Rellotges, Història i Patrimoni

 L'actual carilló del Palau de la Generalitat té 49 campanes de bronze i un pes total de 4.898 quilos. Aquest nombre de campanes, suportades per una estructura de ferro de forma piramidal,  abasten una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques, la qual cosa li dóna la  categoria de carilló de concert. És tracta doncs d’un instrument en tota regla. La campana més gran, situada al cim de la piràmide porta el nom de Catalunya.   Va ser construït per la casa Petit & Fritsen, d'Aarle-Rixtel (Països Baixos), i fou inaugurat el 21 de desembre de 1976, pocs mesos abans del restabliment de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou instrument fou instal·lat sota l’impuls de la carillonista M. Dolors Coll, i substituí el petit “carilló” de tretze campanes instal·lat l’any 1927 i  que ara es troba al museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa on encara es pot escoltar la seva veu.  Si ens volem atansar al seu espectacular sò normalment hi ha aud...

 La crònica d’un dels dos setmanaris vigatans a la palestra, anunciava (9-01-98) que s’havia ajornat sine die la construcció d’una nova parròquia a l’Horta Vermella: la materialització d’un projecte en cartera, el motiu adduït: la manca de diners.  Però si no hi havia hagut parròquia nova, amb la col.laboració de de les administracions públiques, hi hauria un nou Museu.  La nova construcció en el mateix solar que l’anterior i la voluntat expressa del bisbat de controlar-ne la gestió, la propietat de l’immoble i els béns museístics esdevingué, en el seu moment, tot una declaració d’intencions. Una altra iniciativa del Bisbat fou la creació  de l’Institut de Ciències Religioses, inaugurat el curs 98-99, per tal de dispensar títols de grau teològic a tots els interessats a cursar, des de la nostra ciutat, aquesta disciplina. Tal vegada aquesta decisió anava impregnada de la nostàlgia d’haver deixat perdre, a mitjan anys setanta, la possibilitat de liderar la creació de...

 La creació d’una Plataforma Ciutadana per la defensa del Museu Episcopal denotava una aferrissada oposició -fins al darrer moment- per tal d'evitar  l'inevitable: la demolició de l’anterior Museu. La promesa feta tres anys abans  pel mateix director de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Huguet, en el sentit de “respectar almenys la façana actual” (vegeu El 9 Nou de 19-12-94), quedà finalment en una declaració de bones intencions.  En l’acte de presentació del projecte el 21 de novembre, els  arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, esplaiaren  en consideracions tècniques, per tal de justificar l’enderroc de l’edifici: humitats poca qualitat constructiva, escàs valor arquitectònic i necessitat d’espai per a les col.lecccions. No convenceren tothom, però els tres gestors del nou equipament insígnia de la ciutat (Bisbat, Ajuntament i Generalitat) s’havien posat finalment d’acord. No hi havia cap altra alternativa i l’enderroc seria un fet. Vic que anava ...

 A les envistes del segle XXI, la ciutat de Vic rebé un vigorós impuls en el camp dels equipaments culturals que es materialitzaria amb un esplet d’actuacions. A principis de 1997, els baixos del Palau Bojons, de la plaça Clariana, varen poder acollir la nova biblioteca de la Facultat de Traducció i Interpretació  dels Estudis Universitaris de Vic. Això fou possible gràcies al trasllat del material de la biblioteca popular Jaume Balmes a les noves dependències del remodelat convent del Carme.Les obres de rehabilitació d’aquest antic convent del carrer de Gurb, inaugurades l’abril de 1995 amb una excel.lent exposició dedicada a l’obra de Josep M.Sert, permetien oferir a la ciutat i a la seva comarca tres equipaments en un mateix edifici: el Museu de l’Art de la Pell, la Biblioteca Popular Joan Triadú, inaugurada el mes d’abril de 1996  i l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona que obrí les seves portes per les mateixes dates. Però el dia 21 de maig de 1997, es va fer realitat un...

 L’etapa de l’alcalde Girbau, un home de consens i bon gestor,  es completaria amb una sèrie d’actuacions, si bé aparentment poc vistoses, bàsiques per a la salut personal i mediambiental dels ciutadans. En primer lloc va treure l’Hospital General de l’atzucac on es trobava. Pere Girbau i Bover; alcalde de Vic entre 1987 i 1995 Aquella moderna baluerna, acabada de construir feia pocs anys, no obria les seves portes per problemes de competències, gestió i finançament. Una obra llargament reclamada pels ciutadans des de  mitjan setanta restava buida en espera de notícies de l’Administració. Finalment, la pressió popular i mediàtica acceleraren les gestions de l’Administració municipal que després d’haver aconseguit la creació del Consorci Hospitalari (1986) va poder posar en marxa, de forma progressiva,els primers serveis mèdics i ambulatoris. Al mateix temps i  a mesura  que l’antic hospital de la  Santa Creu quedava buit de competències, s’aniria adaptant c...

 Però no avançarem esdeveniments sense haver fet abans endreça al fluir dels anys previs, on –com gairebé sempre- hi hagué dolç i amarg.  Si es tracta de fets relacionats amb la cultura, haurem de referir-nos abans que tot  a l’aparició de nous mitjans de comunicació. El mes d’octubre de 1988, s’estrenava una eina d’informació molt novedosa encara que en principi molt limitada tècnica i professionalment; ens referima TVO la televisió comarcal d’Osona promoguda en el seu moment per Òmnium Cultural. No gaires mesos més tard (principis de 1989) naixia  un nou setmanari gràfic : La Marxa de Catalunya que s’afegia a la competència gràfica amb els altres dos setmanaris de la ciutat.. Encara al mateix any, l’Institut Municipal de Fires i Mercats posava en marxa un projecte ambiciós i arriscat que amb els temps ha esdevingut un referent ineludible a la ciutat de Vic: el Mercat de Música Viva. Afegirem finalment, encara dins d’aquest àmbit cultural, que el dia 23 març de 1991...

No s’havia produït encara el relleu al capdavant al front de l’alcaldia quan l’arquitecte Josep M. Claparols va rebre l’encàrrec de restaurar i rehabilitar l’emblemàtic casal dels Masferrer de la plaça de Clariana. Adquirida per l’Ajuntament poc temps abans, aquesta casa, que es recrea en la combinació d’estils, va ser restaurada amb molta cura a fi i efecte d’acollir la nova seu del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament.  La casa Masferrer a la plaça de Clariana Les obres, dutes a terme entre els anys 1986 i 1989, consolidaren l’edifici, tot respectant escrupolosament l’estructura i els elements ornamentals que l’ennobleixen. La nova seu d’Urbanisme es va estrenar el mes de febrer de 1989, amb una exposició tècnica:”Obrint la Ciutat”,el títol de la qual ja suposava, urbanísticament parlant, una declaració d’intencions. L’espaiosa mansió dels Masferrer, que presideix una placeta d’una gran intimitat i bellesa, pogué encabir al moment oportú, i encara en l’actualitat, dues alt...