Rellotges, Història i Patrimoni

 La ciutat, no ho oblidem, va continuar emmurallada d’ençà que el rei Pere III  manà de refer l’anterior mur de defensa, perforat per rònecs habitatges i degradat pel pas dels anys. Aquesta nova estructura defensiva, tal com ja havíem avançat, va fortificar les portes principals d’accés a la ciutat amb doble torre sagetera; així es va fer als portals de  Malloles, Queralt, Santa Eulàlia i  Manlleu, mentre que als tres portals restants: Portalet, portal de Gurb i portal d’en Teixidor, s’hi va aixecar un únic bastió semicircular. Més endavant, però, al segle XV, la muralla es vestí i va senyorejar amb l’afegitó ornamental de  capelles o fornícules dedicades a la Verge a l’interior dels portals, i amb sengles creus de terme a la part forana.  Aquesta particularitat (la dedicació mariana dels portals) va tenir una sola excepció al portal de Manlleu dedicat a Sant Cristòfol. Un  nom que ha perviscut al llarg dels anys en perfecta simbiosi amb la denominació...

 A la ciutat, hi havia arribat també la bellesa del nou estil ogival, importat de centre Europa pels monjos cistercencs: una arquitectura que buidava els contraforts, obria finestres, afuava  pilars, omplia de llum les catedrals i temples, i alhora estirava els pinacles dels palaus i esglésies fins a fer-ne perillar gràcilment l’estructura.  El gòtic civil arribà a Vic tardanament per l’obra pública dels ponts sobre el Mèder i el Gurri i per la primera conducció d’aigua potable. Pel que fa als primers, remarcarem  que durant aquesta època, la ciutat veié aixecar tres nous ponts.  El  més important, el del carrer de Sant Pere, fou erigit per disposició  del rei  Jaume I. Amb tot, la construcció es demorà cinquanta anys per dificultats econòmiques que s’esvaïren l’any 1324, mercès a les deixes testamentàries dels ciutadans Guillem de Brull i Bernat Vigatà. Aquest pont, que duu en l’actualitat al barri del Remei, va suposar en el seu moment, el segon...

El període de Pere el Cerimoniós(1336-1387) es correspon inicialment amb  una etapa d’autoafirmació  de la monarquia i d’expansió política i territorial de Catalunya. Però tot aquest avenç que es va fer a un alt preu econòmic, va topar amb fets aliens a la voluntat del monarca fruit  d’adversitats naturals (fams i pestes) que van contribuir a torçar, de forma notable, aquell camí d’expansió econòmica inicial i que va tenir el seu reflex en un estancament demogràfic del país.  Dins d’aquest context expansionista promogut pel rei, cal entendre que s’imposà la necessitat defensiva de les ciutats que, com Vic, eren afectes a la corona. Les sovintejades disputes amb els nobles d’Aragó i València, però sobretot el temor contra una  suposada intervenció armada provinent de l’altra banda dels Pirineus, aconsellaren al Cerimoniós d’ordenar -semblantment al que s’estava fent a Barcelona- la construcció d’una nova muralla.Com expressa V. Pascual en el seu llibre sobre la h...

 El poblament humà i conseqüentment el creixement de la ciutat com  a hàbitat edificable, va tenir desgraciadament una reculada ostensible a partir del segle XIV, per l’arribada a Europa, provinent de l’Orient, de la temuda Pesta Negra. Coincidint amb aquestes dades, l’any 1348, el comerciant vigatà Ramon de Terrades va signar, des de Mallorca, el seu testament en que deixava clares disposicions per a la construcció d’un hospital per a homes i dones, en dues cases separades que s’haurien de construir en  els predials adquirits al començament del carrer de Sant Pere, davant de la capella i convent de Santa Margarida. Una església desapareguda pels enderrocs extramurs del segle XVII i que fou substituïda poc més tard per l’actual exconvent dels Trinitaris.  Però les obres de l’hospital s’allargaren gairebé fins a finals de segle, a causa de la situació calamitosa del moment en què la ciutat (a l’igual de tot el continent europeu), patí una davallada demogràfica que red...

Si amb anterioritat al segle XII havien sorgit dos nuclis distanciats, extramurs, amb prou entitat com per anomenar-los ravals: el de les Clotes i el de Santa Eulàlia; a partir del moment en què la ciutat va quedar encerclada pel mur defensiu, l’expansió no va tenir altres possibilitats que produir-se en forma de raval.  Els ravals, en aquesta sostinguda  expansió de la població de la Plana, es van anar poblant de pagesos i menestrals, habitants que proveïen la vila dels serveis que aquesta necessitava. Alguns ravals es van formar a banda i banda dels camins que menaven  a la ciutat; són els que anomenem avui carrers itinerants, com el de Sant Francesc, Gurb, carrer de Manlleu i l’antic carreró de Santa Eulàlia, avui Santa Joaquima de Vedruna en la direcció de França. Emmig d’aquests dits oberts que formaven els nous ravals, s’hi conrearen parcel.les on es recollien les hortalises i s’hi criava l’aviram. Quasi tot el proveïment per a emplenar el rebost dels vilatans. Ba...

  La nova vila, ben aviat es va dotar d’altres construccions civils a to amb la seva importància i segons les necessitats de la seva població. Ben aviat, al segle XI a la sortida de la ciutat en direcció a Barcelona, s’hi aixecà el pont romànic de Queralt que traspassava el Mèder per la part més baixa de la ciutat. El seu accés, enfront de l’entrada principal de la vila medieval, donà origen al raval de sant Francesc. Raval i carrer alhora batejats amb aquest nom, a partir del segle XII, coincidint amb l’arribada a Vic dels frares franciscans,que van construir, en aquest indret, el seu primer convent i església dedicats al popular pobrissó d’Assís. Pont romànic de Queralt. Segle XI Pocs anys abans i a l’inici del mateix carrer, es va bastir i es posà al servei  de malalts i pelegrins, l’hospital de Sant Bertomeu altrament dit d’en Cloquer, en memòria del seu fundador. A l’altra cap del pont romànic, i dins del recinte emmurallat, ja hi funcionava l’Albergueria; una institució ...

  De la catedral consagrada l’any 1038, només en resta avui, malauradament, el seu esvelt campanar de vuit plantes i quaranta sis metres d’alçària que l’abat Oliba, que morí l’any 1046, no va poder veure completament acabat. L’altiu campanar de la seu vigatana és i ha estat des de la seva edificació, a dir de Junyent “el rei dels cloquers romànics fet construir per Oliba amb major elegància i esveltesa de linies que la obtinguda a Ripoll i a Cuixà i com a model que fou dels cloquers romànics d’importació lombarda”  Fent una reculada en el temps, ens podem imaginar tot l’edifici amb la seva nau de quaranta metres de llargada  per onze d’amplada, que talla un transepte en branca de creu, presidit a la capçalera per un folgat absis central amb quatre absidioles  que l’emmarquen. A l’interior hi trobariem sengles altars dedicats a sant Pau, al braç meridional, i a sant Feliu i sant Miquel, al braç septentrional. Amb la dedicació d’un altar a l’arcàngel sant Miquel , es v...