Rellotges, Història i Patrimoni

Enguany s’acompliran els dos-cents anys d’una icona inefable i característica del nostre Mercadal: la torre del rellotge. En efecte, corria l’any 1822 quan l’Ajuntament  de Vic atenent a les súpliques populars i rumors que corrien des de feia uns quants segles que el rellotge de la Catedral no se sentia bé a la Plaça i aprofitant el període del Trienni Lliberal  (1820-1823) en el que es van desafectar i desamortitzar alguns dels convents masculins de la ciutat, que va decidir -després de fer-se amb una maquinària de rellotgeria del convent de Sant Josep -  construir la torre del rellotge damunt mateix de la torrassa barroca del segle XVII.  Des de llavors  el rellotge i les seves campanes han presidit l’angle noble i institucional del Mercadal. Coincidint amb aquesta efemèride , el dia 11 de novembre l’Ajuntament de Vic  celebrarà la presentació en societat, la icònica màquina de rellotgeria construida l’any 1901 per Josep Besses de Barcelona. Una màquina r...

  En l’avinentesa que s’acaba  d’anunciar una doble partida pressupostària de 900.000 € per part de l’Estat envers la Catedral de Vic caldria recordar que el Pla Director de la Catedral de Vic, va iniciar-se amb la restauració de la façana  del temple l’any 1999 de la ma de l’arquitecte  Rafael Vila director -encara avui- de les diferents intervencions que ha sofert la catedral al llarg d’aquests vint anys : façana principal, teulades, campanar, façanes laterals i posterior i escrivania pública. Aquesta darrera intervenció va acabar- amb la retirada de les bastides i proteccions-   el mes de novembre de 2021. Ara , amb el nou pressupost es prepara la intervenció i restauració d’algunes de les pintures de Josep M. Sert, afectades per humitats i per la pàtina del temps. Ben segur que aquesta intervenció és de necessitat i condició “sine qua non” per a rebre en dos anys la suma del sucós pastís. Vista de la façana amb la reposició virtual dels sants patrons Vo...

 L'actual carilló del Palau de la Generalitat té 49 campanes de bronze i un pes total de 4.898 quilos. Aquest nombre de campanes, suportades per una estructura de ferro de forma piramidal,  abasten una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques, la qual cosa li dóna la  categoria de carilló de concert. És tracta doncs d’un instrument en tota regla. La campana més gran, situada al cim de la piràmide porta el nom de Catalunya.   Va ser construït per la casa Petit & Fritsen, d'Aarle-Rixtel (Països Baixos), i fou inaugurat el 21 de desembre de 1976, pocs mesos abans del restabliment de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou instrument fou instal·lat sota l’impuls de la carillonista M. Dolors Coll, i substituí el petit “carilló” de tretze campanes instal·lat l’any 1927 i  que ara es troba al museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa on encara es pot escoltar la seva veu.  Si ens volem atansar al seu espectacular sò normalment hi ha aud...

 La crònica d’un dels dos setmanaris vigatans a la palestra, anunciava (9-01-98) que s’havia ajornat sine die la construcció d’una nova parròquia a l’Horta Vermella: la materialització d’un projecte en cartera, el motiu adduït: la manca de diners.  Però si no hi havia hagut parròquia nova, amb la col.laboració de de les administracions públiques, hi hauria un nou Museu.  La nova construcció en el mateix solar que l’anterior i la voluntat expressa del bisbat de controlar-ne la gestió, la propietat de l’immoble i els béns museístics esdevingué, en el seu moment, tot una declaració d’intencions. Una altra iniciativa del Bisbat fou la creació  de l’Institut de Ciències Religioses, inaugurat el curs 98-99, per tal de dispensar títols de grau teològic a tots els interessats a cursar, des de la nostra ciutat, aquesta disciplina. Tal vegada aquesta decisió anava impregnada de la nostàlgia d’haver deixat perdre, a mitjan anys setanta, la possibilitat de liderar la creació de...

 La creació d’una Plataforma Ciutadana per la defensa del Museu Episcopal denotava una aferrissada oposició -fins al darrer moment- per tal d'evitar  l'inevitable: la demolició de l’anterior Museu. La promesa feta tres anys abans  pel mateix director de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Huguet, en el sentit de “respectar almenys la façana actual” (vegeu El 9 Nou de 19-12-94), quedà finalment en una declaració de bones intencions.  En l’acte de presentació del projecte el 21 de novembre, els  arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, esplaiaren  en consideracions tècniques, per tal de justificar l’enderroc de l’edifici: humitats poca qualitat constructiva, escàs valor arquitectònic i necessitat d’espai per a les col.lecccions. No convenceren tothom, però els tres gestors del nou equipament insígnia de la ciutat (Bisbat, Ajuntament i Generalitat) s’havien posat finalment d’acord. No hi havia cap altra alternativa i l’enderroc seria un fet. Vic que anava ...

 A les envistes del segle XXI, la ciutat de Vic rebé un vigorós impuls en el camp dels equipaments culturals que es materialitzaria amb un esplet d’actuacions. A principis de 1997, els baixos del Palau Bojons, de la plaça Clariana, varen poder acollir la nova biblioteca de la Facultat de Traducció i Interpretació  dels Estudis Universitaris de Vic. Això fou possible gràcies al trasllat del material de la biblioteca popular Jaume Balmes a les noves dependències del remodelat convent del Carme.Les obres de rehabilitació d’aquest antic convent del carrer de Gurb, inaugurades l’abril de 1995 amb una excel.lent exposició dedicada a l’obra de Josep M.Sert, permetien oferir a la ciutat i a la seva comarca tres equipaments en un mateix edifici: el Museu de l’Art de la Pell, la Biblioteca Popular Joan Triadú, inaugurada el mes d’abril de 1996  i l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona que obrí les seves portes per les mateixes dates. Però el dia 21 de maig de 1997, es va fer realitat un...

 L’etapa de l’alcalde Girbau, un home de consens i bon gestor,  es completaria amb una sèrie d’actuacions, si bé aparentment poc vistoses, bàsiques per a la salut personal i mediambiental dels ciutadans. En primer lloc va treure l’Hospital General de l’atzucac on es trobava. Pere Girbau i Bover; alcalde de Vic entre 1987 i 1995 Aquella moderna baluerna, acabada de construir feia pocs anys, no obria les seves portes per problemes de competències, gestió i finançament. Una obra llargament reclamada pels ciutadans des de  mitjan setanta restava buida en espera de notícies de l’Administració. Finalment, la pressió popular i mediàtica acceleraren les gestions de l’Administració municipal que després d’haver aconseguit la creació del Consorci Hospitalari (1986) va poder posar en marxa, de forma progressiva,els primers serveis mèdics i ambulatoris. Al mateix temps i  a mesura  que l’antic hospital de la  Santa Creu quedava buit de competències, s’aniria adaptant c...