Rellotges, Història i Patrimoni

Des del punt de vista cultural i sociològic, la inauguració de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Jaume Callís,l’any 1968, representà d’una banda, un notable progrés pel que fa a la normalització de l’ensenyament a la nostra ciutat i comarca mancades de centres d’aquest nivell d’escolaritat. Per l’altre cantó, suposà una exclusiva “inquietant” al introduir com a novetat per al Vic d’aquells moments, l’ensenyament mixte: una modalitat pràcticament inexistent a la nostra comarca, llevat de casos molt puntuals en acadèmies privades. Dins d’aquest context els vigatans, però sobretot la seva joventut més activa, no serien aliens a les influències cada vegada més determinants provinents dels mitjans de comunicació: ràdio i televisió, majorment. En aquest cas, la petita pantalla venia a demostrar que el món també existeix més enllà de les nostres fronteres. D’altra banda, una economia en franca recuperació va permetre a molta gent adquirir el seu primer vehicle, viatjar i obrir la ment a nou...

 Durant tota la dècada dels seixanta i principalment la següent, es  mantingué de forma ininterrompuda l’expansió dels barris del Remei i de  l’Estadi que s’anaren junyint amb els propers de sant Jaume i santa Anna, igualment en progressiva expansió. No és gens estrany que sigui en aquests moments quan es posi en marxa la primera línia d’autobusos urbans, estrenada el dia 3 d’octubre de 1965, per tal d’unir els afores amb el centre de la ciutat: una novedosa fòrmula per “anar a Vic”. Aquest moment va coincidir amb el  desvetllament del fenomen cooperatiu amb la construcció de nous habitatges socials. D’entre els blocs  construïts amb l’aportació dels seus associats, citarem els de la cooperativa Joan XXIII, al carrer Virrei Avilés i els de Sánchez Arjona, de l’avinguda de l’Estadi, al davant de la nova església parròquial de Nostra Senyora de Lurdes. Aquesta església, amb una estructura innovadora i una disposició de l’espai interior en semicercle, fou consagrad...

 Parlant del cloquer de la Seu vigatana, Josep Serra i Campdelacreu havia expressat en un cert moment: “L’admiració, serà més gran el dia en que, com ja s’ha intentat assegurant llur solidesa, s’obrissin llurs finestrals cegats, i coronant-lo dignament fos objecte d’una respectuosa i completa restauració” Ho va deixar escrit dintre les planes d’una acurada edició d’imatges fotogràfiques de Vic, publicada per ell mateix l’any 1893. Setanta anys després, el Dr. Junyent recolliria la inquietud  de Serra i Campdelacreu i, discretament, iniciaria les obres de consolidació del campanar i l’obertura dels finestrals romànics tapiats d’ençà dels terratrèmols de 1428. Les obres dutes a terme amb l’assessorament de tècnics del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona s’iniciaren el 1962.  Aquest mateix any, Joan XXIII convocava una assemblea: el Concili  Vaticà II,que  feu possible l’obertura d’uns altres finestrals. El Papa de Roma, amb aquesta reunió ecumènica de...

 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns a...

 A mitjan dècada, i després del traspàs del bisbe Perelló (1955), pertocarà al doctor Ramon Masnou d’empunyar el bàcul episcopal per tal d’aplicar les directrius pastorals i socials pròpies de l’església d'aquell temps. L’omnipresència eclesiàstica, va  impulsar iniciatives moralitzadores  en el camp de a la cultura i el lleure que en alguns moments podien semblar suplències, en d’altres intromissions. Fou d’aquesta manera van sorgir entitats com l’OAR (Obra Atlètico Recreativa), una institució que conreà l’esport juvenil als antics terrenys del Marià Ausa, conegut avui com a Estadi Torras i Bages.  Doctor Ramon Masnou i Boixeda bisbe de Vic  En aquests mateixos terrenys es va  construir més endavant una piscina pública  que obria en horaris separats per a ambdós sexes. Fou la proposta  alternativa a les piscines vigatanes de Can Martra i La Conxa, on ja no s’aplicava aquesta rigorositat moral.  Però ben aviat va aparèixer quasi de forma simu...

 Un altra obra emblemàtica d'aquests anys (d’iniciativa pública estatal) fou el nou edifici de Correus estrenat l’any 1959 al capdavall de la rambla de les Davallades a l’antic solar deixat per la caserna i anterior seminari tridentí. En aquest mateix sector, a l’altra banda de la rambla, es va aixecar la casa de Jaume Genís, mentre que al seu costat s’hi reproduí extemporàniament una de les torres de muralla de l’antic Portal de Malloles (1955). Ambdues construccions, varen ocupar finalment aquell solar desolat durant una trentena d’anys, d’ençà l’incendi del Teatre Principal. Durant tota aquesta època, la rebatejada Plaza del Caudillo, fou el  testimoni de l’expressió de les festivitats i celebracions del Règim, el cimal de les quals era l’anual commemoració, cada 2 de febrer, del Dia de la Liberación anunciat per un estentori so de sirena, des de la torre de l’Ajuntament.  El Mercadal, després de veure’s desproveït de la peça central que l’il.luminava (un bàcul de qua...

 A l’alcalde Joan Puigcerver el va succeir l’any 1952, Josep M.Costa Velasco que va donar pas a una època que va coincidir  amb els acords econòmics entre l’Estat espanyol i els EEUU, el Concordat amb el Vaticà, i l’ingrés d’Espanya a l’ONU. El clima de “guerra freda” entre la URSS i els EEUU, propicià el reconeixement d’Espanya en el si del bloc de les països occidentals.  Dins d’aquest ambient favorable,l’abril de 1954 la nostra ciutat va rebre  la visita d’una representació de “marines”  la  sisena flota americana ancorada a Barcelona. S’havien desplaçat a la nostra comarca  per tal de  jugar un amistós de beisbol. A la recepció de l’Ajuntament es brindà per l’amistat i la col.laboració entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica. Era el signe palpable, en clau local, d’un incipient galanteig. Vic va viure a partir de llavors, i al compàs dels temps, una notable expansió econòmica, que va fer possible l’augment de població a partir del propi cre...