirinenques i amb els descendents dels antics habitants d’Osona, la ciutat de Vic s’havia estructurat políticament amb la reconstrucció del castell i l’establiment del nou bisbat. Durant aquells primers temps, fins l’establiment de la provínicia eclesiàstica l’any 1089, (tot i l’intent fallit d’independència aconseguida puntualment pel bisbe Ató l'any 971) el bisbat de Vic va passar a dependre de la seu metropolitana de Narbona, degut a la impossibilitat estratègica de vincular-lo amb l’antiga tarraconese encara sota domini musulmà. Les dependències episcopals s’aixecaren amb celeritat i quedaren llestes abans del 900 en un nou indret assignat per Guifré, el comte repoblador, a la part baixa de la ciutat prop de la llera del riu. Aquelles primeres dependències, tal com preveien els cànons, comprenien tres esglésies que es van dedicar a sant Pere, sant Miquel Arcàngel i santa Maria. Construccions que, per la man...

Ben entrat el segle IX i entorn de l’alou bisbal, a la Seu de Vic, es començà a dibuixar la trama urbana composta per primitives cases de planta baixa i  un sol pis amb un terreny d’horta adosat i limitat per una tanca. La ciutat, com fa notar el Dr.Junyent “fou concebuda inicialment com una vila semblant a  les rurals, cosa que també motivà la designació de vila de Vic”. El centres de poder –el bisbat i el castell- quedaren protegits i aïllats pels seus propis murs defensius. Restes medievals al carrer de la Ramada   Ben aviat els carrers s’allargassaren, resseguint els accidents naturals del terreny : cap a ponent per l’antic carrer ramader, avui carrer de la Ramada. Per l’altre cantó, remuntant els pendissos del turó  en sinuositats i estretors dels calls fins a tocar la Quintana, al costat del castell. Amb l’inici de la repoblació, es bastí en aquest lloc l’església romànica de Sant Sadurní, presumiblement construïda en el mateix indret on s’havia aixecat la...

  La reconquesta dels antics territoris visigòtics, duta a terme pels francs contra els sarraïns a partir del 798, va ser desbaratada inicialment per la revolta d’Aisó (Aysun-al-Arabi) un cabdill aliat amb la noblesa hispanogòtica, que s’oposà als francs l’any 826 i es va fer amo, amb violència, dels castells i les fortificacions de la Plana, principalment a l’Esquerda  de Roda,  fets que van causar una nova dispersió i l’encauament dels seus habitants. No va ser fins al 842 que Sunifred d’Urgell   va fer recular definitivament els partidaris d’Aisó i els sarraïns que li havien fet costat. És aquesta acció la que possibilità la repoblació definitiva del territori,amb la reconstrucció de castells i defenses i amb l’establiment dels comtats francs. Restes de la paret nord del castell dels Montcada Amb la repoblació ràpida i massiva, promoguda pel comte Guifré,  noble franc, a partir de l’any 875, la ciutat va renéixer de les seves cendres i s’establiren definiti...

El cristianisme, nascut del substrat cultural del judaisme , s’expandí inicialment per la predicació de Sant Pau a través dels territoris romanitzats de la Mediterrània  fins a arribar a l’anomenada Hispània Citerior  (les terres de l’orient peninsular) on possiblement va arribat l’apòstol, segons tots els indicis, vers l’any 62-63, molt poc abans de tornar a Roma on va rebre el martiri. Basílica constantiniana del Vaticà segles IV al XVI La nova fe, perseguida de forma intermitent per diferents edictes imperials al llarg dels tres primers segles, va ser reconeguda per l’emperador Constantí , l’any 313 amb la publicació de l’edicte de Milà   pel qual s’abolia el culte estatal, s’acceptava la llibertat religiosa i es retornaven a l’església tots els seus béns patrimonials. Fent un pas més enllà, Teodosi el Gran , el primer emperador cristià, va prohibir l’any 392 la celebració de tots els cultes pagans i convertí el cristianisme, des d’aquell moment , en la religió oficial...

       Dels antics ausetans, tribu que conformava, entre d’altres, el conglomerat de pobles ibèrics, només ens n’han arribat escassos testimonis arqueològics i algunes notícies documentades provinents dels historiadors llatins. Les cròniques ens relaten la resistència dels ausetans, amb el seu cabdill Amusic  al capdavant, el qual l’any 218 aC s’alià amb els cartaginesos en lluita contra les legions romanes que, en el daltabaix de les guerres púniques, acabarien per derrotar l’enemic africà i dominar al seu pas tot el país. Vista nocturna del Temple Romà. Segle II d.C Pel que fa a la capitalitat del primitiu territori i als primers assentaments de població, cal dir que, la tradició històrica situava la ciutat de Vic com a nucli principal   de l’antic territori dels ausetans. Per altra banda,però, les troballes arqueològiques actuals apunten cap a una altra hipòtesi que emplaçaria aquest nucli en algun dels antics assentaments identificats prop dels passa...

    Vic s’havia expandit d’ençà del segle XII a partir del clos de l’antiga i primitiva muralla medieval que coincidia pràcticament amb la línia de les rambles actuals. La menestralia i els nouvinguts, que no s’hi podien encabir, hagueren de bastir els seus habitatges al defora del recinte emmurallat. Aquest fou el naixement dels ravals. Alguns en forma itinerant; és el cas del ravals de Sant Francesc i Sant Pere  vers el cantó de migdia, o els de Manlleu i Gurb, allargassant-se tímidament cap al nord. D’altres, distribuïts en forma arraïmada, com el de Santa Eulàlia en la direcció de Roda; el de les Clotes, barri dels calciners i pellaires prop de la riera, o el  raval de Sant Joan entre el portal de Malloles i la sortida del camí ral cap a Cardona Aquest era el panorama urbanístic de la ciutat des que s’acaben les muralles defensives del segle XII fins que, dos segles més tard, el rei Pere III manà de reconstruir-les amb major solidesa, per tal de prevenir invasion...

 L’edifici de La Galera no devia passar  de mitjans del segle XIX en la seva funció com a caserna si tenim en compte les paraules del canonge Collell que es contradiuen amb el projecte de remodelació de l’edifici signat l’any 1813 per l’arquitecte Tomàs Soler i Freixer per una quantitat de 2954 lliures. Remodelació que no es va dur a terme comptant que la tropa s’hauria traslladat a la nova caserna del Batalló de Navarra de la rambla de l’Hospital ocupant la illa de cases que presideixen l’edifici de Correus i els Jutjats de Vic. Aquesta nova caserna ocupava l’edifici que havia estat l’antic Seminari Tridentí. promocionat pel bisbe Manuel Muñoz i Gil l’any 1749. Fou el primer seminari per a la formació de clergues ja que s’erigia sota els auspicis del Concili de Trent  (1545-1563) en el qual un dels apartats era el decret sobre la Institució de Seminaris. Per a aquesta comesa , l’educativa, Vic havia tingut la seva Escola Catedralícia, l’Estudi General i la Universitat Li...